L’ajut per a hipotecats pactat per la banca i Calviño només ha arribat a 3.424 famílies
Diari de Girona. El Banc d’Espanya s’oposa a l’ampliació del codi acordada pel PSOE i Sumar en considerar que és «aviat per valorar» la seva efectivitat.
El pla d’ajuda als hipotecats en dificultats pactat fa un any per la vicepresidenta Nadia Calviño i els bancs va rebre prop de 42.800 sol·licituds entre el gener i el juliol per part de famílies amb un deute pendent de pagament de 5.367 milions d’euros, segons va revelar ahir el Banc d’Espanya. Es tracta d’una xifra «limitada» respecte el nombre total de crèdits hipotecaris en vigor (menys del 0,4%) i també davant els préstecs que complien les condicions per beneficiar-se’n, tot i que també «notablement superior» al nombre de peticions registrades per l’anterior Codi de Bones Pràctiques hipotecàries des de la seva creació el 2012. Només un 8% de les sol·licituds han sigut ja aprovades (3.424 hipoteques per valor de 480 milions d’euros), mentre que al voltant d’un 50% estan pendents de resoldre’s (21.400) i entorn del 40% han sigut rebutjades (unes 17.120), principalment -en un 90% dels casos esmentatsper no complir els requisits.
Les xifres d’aquest pla -que inclou una ampliació del codi del 2012 per a famílies vulnerables i un nou codi per a classes mitjanesestan notablement per sota de les anunciades en el seu dia pel Govern central. L’Executiu, així, va apuntar el novembre passat que beneficiaria «més d’un milió de llars vulnerables o en risc de vulnerabilitat», si bé després va aclarir que era una estimació del total de beneficiaris potencials, no dels previsibles. A l’abril, el Banc d’Espanya ja va calcular que podria arribar a tot estirar a tenir uns 200.000 beneficiaris.
Ampliar-ne l’abast
Això ha provocat que l’Executiu vulgui ampliar-ne abast: el PSOE va prometre en campanya ampliar el codi de classes mitjanes a les famílies amb una renda conjunta anual de fins a 37.8000 euros, davant els actuals 29.400 euros (3,5 vegades l’Iprem). Els socialistes i Sumar, de fet, han pactat ampliar el pla en el seu acord de Govern, una possibilitat a la qual s’oposen els bancs. El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ja va frenar al juny un intent de Calviño de forçar la banca a prendre noves mesures. I el seu director d’estabilitat financera, Ángel Estrada, va mostrar ahir el rebuig de la seva institució a l’ampliació acordada pel PSOE i Sumar: «Jo crec que cal esperar i veure». L’alt funcionari, així, va argumentar que la situació de les famílies és molt millor que en la crisi que es va produir entre els anys 2008 i 2014, així com que les hipoteques concedides des d’aleshores es van donar amb criteris més estrictes, amb la qual cosa el risc d’impagament és menor. També va esgrimir que les hipoteques són l’últim que deixen de pagar els ciutadans i que no ho fan fins que han passat dos anys de mitjana des que han perdut la feina o han patit una caiguda notable dels seus ingressos. «Ens sembla que és aviat per fer una valoració del que està passant», va reblar.
L’informe bianual d’estabilitat financera del Banc d’Espanya publicat també remarca que la «resiliència de l’ocupació i de la renda hauria sostingut la capacitat de pagament de les llars» i reduït el nombre de sol·licituds. A més, recorda que beneficiar-se de les mesures del pla redueix les quotes mensuals per abonar, però a la llarga implica pagar més per la hipoteca, amb la qual cosa les llars tenen «incentius» per sol·licitar acollir-se als codis «només quan pateixen problemes de liquiditat que no admeten una solució alternativa».
L’organisme considera que el nombre de sol·licituds rebudes ha sigut «relativament elevat» en comparació amb el que registrava el codi del 2012. En aquesta línia, assenyala que aquest codi va rebre l’any passat prop de 5.800 sol·licituds (amb 589 milions d’euros de deute hipotecari pendent), mentre que el nou pla va rebre fins al juliol d’aquest any prop de 42.800 sol·licituds (5.367 milions), repartides entre el codi ampliat del 2012 de llars vulnerables (23.100 operacions i 2.910 milions de deute) i el nou codi per a classes mitjanes (19.700 sol·licituds i 2.458 milions).
El supervisor admet que la xifra d’operacions aprovades és «encara baixa» i inferior a la que registrava el codi del 2012 en els últims anys. Però ho justifica: «Es pot esmentar, no obstant, l’escàs temps transcorregut com un factor condicionant. Així, la realització final de les sol·licituds, una vegada verificats els criteris d’elegibilitat, pot prolongar-se diversos mesos, ja que sol involucrar un procés d’interacció entre l’acreditat i l’entitat».
Taxa de denegacions inferior
També destaca que la taxa de denegació de sol·licituds (40%) se situa «per sota» de les observades en els últims anys del codi del 2012 (60%), i l’«efectivitat a mitjà termini podria ser superior». L’organisme supervisor, en qualsevol cas, també va assenyalar que la pujada de tipus del Banc Central Europeu encara no s’ha traslladat completament a les llars: l’augment del cost mitjà de les hipoteques ha recollit només prop de la meitat de la pujada que ja ha registrat l’euríbor.