Un estudi demana un canvi urbanístic i diversificació del turisme a la Cerdanya
Diari de Girona. Un llibre editat per l’Observatori del Paisatge suggereix que no se centri tot en l’esquí, ja que en poques dècades podria ser impracticable.
La Cerdanya necessita un canvi de model urbanístic i una diversificació del turisme, que actualment està molt concentrat en les estacions d’esquí a l’hivern. Així doncs, caldria promocionar activitats respectuoses amb l’entorn i que no estiguin només vinculades a l’esquí, ja que la pujada de les temperatures i la disminució de les precipitacions que es preveuen com a conseqüència del canvi climàtic poden fer «inviables» les estacions d’esquí en pocs decennis. També seria positiu per a la comarca el reimpuls de la ramaderia. Aquestes són algunes de les conclusions que s’apunten en el llibre del Catàleg del paisatge de l’Alt Pirineu i l’Aran, coordinat per l’Observatori del Paisatge i el departament de Territori, amb el suport de la Diputació de Lleida i l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran.
El volum analitza, entre altres aspectes, les diferents unitats de paisatge que integren els Pirineus catalans, amb un apartat dedicat a la Vall Cerdana. Entre les seves debilitats, apunta al fet que l’agricultura de la zona ha perdut pes econòmic en els últims anys, fet que s’ha traduït en una «pèrdua de diversitat paisatgística». A més, adverteix que la pràctica de les activitats agràries està «cada cop més amenaçada», amb activitats com camps de golf, l’aeròdrom, plantes extractives i de tractament d’àrids i carreteres.
El document, tanmateix, també assenyala les fortaleses i oportunitats que presenta la comarca, molt basades en un paisatge «de gran vàlua estètica i històrica», unes bones comunicacions que permeten l’arribada de visitants però també la connexió dels veïns amb la resta del país i la gran diversitat del paisatge agrícola, que té «un gran potencial de futur pel regadiu i la combinació amb la ramaderia». Això sí, des del document també es demana que es treballi per mantenir a ratlla l’urbanisme, de manera que els nuclis rurals que han estat menys alterats puguin seguir essent compactes, tot «evitant la implantació de construccions que desfigurin el perfil urbà o de noves urbanitzacions aïllades».
A més, defensa que cal propiciar un canvi de model de creixement urbanístic per tal de minimitzar la pèrdua dels valors del paisatge amb la transformació del sòl. En aquest sentit, suggereix la necessitat d’estudiar la possibilitat d’establir normes urbanístiques que s’adeqüin a les trames i tipologies tradicionals de la Cerdanya, tot establint criteris referents a volums, acabats, cobertes o obertures, unificant criteris. També indica que alguns nuclis compactes, com Bellever de Cerdanya o Meranges, presenten una fesomia singular que s’ha de protegir, tot impedint -a través de planejaments urbanístics- l’aparició d’elements volumètrics que els puguin desfigurar.
D’altra banda, s’apunta que caldria diversificar el turisme i promoure activitats que no estiguin estrictament vinculades a l’esquí ni a les vacances d’estiu, sinó que siguin respectuoses amb l’entorn i que puguin contribuir a desestacionalitzar l’oferta turística. També s’aposta per donar a conèixer el patrimoni arquitectònic dels nuclis de Puigcerdà, Bellver de Cerdanya i Llívia, així com recuperar camins i pistes per fer recorreguts a peu i amb bicicleta.
«El paisatge cerdà no es pot preservar sense la pagesia»
«El paisatge cerdà no es pot preservar sense la pagesia». Una de les línies de treball que l’informe defensa amb més contundència és la necessitar d’evitar que l’activitat agrària de la Cerdanya pugui desaparèixer a mitjà i llarg termini. És per això que proposa recuperar les varietats de cultius i races animals autòctones, al considerar que fins i tot pot ser un valor important del qual es derivin altres activitats econòmiques més enllà del sector primari, com ara el turisme rural, la gastronomia o les fires. En aquest sentit, apunten que cal «consolidar» i «fomentar» les denominacions d’origen protegides de formatge i mantega.
