Mor Domènec Morera, impulsor de la Llotja de Contractació de Girona
Diari de Girona. Empresari garrotxí de llarga trajectòria, ha mort als 90 anys. Va fer créixer el Grup Morera al mateix temps que destinava temps i esforços a impulsar la Llotja de Contractació a Girona i a fer escoltar la veu del comerç agrícola a totes les organitzacio.
Domènec Morera, comerciant vinculat al món agrari de les comarques gironines i principal impulsor de la Llotja de Contractació de Girona, ha mort a Olot als 90 anys. Empresari, dirigent gremial i home de mercats, Morera ha estat durant dècades una de les cares més visibles del sector del cereal i de l’agrocomerç gironí, una activitat que va combinar amb la direcció del grup empresarial familiar i amb una intensa dedicació a les organitzacions empresarials.
La seva trajectòria quedarà especialment vinculada a la Llotja de Contractació de Girona. Morera va lluitar durant anys perquè les comarques gironines disposessin d’un espai estable on reunir els operadors dels diferents sectors agraris i ramaders i fixar les tendències dels preus.
La idea va començar a prendre forma a finals dels anys vuitanta del segle XX, quan Morera presidia el Gremi de Cerealistes. En aquella època els comerciants i operadors encara es reunien habitualment en cafès i restaurants per negociar. A Girona, recordava Morera, ho feien a les voltes del restaurant Ca la Llarga a l’avinguda de Sant Francesc, fins que els van fer saber que aquelles trobades multitudinàries no eren ben rebudes.
Va ser aleshores quan va contactar amb Domènec Espadalé, aleshores vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona i vinculat també a la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona. Morera es va incorporar a l’entorn de la FOEG i de la Cambra i va convertir la creació d’una llotja gironina en un dels seus grans objectius.
El projecte no va ser immediat. Es va allargar durant prop d’una dècada perquè, tot i el suport de la Cambra de Comerç, no es trobava un emplaçament adequat. Finalment, l’any 1998 va sorgir l’opció d’instal·lar-se al Palau Firal. Aquella instal·lació havia de servir inicialment sobretot als cerealistes, però el projecte aviat va créixer. L’objectiu era incorporar-hi també els tractants de bestiar i els sectors de la fusta i la fruita.
Morera sempre va defensar que la Llotja era molt més que un lloc de trobada. Hi tenien lloc les transaccions comercials i els debats sectorials, però una de les seves funcions principals era elaborar les taules de preus i marcar les tendències dels cereals, la fusta o el vaquí. Les cotitzacions gironines es posaven en comú amb les de la resta de llotges de l’Estat per establir preus de referència que agricultors, ramaders i empreses utilitzaven posteriorment en les seves operacions. «Les llotges de contractació són un termòmetre de com anirà el mercat», afirmava.
Sota la seva presidència, la Llotja també va impulsar iniciatives com la Llotja Extraordinària Girona-Costa Brava, la festa de la matança del porc o la Taula Nacional de la Fusta, amb la voluntat que l’entitat fos també un espai de debat i de difusió dels principals reptes del sector.
Morera havia viscut en primera persona la profunda transformació del camp gironí. En una entrevista concedida amb motiu d’un llibre pel centenari de la Cambra de Comerç recordava que als anys cinquanta la ciutat de Girona era plena de magatzemistes de cereals i lamentava que dècades després pràcticament haguessin desaparegut. També assenyalava la progressiva concentració de l’activitat agrària en explotacions cada vegada més grans. Malgrat aquesta evolució, rebutjava una visió pessimista sobre el futur de l’agricultura i la ramaderia. Morera defensava que Girona havia de competir sobretot a través del valor afegit
La trajectòria empresarial de Domènec Morera havia començat molt abans de la creació de la Llotja. Nascut a Pardines, al Ripollès, l’any 1955 va posar en marxa amb els seus pares una petita botiga d’alimentació a granel a la modernista Casa Pujador d’Olot. Aquell establiment va ser l’origen del Grup Morera, que set dècades després continua en mans de la família i ja suma quatre generacions.
El negoci va créixer inicialment al voltant de la comercialització de cereals, llavors i productes per al sector agrari. Amb els anys, però, Morera i les generacions que l’han succeït van impulsar una important diversificació. Morera Agrocomerç, hereva de l’activitat original, disposa actualment d’onze establiments repartits entre les comarques gironines i Osona.
Un dels principals salts del grup va arribar l’any 2003 amb la creació de Royalverd, especialitzada en la construcció, el manteniment i l’assessorament de gespa esportiva. Entre altres treballs, ha estat present en estadis del Mundial del Brasil del 2014 i en projectes relacionats amb els Mundials de Mèxic del 2026 i del Marroc del 2030.
La diversificació també va arribar al turisme i a la restauració. El 2005 el grup va obrir el restaurant Can Morera, a les Preses, al qual posteriorment s’han afegit La Brasera d’Olot, l’Hotel Vall de Bas i diversos apartaments turístics a la Garrotxa.
Més recentment, la Finca Les Brides s’ha convertit en un nou pol d’activitat del grup, amb el Royalverd Training Center, dedicat a les estades d’equips esportius, la producció de gespa professional i la innovació aplicada a aquest àmbit.
La cerimònia religiosa en la seva memòria se seclebrarà dimecres a les 12 a la Basílica de Sant Esteve d’Olot.