El 75% dels aturats que cobren ajuda per acceptar un treball el mantenen
Diari de Girona. La majoria de beneficiaris del complement a l’ocupació, que permet compaginar part de l’antiga prestació amb el nou salari, el cobren durant dos o tres mesos.
El nou programa del Servei Públic d’Ocupació Estatal (Sepe) per a incentivar la tornada a l’ocupació de les persones en atur està aconseguint que milers d’aquestes es reincorporin al mercat laboral. La reforma impulsada pel Ministeri de Treball i que porta en vigor des de l’1 d’abril de 2025 va obrir la possibilitat de compatibilitzar el sou derivat d’una nova ocupació amb part de la prestació contributiva per desocupació que s’anava cobrant, generant un ingrés addicional que fes més atractiu acceptar un nou contracte.
Després del primer any d’aplicació de la mesura, tres de cada quatre aturats que troben ocupació i compatibilitzen durant un temps tots dos ingressos aconsegueixen mantenir el seu lloc de treball una vegada deixen de percebre l’ajuda. Dit d’una altra manera, només un de cada quatre torna a l’atur i passa de nou a cobrar únicament la prestació pública.
20.000 han percebut el CAU
La reforma de les prestacions i subsidis per desocupació impulsada pel Ministeri de Treball perseguia un doble objectiu: millorar la protecció dels aturats, d’una banda, i incentivar al mateix temps la seva reincorporació al mercat laboral, per l’altre. Superat el primer any de vigència, gairebé 20.000 aturats han percebut el complement de suport a l’ocupació (CAU) i més del 75% dels mateixos estan avui ocupats, segons dades obtingudes a través del Portal de Transparència.
Es tracta de persones que estaven en atur i cobraven una prestació contributiva, van trobar una ocupació i van passar a compatibilitzar el salari amb una part d’aquesta ajuda pública. La quantia del complement oscil·la entre 90 i 480 euros, depenent de la cotització prèvia, el tipus de jornada i el temps durant el qual es percep.
Aquest sistema de compatibilitat ja existia anteriorment per a alguns perceptors de subsidis, amb l’objectiu de facilitar la seva reincorporació al mercat laboral. La filosofia de la mesura és evitar el denominat parany de la pobresa: que una persona rebutgi una ocupació per por de perdre l’ajuda pública i que es quedi així atrapat en el sistema d’ajudes públiques i es resigni a viure amb escassos ingressos.
I és que, malgrat els actuals nivells rècord d’ocupació, la desocupació continua sent elevada, amb 2,5 milions de persones inscrites en les llistes del Sepe. Espanya ostenta la segona taxa de des
La taxa de desocupació espanyola només la supera Finlàndia en tota la UE
ocupació més elevada de tota la Unió Europea (UE), només superada per Finlàndia.
Sobre les oficines públiques d’ocupació ha recaigut des de fa anys la crítica que són més un gestor de prestacions que no un intermediador rellevant a l’hora de connectar persones que necessiten ocupació i empreses que necessiten personal. Segons les últimes dades publicades per l’INE, només l’1,7% dels assalariats que durant l’últim any van trobar ocupació ho van fer directament a través dels serveis públics d’ocupació. La via més comuna, que declaren gairebé la meitat de exaturats, són contactes a través de família o amics.
Les dades recopilades durant el primer any apunten al fet que la majoria dels qui troben una ocupació aconsegueixen mantenir-lo i acaben deixant de cobrar la prestació. Dels beneficiaris registrats en els últims mesos, una vegada la reforma ja ha aconseguit més volum d’usuaris, un de cada quatre van tornar posteriorment a percebre la prestació per desocupació després d’acabar la relació laboral que havia donat lloc al complement.
«Dades encoratjadores»
«Des del Ministeri de Treball i Economia Social creiem que és especialment significatiu el baix percentatge de persones que reprenen la prestació després d’iniciar una relació laboral i també la durada dels períodes en els quals les persones treballadores el perceben que se situen lluny de consumir el màxim legal de 180 dies que assenyala la llei. Són dades encoratjadores quant a la millora d’ocupabilitat, objectiu del Servei Públic d’Ocupació Estatal (Sepe)», valoren des del departament liderat per Yolanda Díaz.