D’altra banda, el llibre assenyala que cal promoure fórmules de protecció i gestió dels paisatges d’interès agrari de les petites planes al·luvials lligades als principals cursos, a més dels espais agrícoles singulars per tal de garantir-ne la conservació i la promoció. Una altra proposta passa per conservar i fomentar la presència de les tanques verdres i arbrades a les parcel·les agrícoles, «que són un dels elements característics del mosaic en camps de cultiu de la plana».
A més, el document també proposa que s’estableixin fórmules urbanístiques que permetin relligar el paisatge urbà amb solucions que permetin difuminar el «gran contrast» que hi ha actualment entre la ciutat i l’entorn, i que es doni alguns tipus de continuïtat als espais verds urbans -com parcs, places o passeigs- respecte els espais agrícoles i forestals que hi ha al seu voltant. Això és especialment important, indiquen, als nuclis més poblats, com Puigcerdà i Bellver. També demana que «es faci valer» el patrimoni històric associat als cursos fluvials, especialment els canals de reg, pel seu valor històric i cultural. Finalment, el llibre recomana que es procuri que els petits horts de Puigcerdà i Bellver estiguin ben inserits al loc i que els materials que els formen siguin respectuosos amb l’entorn paisatgístic.
Frenar l’impacte paisatgístic de les noves infraestructures. La variant de Puigcerdà o el futur túnel de Toses haurien de tenir estudis d’incidència.
Frenar l’impacte ambiental i paisatgístic que puguin tenir les noves infraestructures, tant viàries com energètiques, ha de ser un altre element clau per al futur de la Cerdanya. Així s’assenyala en el llibre del Catàleg del paisatge de l’Alt Pirineu i l’Aran, que apunta que cal «evitar al màxim» la ragmentació «física, visual i social» que poden suposar les noves infraestructures viàries, com les variants de Puigcerdà i el futur Túnel de Toses, en cas que s’acabi construint. En aquest sentit, el document recomana que s’elaborin estudis d’impacte i integració paisatgística per a totes les infraestructures que es vulguin fer en el futur, i també en el cas que es vulguin ampliar les carreteres actuals.
Però més enllà de les carreteres, l’informe també posa l’accent en la necessitat d’anar en comptes amb les infraestructures energètiques que puguin «pertorbar l’estructura original i la panoràmica visual» del paisatge cerdà, especialment a esplais emblemàtics com el puig de Llívia, les Soquetes, les Penyes Altes de Moixeró i la Tosa d’Alp.
D’altra banda, l’informe també suggereix que s’incentivi la promoció mancomunada supramunicipal de polígons industrials i terciaris per tal de «minimitzar» l’ocupació de sòl i la fragmentació paisatgística.
En aquesta mateixa línia, també reconeix la necessitat d’estudiar la creació d’un parc agrari de la plana cerdana.
Relacionat també amb la qüestió dels polígons, es defensa que les noves implantacions s’han de localitzar en àrees de creixement amb continuïtat amb les trames urbanes o de polígons que ja existeixen.
Una altra qüestió és tota la que està relacionada amb el trànsit. En aquest sentit, es demana que es faci «tot el possible» per reduir el trànsit prop o a través de nuclis de població, però sense generar «greus cicatrius» en el territori. En aquest sentit, el document posa l’accent en què algunes entrades i sortides de nuclis urbans estan constituïts a partir de «paisatges banals i sense coherència estètica», de manera que es converteixen en vies que sovint serveixen d’aparador comercial i d’oferta de serveis, i que estan sobretot destinats als conductors. En molts casos, alerten, els elements urbanístics solen presentar acabats de mala qualitat, ja sigui en relació al mobiliari urbà, les voreres o la «caòtica» disposició d’artefactes com fanals, semàfors i torres elèctriques, entre altres.
