Els experts confien en el creixement econòmic malgrat la inestabilitat mundial
Diari de Girona. Els analistes de BBVA i Schroders destaquen la resistència de l’activitat econòmica i l’impuls de la inversió, tot i alertar dels efectes dels conflictes sobre l’energia i la inflació.
Els experts financers mantenen la confiança en el creixement econòmic malgrat els conflictes internacionals i el risc que un encariment de l’energia torni a impulsar la inflació. La resistència de les empreses i les inversions en tecnologia i infraestructures sostenen les perspectives a mitjà i llarg termini. És el diagnòstic que es va exposar en la jornada «Decisions que creen valor», organitzada per Diari de Girona i BBVA a l’Hotel Carlemany de Girona.
Aquesta confiança es basa en la resistència de l’economia davant les tensions internacionals. Leonardo Fernández, director general de Schroders Iberia, va explicar que l’evolució del PIB i de les empreses durant els dos primers trimestres de l’any havia superat les expectatives. «Ens ha sorprès la resiliència de les companyies i del PIB», va reconèixer. «No esperem recessió pels pròxims dotze mesos», va afirmar.
Fernández va posar com a exemple el conflicte a l’Iran, les conseqüències econòmiques del qual depenen, entre altres factors, de la seva durada. Tot i les tensions, va considerar que la inestabilitat geopolítica no s’ha traslladat a l’activitat econòmica amb la intensitat que es podia témer.
Els riscos geopolítics també van encapçalar les preocupacions dels assistents a la trobada. En una consulta feta durant la taula rodona, moderada per la periodista Meritxell Comas, el públic els va situar com la principal amenaça, mentre que va assenyalar els mercats borsaris tradicionals com els que podrien tenir un millor comportament durant la resta de l’any. La dificultat de prendre decisions en aquest escenari ja l’havia destacat David Meavilla, director de zona de BBVA a Girona, en la benvinguda a l’acte, en què també va intervenir Josep Callol, director de Diari de Girona.
La mateixa preocupació va centrar la intervenció d’Álvaro Manteca, responsable d’Estratègia i Anàlisi de Mercats de Banca Privada de BBVA. Va advertir que la geopolítica pot intensificar altres riscos, com la inflació o una possible recessió.
L’expert va recordar que Europa és especialment vulnerable a les crisis energètiques perquè depèn dels hidrocarburs procedents de l’exterior. Això fa que les alteracions en el subministrament de petroli tinguin una repercussió directa sobre les expectatives econòmiques.
Manteca va explicar que bona part del flux de petroli a través de l’estret d’Ormuz s’ha recuperat i va confiar que la situació s’acabi normalitzant, tot i que va evitar posarhi una data. Al seu parer, una estabilització dels preus energètics també ajudaria a moderar la inflació. La preocupació pels efectes sobre les famílies la va compartir Daniel Gómez, director de Banca Privada de BBVA a Catalunya, que va advertir que un augment persistent dels preus podria perjudicar la capacitat de consum.
Aquesta evolució també condiciona les decisions dels inversors. Manteca va qualificar de decebedor el comportament de la renda fixa enguany, principalment pel canvi de rumb dels bancs centrals, però va pronosticar que podria millorar durant els pròxims mesos. Tot i això, la seva preferència continua sent la renda variable. Considera que l’economia es troba en un cicle d’inversió de llarg recorregut que pot sostenir els mercats fins i tot en un escenari de tensions internacionals.
Un dels principals motors d’aquest cicle és la intel·ligència artificial. El seu desenvolupament requereix construir infraestructures i destinar-hi grans inversions durant els pròxims anys. Manteca va explicar que el creixement econòmic es pot alimentar tant del consum com de la inversió d’empreses i governs i que, en l’etapa actual, aquesta segona via adquireix un pes destacat. Per això veu recorregut a les accions de les companyies que es poden beneficiar d’aquest desplegament.
L’impuls no es limita a les grans tecnològiques. L’analista va identificar la indústria tradicional, el sector elèctric i la banca entre les activitats que poden aprofitar aquest cicle inversor. En canvi, es va mostrar menys favorable als sectors vinculats al consum, més exposats a la pèrdua de poder adquisitiu de les llars. Fernández va coincidir a remarcar que les inversions de les grans empreses tecnològiques no tenen un horitzó d’un sol any i poden acabar estenent els seus efectes a altres parts de l’economia.
La confiança en determinats sectors no significa, però, que sigui convenient concentrar-hi totes les inversions. Manteca va defensar la diversificació perquè els canvis polítics i geopolítics poden alterar ràpidament el comportament de la borsa. Les activitats que encapçalen els guanys en un moment determinat poden passar a registrar els pitjors resultats si canvia l’escenari. Per això va insistir en la importància de no fer dependre una cartera d’un únic sector o d’una sola previsió.
La volatilitat també afecta la manera de prendre decisions. Manteca va comparar les vendes precipitades durant les caigudes de la borsa amb l’instint de seguir la resta del grup quan apareix una amenaça. Va recordar els episodis de nerviosisme relacionats amb els aranzels i amb el conflicte a l’Iran per explicar com la por pot portar els inversors a actuar sense tenir en compte els seus objectius. Va defensar que cal mirar més enllà dels moviments immediats del mercat.
Fernández també va situar les oportunitats en una perspectiva de mitjà i llarg termini. Va assenyalar que els períodes d’incertesa poden oferir ocasions d’invertir que no apareixen en etapes de més tranquil·litat. Una part d’aquestes possibilitats es troba en els mercats privats, que, segons va indicar, representen al voltant del 10% de la inversió global i permeten participar en empreses que no cotitzen a la borsa.
El directiu de Schroders va posar com a exemples companyies vinculades als aerogeneradors, l’hidrogen o la indústria de defensa. Va sostenir que algunes poden oferir valoracions atractives i rendibilitats potencialment superiors, però va recordar que aquests actius tenen una contrapartida important. A diferència de les accions cotitzades, no és fàcil recuperar els diners quan es vol. Les participacions acostumen a mantenir-se fins a la venda de l’empresa o de la inversió, en terminis que poden anar dels set als deu anys. Per aquest motiu va recomanar assessorament especialitzat.
BBVA Global Wealth
Més enllà de les perspectives d’inversió, Gómez també va abordar els canvis que viu la banca privada. Va assegurar que el sector encadena anys favorables i que el nombre de clients continua creixent. De fet, BBVA Banca Privada s’ha fet amb la confiança de 200.000 clients a Espanya, un objectiu estratègic que ha aconseguit abans del previst. Va explicar que les entitats segueixen l’evolució del negoci a través dels clients i dels actius gestionats, però va posar l’accent en les noves necessitats que hauran d’atendre. I és per això que fa poc BBVA ha llançat la seva nova identitat Global Wealth. Amb ella reforça la seva proposta personalitzada de Banca Privada amb una dimensió global que combina l’escala i capacitats internacionals de BBVA amb la proximitat, el coneixement i l’especialització local.
El directiu, a més, va advertir que durant els pròxims deu o quinze anys es produirà un gran traspàs de patrimoni entre generacions, que va qualificar com el més important de la història. Aquest relleu pot transformar la relació dels clients amb la banca privada. Les noves generacions volen escollir com es comuniquen amb les entitats i disposar d’una oferta àmplia de productes, també per invertir a escala internacional. Davant d’això, va considerar que els bancs hauran d’adaptar els serveis i aprofitar eines com la intel·ligència artificial, quelcom que ja estan fent des de l’entitat.