Els treballadors catalans esperen al metge un 40% més que la mitjana estatal
Diari de Girona. El «col·lapse» de l’atenció primària, el principal motiu pel qual Catalunya, després de Noruega i Navarra, sigui la regió amb més absències d’Europa, segons Pimec
La Conselleria de Salut de la Generalitat va llançar ahir una campanya informativa als seus centres d’atenció primària mitjançant la qual demana als catalans que facin un «bon ús» de les baixes laborals. A través d’aquesta promoció, també s’informava que Catalunya concentra el 17% del total d’ocupats de tot Espanya, mentre que registra el 25% de les baixes. I també ahir, la patronal Pimec va publicar un informe que ajuda a contextualitzar aquesta xifra.
Els treballadors catalans que emmalalteixen triguen un 40% més de temps a ser atesos per un metge que la resta d’espanyols. El «col·lapse» de l’atenció primària és el principal «coll d’ampolla» que explica, segons l’opinió de la patronal Pimec, l’augment progressiu i continu de les incapacitats temporals. Fins al punt que Catalunya és, després de Noruega i Navarra, la tercera regió amb una proporció més alta d’absències laborals de tota Europa.
Els treballadors catalans falten, de mitjana, unes vuit hores al mes per motius de malaltia, el doble que fa una dècada. La gran majoria d’absències són curtes, especialment a Catalunya, a causa d’una proporció més elevada de joves en comparació amb altres territoris. La meitat de les baixes duren entre un i tres dies i tres de cada quatre duren menys de 15 dies, segons recull un informe sobre l’evolució de la incapacitat temporal presentat aquest dimarts per la patronal.
La sanitat pública espanyola té, de mitjana, 17,9 pacients per cada 1.000 habitants, mentre que a Catalunya aquesta ràtio és de 25 pacients. Més persones a la llista d’espera es tradueix en més temps d’espera fins a ser ateses; concretament, la bretxa és del 40%, segons les dades analitzades per Pimec a partir de la informació recopilada pel Ministeri de Sanitat. «Invertir en salut és un dels elements que ens pot ajudar», destacava el president de Pimec, Antoni Cañete.
L’augment progressiu de les baixes laborals és un símptoma d’un malestar generalitzat. Més de
Els treballadors catalans falten, de mitjana, unes vuit hores al mes per motius de malaltia
la meitat dels catalans afirma anar a treballar malalt, segons revela una enquesta recent de la Generalitat, i un de cada tres pren analgèsics a causa de la seva feina, segons un estudi de la UAB. «Ja no és només un problema social, tenim un problema econòmic», va afirmar el secretari general de Pimec, Josep Ginesta.
Un dels motius que expliquen aquest major retard en l’atenció és la quantitat de recursos destinats a mantenir el sistema públic sanitari. Catalunya és la segona comunitat que dedica un percentatge més baix del seu PIB a la sanitat, un 5,7%; només superada per Madrid. A escala europea, Catalunya destina una proporció de recursos similar a la d’Estònia o Polònia.
Segons els seus càlculs, les absències derivades d’incapacitats temporals provoquen que l’economia catalana deixi d’ingressar uns 17.000 milions d’euros l’any, una estimació molt elevada. Per posarho en perspectiva, la Seguretat Social, a tot Espanya, va destinar l’any passat una quantitat pràcticament idèntica per finançar les prestacions per incapacitat temporal. Això equival al 40% del pressupost de la Generalitat o al 5% del PIB de l’economia catalana.
Un altre motiu que la patronal —en un diagnòstic compartit amb altres actors— utilitza per explicar l’augment de les baixes és l’evolució demogràfica. «A mesura que envelleix la població treballadora augmenten les baixes de més llarga durada», va assenyalar Ginesta. Avui, els majors de 55 anys representen el 20% de la població ocupada, cinc punts més que fa una dècada. La mitjana de dies que una persona sènior està de baixa és de 58 dies, més del doble que entre els menors de 30 anys.
Les tres patologies que concentren un volum més elevat de baixes són les derivades de dolències del sistema osteomuscular, les malalties de salut mental i els traumatismes.
Més poder per a les mútues
Pimec reclamava ampliar les competències de les mútues per reduir aquests percentatges d’absències. Actualment, qui concedeix i retira una baixa laboral per contingències comunes és únicament un metge de la sanitat pública, i els empresaris volen que aquesta competència s’estengui als metges privats de les mútues.
En la línia d’altres patronals i com a reivindicació històrica de l’empresa, la principal recepta que es va posar sobre la taula és concedir més potestat a les mútues col·laboradores de la Seguretat Social. Es tracta d’entitats que són part interessada, ja que a partir d’una certa durada de la baixa és la mútua qui n’assumeix el cost, i els seus consells d’administració estan formats per persones vinculades a l’empresa. «Són entitats altament regulades i fiscalitzades», es defensava des de la patronal.
Un altre dels mecanismes que la patronal no va descartar és limitar les clàusules que, per conveni, bonifiquen el salari que perceben les persones quan emmalalteixen. Per llei, si el conveni no ho millora, els tres primers dies de baixa no es cobren. I atès que la meitat de les baixes a Catalunya duren entre un i tres dies, tallar aquesta via és una opció que els empresaris consideren en la negociació col·lectiva.