Nous espais per ajudar a reduir la pressió de la plana
El llibre demana que, més enllà del paisatge, també es tingui en compte el valor arquitectònic d’alguns edificis. Buscar a la solana de la Cerdanya espais que ajudin a disminuir la pressió que en aquests moments suporta la plana. Aquesta és una altra de les propostes recollides en el llibre del Catàleg del paisatge de l’Alt Pirineu i l’Aran, al considerar que podria fer possible la recuperació de paisatges històrics i la generació de nous paisatges. En aquest sentit, també s’indica que cal aprofitar les condicions naturals d’aquests paisatges per a la producció local i limitada d’energia solar, així com reactivar els recs per a una gestió de l’aigua que pugui afavorir la continuítat dels paisatges arbrats.
Més enllà del valor natural del paisatge, tanmateix, també s’ha de tenir en compte el valor arquitectònic que tenen algunes edificacions de la comarca. És el cas, subratllen, de fortificaicons i viles closes, carrerades, recs i passos fronterers i diversos exemples de patrimoni religiós de l’edat mitjana. És per això que es posa de manifest la necessitat de gestionar i mantenir els edificis patrimonials pel seu valor identitari i paisatgístic, per poder utilitzar-los també com a eina de promoció turística i de valor productiu.
En aquest sentit, es posa sobre la taula possibilitat de promoure una xarxa d’itineraris paisatgístics i de miradors que siguin accessibles a peu o amb bicicleta, per tal de poder contemplar millor el paisatge. Es tracta, per exemple, dels miradors del Coll de la Trapa, la Tosa d’Alp, la collada de Toses, Urús, Puigcerdà i el castell de Llívia, així com els itineraris motoritzats de la plana i la solana de la Cerdanya, entre el Cadí i la tossa Plana de Lles, la vall de la Molina i la plana i la solana de la Cerdanya. També hi ha, a més, camins no motoritzats, com ara la ruta Transpirinenca en BTT, el Camí dels Bons Homes (GR-107), la circular del Cadí (GR-150) i el Sender del Pirineu (GR-11), entre altres. Aquesta xarxa hauria de rebre, allà on sigui necessari, les actuacions necessàries de condicionament, senyalització i manteniment.
D’altra banda, també es demana que es busquin fórmules per integrar el paisatge natural amb els equipaments i les pistes d’esquí de la Molina i la Masella, i que es redueixi tan com sigui possible la instal·lació de nous artefactes, com llacs artificials per fabricar neu, l’obertura de pistes amb maquinària pesant o les urbanitzacions a peu de pista que es troben poc integrades amb l’entorn.
Això estaria relacionat amb la necessitat d’avançar, mitjançant figures de planejament, cap a la compacitat de les àrees residencials de nova planta de baixa densitat, evitant així una major dispersió de les urbanitzacions que ja existeixen i poder passar cap a un model més compacte. D’aquesta manera, es podrien afavorir les continuïtats paisatgístiques urbanes i limitar l’ocupació de nous sòls. A més, consideren que s’ha de vetllar perquè la normativa arquitectònica proposada en el Pla Director Urbanístic de la Cerdanya es compleixi, però fent un pas encara més enllà per millorar l’encaix dels paisatges urbans històrics amb els contemporanis.
Centrant-se en el cas de Puigcerdà, es considera que el paisatge al seu entorn hauria d’evitar la ruptura «dràstica» que es produeix entre la façana perimetral de les construccions i els entorns agrícoles, així com la desarticulació paisatgística que suposen els polígonds industrials i de serveis que es disposen sense criteris coherents d’integració paisatgística. D’altra banda, des del document s’indica que cal «evitar l’efecte barrera» i d’encerclament, al voltant del nucli, de les vies de comunicació actuals i les previstes en el futur.