Xup-xup volcànic | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

13 desembre
0
Olot: Cuiners de Cuina Volcànica a la plaça del mercat

Xup-xup volcànic

Federació d'Hostaleria   |   Novetats

El Punt. El vulcanisme és clau en la configuració de les àrees que ha anat modelant lentament i aquesta influència es detecta en el clima, l’orografia i, entre molts altres àmbits, en la indústria, l’educació i el turisme. Durant molts anys, les activitats extractives i les pedreres han generat una activitat econòmica rellevant i ferides al territori ara restaurades.

L’activitat volcànica ha estat fonamental en la configuració dels territoris on s’ha produït, i no només des del punt de vista de l’orografia, sinó també en molts altres àmbits. Es pot forçar fins a la poesia el raonament i afirmar que fins i tot les persones que poblen aquestes terres han estat forjades pel foc dels volcans. Prendre consciència dels beneficis que aporta és fonamental per entendre per què a les zones volcàniques actives en l’actualitat hi ha milers de persones que hi continuen desenvolupant els respectius projectes vitals. On aquesta relació entre vulcanisme i persones és més evident és a la zona volcànica de la Garrotxa, la més extensa i més ben conservada del vulcanisme recent a Catalunya. El geòleg expert en el vulcanisme garrotxí Llorenç Planagumà detalla les interaccions.

Agricultura
Les cendres dels volcans convertides en argiles creen sòls molt fèrtils. Un exemple són els sòls dels volcans Croscat i Rocanegra. Els fesols de Santa Pau en són, segurament, el producte més popular.
Ramaderia
Està demostrada la preferència dels ramats de xais pels prats de sòl volcànic. Ho corroboren els pastors de Sant Iscle de Colltort (Sant Feliu de Pallerols), Sant Cosme (Sant Joan les Fonts) i Batet (Olot). L’herba és més dolça per la retenció de la humitat i els minerals.
Aigua
El subsol de la conca alta del riu Fluvià és ric en aigua i els pobles que s’hi assenten són rics en reserves d’aigua, gràcies al vulcanisme. A la Solfa d’Olot, una colada va aixecar el terreny més de 100 metres i va fer de resclosa creant la zona lacustre d’en Bas i l’aqüífer d’Olot. El sòl volcànic és molt permeable i fa l’efecte esponja, la qual cosa contribueix a crear reserves importants.
Ús industrial de l’aigua
El sòl volcànic és ric en surgències d’aigua que, en el cas d’Olot, van contribuir al desenvolupament de la primera indústria. L’alt contingut en ferro de l’aigua de la Moixina va fer créixer, al segle XVIII, les indianes, els estampats de les teles de cotó. El vulcanisme està relacionat també amb la indústria que es va crear a l’entorn del Fluvià. Aquestes indústries van funcionar amb la força de l’aigua, aprofitant els salts creats per l’orografia, com per exemple, el Molí Fondo de Sant Joan les Fonts.
Paisatge
El paisatge actual de la Garrotxa és fruit, en gran part, de l’acció dels volcans. Hi ha alguns resultats sorprenents com la Fageda d’en Jordà, un bosc atlàntic situat a una altitud que no és habitual.
Pedreres
Les de basalt han estat una altra font d’aprofitament a les zones volcàniques. Són especialment rellevants les piscines que temps enrere es feien per a la indústria química, molt valorades perquè és un material que no es taca amb els àcids, i també les llambordes que han servit per pavimentar multitud d’espais públics. A més, es feia extracció de gredes com al Montsacopa d’Olot, i Can Costa i Can Guilloteres, a la Crosa de Sant Dalmai.
Clima
El vulcanisme ha contribuït de forma substancial a la configuració del clima de les zones volcàniques. La Garrotxa té un clima mediterrani, però amb pinzellades de muntanya humida de tipus atlàntic. L’orografia creada pel vulcanisme, a més, ha estat fonamental per a la creació de microclimes en un espai relativament petit en extensió.
Museografia
L’Espai Cràter d’Olot substituirà a final d’any el Museu dels Volcans. Situat al peu del volcà Montsacopa, explicarà el fenomen vulcanològic i farà una interpretació de l’espai natural de la Garrotxa. L’estratègia educativa serà la prioritat, però s’adaptarà a les necessitats científiques, socials i culturals actuals.

Pedagogia
Els volcans són aules a cel obert. El cas més emblemàtic és el del Croscat, on el Departament de Medi Ambient va aprofitar la ferida d’anys d’explotació minera per restaurar-lo per fer divulgació en viu sobre els volcans. Hi ha grederes també als volcans Rocanegra, Sant Marc, Montsacopa, la Crosa…

Turisme
El vulcanisme atrau visitants. La zona volcànica de la Garrotxa pot atreure una població potencial de 14 milions d’habitants, entre Barcelona i Tolosa de Llenguadoc.
Recerca
Els volcans de la Garrotxa atrauen cada any vulcanòlegs de tot el món en un curs internacional que organitzen el CSIC i l’Ajuntament d’Olot. També són l’eix d’una àmplia oferta de formació amb programes d’educació del Parc Natural i amb cursos de coneixedors de la Garrotxa.
Artesania i art
Hi ha creadors que fan les seves obres amb materials volcànics o imitant-los i amb una paleta cromàtica amb els colors predominants en aquesta activitat.
Intangibles
El paisatge volcànic és un segell d’identitat implícit en moltes activitats i productes.
Els fogons dels volcans
Els productes agroalimentaris conreats a la terra volcànica i amb mètodes tradicionals i sostenibles són la base d’una proposta gastronòmica amb segell propi, conegut arreu. Es tracta de la cuina volcànica, que integra vuit restaurants i que està sota el paraigua de l’Associació d’Hostalatge de la Garrotxa. Receptes com la greda de fajol de la Garrotxa o l’amanida volcànica són ben il·lustratives. En l’àmbit de la producció agroalimentària, hi ha la plataforma Fet al Parc, que aplega ramaders i agricultors que produeixen de forma sostenible dins l’àmbit del Parc Natural de la Garrotxa.