Alberto Núñez Feijóo: «Espanya no avança amb el motor català apagat»
Diari de Girona. Entrevista Alberto Núñez Feijóo.
El candidat a la Moncloa, que aposta per derrotar Sánchez a les urnes i «reiniciar» Espanya, elogia el Rei per haver remarcat a Ceuta que la sobirania nacional no es negocia.
Alberto Núñez Feijóo (Ourense, 1961) rep El Periódico, del mateix grup editorial, al despatx de la setena planta de la seu del Partit Popular (PP) al carrer Génova. La segona setmana des que Pedro Sánchez va sorprendre amb l’avançament electoral per al 29N, el president del PP diu que està disposat a lluitar per obtenir uns resultats que li permetin posar fi al que considera una «legislatura perduda» i poder «reiniciar el país» després dels anys de mandat de Sánchez.
— Els Reis han anat a Ceuta i a Melilla. ¿Com valora vostè aquesta visita i quina perspectiva de solució hi veu?
— Els Reis d’Espanya, com a caps de l’Estat, han estat a l’altura del nostre país. Al final, són els que han dit dues coses fonamentals. Primer, la integritat de la sobirania espanyola no es negocia. Segon, tots els que han entrat irregularment se n’han d’anar immediatament. No puc estar més d’acord amb aquest missatge. Si el Govern hagués assumit aquests dos principis fa més de dos mesos, no hauríem tingut aquesta crisi. A més, anem sabent-ne més coses, com que uns vaixells de la Marina marroquina estaven en aigües espanyoles quan es va produir la invasió. El Govern ho sabia i no va actuar. Sánchez diu que aquells dies van ser durs, i el que fa és anar-se’n de vacances durant 25 dies.
— Només tres visites de tres reis en cent anys.
— Crec que hi ha un abans i un després de la invasió de Ceuta. El 2 de setembre, quan es van omplir totes les places i els carrers d’Espanya, jo mateix em vaig quedar sorprès. Aquell matí vaig estar a Ceuta i vaig arribar per a la manifestació. Quan vaig veure com estava Madrid, quan em van passar els vídeos de Pamplona, de Bilbao, de Santiago, de Barcelona… vaig comprendre que la gent havia pres molt bona nota de la integritat territorial del nostre país.
— ¿Tem vostè que Vox capitalitzi aquest descontentament?
— Això no em preocupa. M’he barallat amb els meus col·legues europeus perquè hi hagués una resolució del Parlament Europeu que reiterés que Ceuta i Melilla són frontera europea. Vam obtenir que, en el discurs de la Unió, Von der Leyen digués que atacar Ceuta era atacar Europa. Vam obtenir que el Parlament Europeu es pronunciés contra els socialistes espanyols i defensés l’espanyolitat i l’europeïtzació de Ceuta. Això és un fet històric. Aquesta setmana, el Consell Europeu ha deliberat sobre un nou reglament d’emergència migratòria. I aquest reglament deriva de Ceuta i diu que, quan la migració s’utilitza instrumentalment, és procedent la devolució immediata de tots els que han envaït un país, sense diferències d’edat, i la denegació de l’asil. Bé, això ho ha obtingut Ceuta.
— L’estructura d’un Consell de Ministres és molt complicada, molt més quan s’hi ha d’integrar un soci com Vox, amb el qual ja governa en quatre comunitats autònomes. ¿Quines són les línies vermelles que té?
— En aquella taula vaig corregir el document marc que vam remetre a Vox. Més ben dit: el document marc que vaig remetre als presidents autonòmics que negociaven amb Vox. Aquest document està plenament vigent. S’hi assenyalen les línies vermelles. Fora d’aquest marc no és possible. El 29 de novembre, només aquell dia, es decidirà qui és el president d’Espanya. A partir d’aquí, si tinc aquesta responsabilitat, li respondré aquesta pregunta detalladament. El que li puc assegurar és que Vox és la tercera força política. Ni cordó umbilical ni cordó sanitari. Em presento amb aquest currículum. Ara els governs funcionen en les quatre comunitats autònomes i jo crec que poden funcionar. Ara bé, la llista de tasques que tinc és ingent. Per tant, diré als ciutadans: si vostès confien a reiniciar el país, donin-me confiança per fer-ho.
— Parlem de la S’estan recuperant declaracions seves de quan, com a president de la Xunta, defensava els drets dels descendents. ¿Què ha canviat?
llei de nets. — Res. Jo defenso el dret de vot dels nets d’exiliats. El que no defenso és que el tingui qualsevol persona que hagi tingut un parent al segle XIX, que hagi anat a Mèxic, a Cuba o a l’Argentina, que ja no té res a veure amb l’exili, i que sigui besnet o rebesnet. El Govern va cometre un frau i la Junta Electoral Central l’ha aturat, i el Tribunal Suprem l’ha aturat dues vegades. El Govern ha intentat fer una enginyeria electoral impròpia d’un Govern decent.
— ¿Quines garanties addicionals demanaran a la Junta Electoral Central sobre el vot per correu?
— Estic convençut que estudia com podem millorar les garanties del vot per correu. Hi ha molts espanyols que tenen recel, això s’ha d’entendre.
— Pel que fa a les pensions, ¿el PP proposa alguna mena de canvi en el sistema de repartiment?
— El Partit Popular garanteix la viabilitat del sistema públic de pensions i garanteix que els pensionistes actuals tinguin les pensions actualitzades d’acord amb l’índex de preus de consum. Sé que no és fàcil. Sé que el partit socialista ha deixat un enorme forat en el sistema públic de pensions, però no discutiré aquest tema perquè per a mi és una línia vermella. El sistema públic de pensions està garantit. La viabilitat de les pensions per als joves és una qüestió indiscutible, i l’actualització de la quantia de les pensions formarà part d’una línia econòmica decisiva.
— L’FMI ha revisat a l’alça les previsions de creixement per a Espanya. ¿Amb això n’hi hauria prou per garantir la viabilitat futura del sistema?
— L’economia espanyola no és només la dada del creixement del PIB; el que és fonamental és que cal concretar la dada. I cal comparar el PIB global amb el PIB per càpita. I aquí estem malament. A Espanya el PIB per càpita no ha crescut, hem perdut convergència amb Europa i les rendes mitjanes i baixes espanyoles han perdut poder adquisitiu.
— ¿Què planteja vostè per mirar d’augmentar-les?
— Millorar la competitivitat i la productivitat i atraure inversió estrangera i espanyola. Vull crear riquesa per repartir-la i millorar els índexs de pobresa al nostre país. La joventut espanyola està molt pitjor ara que fa vuit anys. No hi ha cap jove que mantingui certa esperança d’adquirir un habitatge.
— La seva recepta és construir més habitatge.
— Construirem un milió d’habitatges en quatre anys, crearem 500.000 llocs de treball i abaixarem el preu de l’habitatge.
— ¿Com?
— La meva política és exactament la contrària de la del Govern, que ha intentat intervenir els preus i n’ha provocat un increment espectacular. Ha disminuït l’oferta de lloguer, ha disminuït el nombre d’habitatges nous en construcció i això fa automàticament que pugin els preus. Pretenc construir-ne 250.000 a l’any i, segons les dades que em va passant el meu equip, probablement augmentaré el compromís del milió d’habitatges.