Blog

Ara. Els plans per connectar la segona corona metropolitana sense passar per Barcelona han estat 16 anys en un calaix.

La línia orbital ferroviària ha passat de ser un projecte guardat en un calaix des de l’any 2010 a convertir-se en el protagonista de la negociació dels pressupostos entre el PSC i ERC.

1. Què és?

És un macroprojecte per connectar les ciutats de la segona corona metropolitana sense passar per Barcelona. Es gesta per primera vegada durant el tripartit de Maragall, el 2004, però el 2010 la complexitat i els problemes burocràtics –així com les prioritats– el van deixar en un calaix. Ara l’executiu d’Illa l’ha recuperat a instàncies d’ERC, que demana que es reactivi per aprovar els pressupostos. Planteja una gran anella ferroviària des del Maresme i el Vallès fins a Vilanova, passant per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca.

2. Aspectes tècnics

La infraestructura tindrà uns 120 quilòmetres de llarg, dels quals 68 seran vies de nova construcció. També es preveuen 40 parades: tot i que se n’utilitzarien algunes de ja existents de Rodalies i de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), 23 serien completament noves. Es tractaria d’un tren de Rodalies, per a passatgers, en ample ibèric. El projecte està dissenyat per circular a una velocitat mitjana de 60 quilòmetres per hora, amb velocitats puntes de 120. La creació d’aquesta xarxa transversal serviria per alleujar la saturació de trànsit als túnels de Barcelona, ja que la línia “abraçaria” la capital catalana, sense passar-hi. Ara bé, no es preveu que el macroprojecte estigui enllestit fins al 2040, i sempre que el calendari es compleixi sense imprevistos.

3. Com serien les obres?

La primera actuació consistiria en reforçar l’actual R8 de Rodalies entre Granollers i Martorell, una línia infrautilitzada segons els experts i el Govern, que ara es veu com l’embrió de la nova orbital. La resta de fases inclourien la construcció dels nous trams entre Santa Perpètua i Sabadell; Mataró i Granollers; Terrassa i Martorell, i Vilafranca i Vilanova.

4. Cost i finançament

Quan es va plantejar el projecte fa 20 anys, el cost estimat eren uns 4.000 milions d’euros. Ara el Govern preveu que en caldran 5.200. L’Estat és qui ho hauria de finançar. PSC i ERC treballen perquè s’inclogui dins la societat mercantil d’inversions que ERC ha pactat amb el Govern i que ha de fiscalitzar les inversions de l’Estat a Catalunya. La Comissió Bilateral de demà hauria de concretar aquesta qüestió, informa Mireia Esteve.

5. Un canvi de model

Segons Territori, el projecte té una demanda potencial de 30 milions d’usuaris anuals i una àrea d’influència de 3,2 milions de persones. A més, afirma la conselleria, ajudaria a retirar 29.000 vehicles diaris de la carretera i a reduir 45.000 tones anuals d’emissions de CO2.

6. Projectes rescatats

La LOF no és l’únic projecteque el PSC ha rescatat. Va passar el mateix amb el perllongament de la L2 del metro, el soterrament de la Gran Via a l’Hospitalet, el traspàs de Rodalies (impulsat per ERC la legislatura anterior), el projecte de la B40, el del Hard Rock i el manteniment del model de concessions de busos interurbans, prorrogat per a sis anys més.

7. Agents socials

Tant Foment com Pimec coinci deixen que “no és una infraestructura prioritària per al país”, però valoren que serveixi per facilitar l’aprovació dels comptes. Els sindicats sí que creuen que marcarà un abans i un després per a la mobilitat de 600.000 persones.