L’economia gironina segueix perdent pes
Diari de Girona. Girona va tancar el 2021 amb un PIB per càpita de 27.127 euros, un 9,4% inferior a la mitjana catalana, una diferència que s’augmenta any rere any. La demarcació és superada per totes les províncies catalanes.
La ràpida recuperació de l’activitat després de la pandèmia va permetre que l’economia gironina recuperés en un sol any gairebé tot el PIB que va perdre el 2020 com a conseqüència de les restriccions que es van aplicar per frenar el coronavirus. Tot i això, aquest fort creixement no va ser suficient per retallar la distància que separa les comarques gironines de la mitjana catalana, sinó tot el contrari, aquesta diferència va créixer.
En concret, segons les darreres dades de la Comptabilitat Regional d’Espanya publicades aquest desembre per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la província de Girona va finalitzar el 2021 amb un PIB per càpita de 27.127 euros, fet que va suposar un increment del 8,4% sobre la comptabilitzada l’any anterior i es va quedar un 5,3% per sota de la que es registrava el 2019. Un avenç més que notable, si es té en compte l’impacte que la Covid va tenir en sectors tan importants per a les comarques gironines com el turisme, malgrat que la xifra gironina segueix lluny de la mitjana catalana.
Cada any més diferència
L’economia gironina cada vegada té menys pes a Catalunya. El PIB per càpita de la demarcació va ser el 2021 el més baix de tot Catalunya,superat per Barcelona (30.481 euros), Tarragona (29.617 euros) i Lleida (28.598 euros). Una situació que no s’explica com a conseqüència de la pandèmia, ja que des del 2010 Girona és la província de Catalunya amb un PIB per càpita més baix.
Les comarques gironines van tancar el 2021 amb un PIB per capità un 9,4% inferior a la mitjana catalana (29.942 euros), la diferència més gran mai registrada si tenim en compte les dades de la sèrie històrica de l’Institut Nacional d’Estadística, que es remunten a l’any 2000. Aquesta diferència es va incrementar un 0,4% del 2020 al 2021, però va patir una pujada de 8 punts en els últims 13 anys.
Tanmateix, aquesta situació no ha estat sempre així per a la demarcació. De l’any 2000 fins al 2007, els primers que recull la sèrie històrica de l’INE, el PIB per càpita de les comarques gironines va ser superior a la mitjana catalana, essent l’any 2002 el que va registrar una diferència més elevada, en concret del 4,1%. Aquesta diferència positiva cap a l’economia gironina en la comparació amb la mitjana catalana es va acabar el 2008, coincidint amb l’esclat de la bombolla immobiliària. Des de llavors el PIB per càpita de la província sempre ha estat per sota de la mitjana de Catalunya. De fet, la diferència s’ha fet més gran any rere any, amb tan sols tres excepcions: el 2012 quan la diferència interanual va caure un 0,2%, el 2015 amb una baixada del 0,5% i el 2019 amb una caiguda del 0,3%.
En canvi, si comparem el PIB per càpita de Girona amb la mitjana estatal, l’economia gironina es va mantenir el 2021 per sobre, en concret un 5,1%, ja que la mitjana d’Espanya va ser de 25.801 euros. Tanmateix, l’economia gironina també ha vist com aquesta diferència s’ha retallat a poc a poc en els últims anys. El 2002 va ser l’any que la demarcació va registrar una major diferencia del seu PIB per càpita amb la mitjana estatal, un 25,9% per sobre, segons les dades de l’INE. Des de llavors aquesta diferència s’ha reduït en més de 20 punts.
Gairebé 40.000 euros
El llistat de províncies amb un PIB per càpita més elevat el 2001 el va liderar Àlaba, on es va situar en 38.829 euros. A més d’Àlaba, les províncies que van generar més riquesa per habitant aquell any van ser Madrid, amb 35.380 euros; Guipúscoa, amb 32.971; Biscaia, amb 30.848; i Barcelona, amb 30.481.
A la banda oposada, es van situar Màlaga, amb els citats 18.044 euros; Cadis, amb 18.114; Granada, amb 18.531; Toledo, amb 18.641; Jaén, amb 18.791; Melilla, amb 18.817; Còrdova, amb 18.838; Badajoz, amb 19.012; i Las Palmas, amb 19.506.
En termes absoluts, el PIB de les comarques gironines va assolir el 2021 els 21.355 milions d’euros, fet que suposa l’1,7% de l’economia espanyola i un 9,4% més que un any abans.
D’altra banda, l’INE també ha donat a conèixer les dades per autonomies del 2022. Un any en què la renda per càpita a Catalunya va créixer un 8,7% -un 0,5% menys que el conjunt d’Espanya- fins a situar-se als 32.550 euros. Són 4.388 euros més que la mitjana estatal , qu+e va ser de 28.162 euros. Madrid, amb 38.435 euros, va ser la comunitat més rica aquell any, i la ciutat autònoma de Melilla la més pobra, amb 20.698 euros.