Un nou Congrés de la Cultura Catalana
El Punt. El Congrés de Cultura Catalana, celebrat els anys 1975, 76 i 77, va asseure a la mateixa taula el món intel·lectual i la societat civil amb l’objectiu d’impulsar una reflexió col·lectiva que servís per teixir iniciatives en tots els àmbits que ajudessin a construir un país de futur. Va fer-se en un context molt concret, el del final de la dictadura i l’inici de la transició, i per això va servir per impulsar resolucions i iniciatives que van ser tingudes en compte pels governs autonòmics que sorgirien a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears o projectes que van cristal·litzar en institucions encara vigents, com ara la Unió de Pagesos de Mallorca o la Societat Catalana de Sociolingüística.
Ara la Fundació Congrés de Cultura Catalana vol impulsar un altre congrés per “aturar el comptador” i reflexionar cap a on cal anar en termes de país. El congrés va ser presentat ahir a la Farinera Teixidor, seu de Girona Hub, a empresaris i polítics gironins. Agustí Alcoberro, president de la fundació, va assegurar que el moment actual, tot i ser ben diferent al dels anys setanta, és propici a un esdeveniment com aquest: “Hem rebut una bufetada després d’haver tocat el cel amb els dits [en referència al procés sobiranista] i per això necessitem recuperar forces i pensar com tornar-hi. Hem de superar el sectarisme i retrobar-nos per saber cap a on anar.” El congrés també ha de servir per “redescobrir els lligams” entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i repensar el concepte de Països Catalans.
El congrés dels setanta, format per una comissió de 85 entitats, es va establir en 25 àmbits de treball que en la nova edició es condensaran en quatre preguntes: Com ens mantenim? Com ens comuniquem? Com ens cuidem? Com ens cohesionem? El director del congrés, Esteve Plantada, va explicar que cada àmbit assumirà deu reptes i que cada repte generarà dues accions: una ponència i una acció performativa.
El congrés es troba encara en un estat embrionari. Aquest 2023, la fundació l’ha dedicat a la captació de recursos. El 2024 serà el del treball intern per definir una programació i inaugurar el congrés. I el 2025 finalment serà el de la concreció pública del congrés amb 80 actes i 40 reptes. Plantada va incidir en els motius pels quals es vol impulsar un nou Congrés de la Cultura Catalana: “Per recuperar l’autoestima col·lectiva, convertir els reptes en oportunitats i redefinir-nos i empoderar-nos”, entre d’altres.
El congrés, segons va assegurar Plantada, no pretén convertir-se únicament en una fàbrica d’idees. Com ja va passar als anys setanta, entre els seus objectius hi ha generar els recursos per poder garantir la continuïtat de les iniciatives sorgides: “Cal transformar el pensament en acció.” Els responsables del congrés es troben ara en fase de recerca de patrocinadors, públics o privats, per poder finançar l’esdeveniment.
La Farinera Teixidor, emblemàtic edifici modernista de l’arquitecte Rafael Masó i seu d’aquest diari fins al 2015, va reobrir les portes ara fa un any. El seu nou inquilí, Girona Hub, té previst celebrar-hi properament una jornada de portes obertes i obrir el bar i restaurant situat al pati interior de l’edifici.