L’aeroport de Girona frega els 2,2 milions de passatgers l’any 2025
Diari de Girona. Registra les millors dades des de 2013 i és un dels que més creix a tot Espanya ● La taxa turística pujarà a l’abril i es duplicarà el 2027 ● Els hotels gironins tanquen l’any amb un creixement dels ingressos per habitació superior al 5%
L’Aeroport de Girona-Costa Brava ha tancat el 2025 amb 2.185.561 passatgers, un 9,4% més que l’any anterior, i consolida la recuperació del trànsit a la infraestructura gironina. Al desembre, hi han passat més de 51.000 viatgers, amb un increment interanual del 4,6%. Es tracta de xifres rècords que no s’assolien des de 2013.
L’equipament ha registrat al llarg de l’any un total de 28.067 operacions, un 15,2% més que el 2024, fet que confirma l’augment de l’activitat aèria més enllà dels mesos d’estiu. Només durant el mes de desembre es van operar 1.336 vols, en una època tradicionalment marcada per una menor demanda, però que aquest any ha mantingut una evolució positiva.
Les dades situen la terminal de Vilobí d’Onyar a prop de la barrera dels 2,2 milions de passatgers anuals, una xifra que no s’assolia des d’abans de la pandèmia i que reforça el seu paper com a infraestructura clau per al turisme i la mobilitat de les comarques gironines. L’increment de vols també reflecteix una major oferta de rutes i freqüències, especialment en connexions internacionals, que continuen sent el principal motor del trànsit.
Augment dins d’Aena
Aquest increment tant en passatgers com en vols situa l’aeroport de Girona-Costa Brava com una de les infraestructures amb un creixement percentual més elevat del conjunt de l’Estat. En concret, és el segon aeroport que més creix el 2025 dins la xarxa d’Aena, només per darrere de València (+9,6%), i molt per sobre de la mitjana estatal, que s’ha situat en un 3,9%.
En volum absolut, Girona consolida un trànsit proper als 2,2 milions d’usuaris, una xifra que el posiciona com un dels aeroports regionals amb una evolució més dinàmica, combinant creixement sostingut i recuperació de pes territorial. Aquest comportament contrasta amb el dels grans hubs estatals, que continuen liderant en xifres globals però amb increments més moderats.
En el context català, l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat va tancar el 2025 amb 57.483.036 passatgers, un 4,4% més que l’any anterior, assolint un nou rècord històric. Tot i això, el seu ritme de creixement queda clarament per sota del registrat a Girona. També destaca l’aeroport de Reus, que ha superat els 1,33 milions de passatgers, amb un increment del 13,1%, el percentatge més elevat entre els aeroports catalans, tot i mantenir un vo
lum inferior al de la infraestructura gironina.
A escala estatal, Madrid-Barajas continua encapçalant el rànquing en xifres absolutes, amb 68,1 milions de passatgers (+3%), seguit de Barcelona-el Prat. Altres aeroports turístics com Alacant-Elx (+8,5%), Màlaga-Costa del Sol (+7,4%) o Palma de Mallorca (+1,5%) també han tancat l’any amb augments destacats. En aquest escenari, Girona sobresurt per la combinació de creixement percentual elevat i consolidació de volum, un fet poc habitual dins la xarxa d’Aena.
Impacte de les obres del Prat
Fa una sies, Aena ja va anunciar que preveu que part de l’activitat aeroportuària es desviï cap a l’aeroport de Girona mentre durin les obres d’ampliació de l’aeroport del Prat. El president de l’ens gestor, Maurici Lucena, admet que es produirà un «efecte rebosador» cap a aeroports alternatius a causa de les limitacions de capacitat de la infraestructura barcelonina durant el període d’obres.
Lucena considera «impossible» que el Prat pugui mantenir ritmes de creixement del 4% o el 5% anual mentre no estiguin enllestides les actuacions previstes. El president de l’ens va assenyalar que, amb una previsió de 58 milions de passatgers el 2025, l’aeroport de Barcelona és el que està «més proper al seu límit» dins la xarxa d’Aena.
Segons explicava el directiu, actualment el Prat està «apurant eficiències» i aprofitant les hores vall i determinats dies amb menor intensitat d’operacions per poder absorbir la demanda. Tot i això, adverteix que aquestes mesures tenen un recorregut limitat i que, mentre s’executin les obres d’ampliació, part de l’activitat es veurà desplaçada cap a altres aeroports de l’entorn, com Girona i Reus. L’abast d’aquest efecte, precisa, dependrà de quant de temps s’allarguinles obres de l’ampliació.
Context de rècords
En el conjunt de la xarxa aeroportuària espanyola, l’any 2025 ha estat de rècord absolut. Els aeroports d’Aena a l’Estat han superat per primer cop els 321 milions de passatgers, amb un creixement mitjà del 3,9% respecte a l’any anterior. En aquest context, l’evolució de Girona-Costa Brava destaca clarament per sobre de la mitjana, tant en passatgers com en operacions, i el situa entre els aeroports amb un comportament més dinàmic del sistema.
Mentre grans infraestructures com Madrid-Barajas o Barcelona-el Prat continuen concentrant la major part del trànsit, els seus increments percentuals han estat més moderats. Barajas ha crescut un 3% i el Prat un 4,4%, xifres lluny del 9,4% registrat a Girona. Aquesta diferència posa de manifest el paper creixent dels aeroports regionals en l’absorció de demanda, especialment en un escenari de saturació progressiva dels grans hubs.
Girona-Costa Brava se situa així com un aeroport clau dins l’estratègia de descongestió i redistribució del trànsit aeri a Catalunya. La seva especialització en vols internacionals de caràcter turístic, combinada amb una estructura operativa més flexible, li permet adaptar-se amb rapidesa a l’augment de la demanda i captar creixement en segments que altres infraestructures tenen més dificultats per assumir com les companyies de baix cost.
Des de la perspectiva de les comarques gironines, aquest escenari obre oportunitats però també planteja reptess. L’augment sostingut del trànsit reforça el paper de l’aeroport com a motor econòmic i turístic, però alhora exigeix una planificació acurada de serveis, accessos i connexions amb el territori. El repte dels pròxims anys serà consolidar el creixement sense perdre l’equilibri entre activitat econòmica, sostenibilitat i impacte sobre l’entorn.
Les instal·lacions de Vilobí van registrar l’any passat les millors xifres de viatgers des de 2013