Turisme a ple rendiment
El Punt. La Setmana Santa va marcar un abans i un després pel que fa a l’arribada de turistes internacionals. El sector, el més perjudicat per la pandèmia, no sap què passarà després de l’estiu. Surten veus en contra de la massificació.
Barcelona va recuperar el volum de turisme previ a la pandèmia a partir de l’1 d’abril. El primer trimestre del 2022, les ocupacions hoteleres eren del 20% i el 30%, però la Setmana Santa va marcar un abans i un després i avui els hotels estan plens, malgrat que encara n’hi ha un 8% que no han obert. Les ocupacions són molt semblants a les que hi havia un mes de maig d’abans de la pandèmia i els preus han pujat; les habitacions avui fins i tot són més cares que el maig del 2019.
Les previsions per a l’estiu són immillorables i ja es pot parlar de la recuperació del turisme nord-americà, tan apreciat perquè gasta molt. El visitant asiàtic encara no s’ha recuperat, però Catalunya –i Barcelona en concret– està rebent gent de tot el món també per la seva situació geogràfica, atès que el turisme ara mateix defuig els països més propers a Ucraïna, Rússia i la seva àrea d’influència (Finlàndia i els països bàltics, per exemple, i molts altres estats del centre d’Europa).
“El turisme ha vingut de cop i, de fet, aquest rebrot tan espectacular ni l’esperàvem. Això és com una ampolla de cava, que la sacseges i, de cop, passa l’òmicron, es pot viatjar…; l’obres, i el cava surt disparat”, reconeix Eduard Torres, president de Turisme de Barcelona, que entén “el xoc també dels veïns” per les circumstàncies “tan sobtades”. Torres adverteix: “No sabem si aquest repunt es mantindrà en el temps, tenint en compte la inflació, la guerra i el problema amb les cadenes de subministrament a escala global.” I recorda que el sector turístic, sobretot el de Barcelona, que depèn molt del turista internacional, “ho ha passat molt malament durant dos anys; les empreses s’han endeutat i duen una motxilla que pesa molt”. Per això, assegura que “és normal que ara hi hagi un punt d’eufòria”. Recordem que el 2020 el sector que mou el turisme a Barcelona va facturar el 15% del que havia facturat el 2019, i el 2021 la facturació va ser del 30%-35%.
L’excés d’ús de la via pública per part dels turistes i el malestar dels residents són problemes que Turisme de Barcelona, un ens publicoprivat, ja tenia presents molt abans de la pandèmia. Per això, des d’abans que se sentís a parlar de la covid, ja treballava en un pla per “treure gent del centre i repartir-la per altres llocs de la ciutat o de la província i pel territori”, explica Torres.
Allargar l’estada
“Nosaltres tenim un repte molt important a efectes de sostenibilitat, que és allargar l’estada mitjana del visitant. Fins ara, la mitjana és de 2,7 nits a Barcelona i hem d’intentar que arribi a ser de quatre dies i que es reparteixi pel territori”, explica Eduard Torres, que recorda que “això, que és fàcil de dir, és una estratègia que requereix temps perquè es vagi consolidant”.
Turisme de Barcelona vol posar el turisme cultural en el centre; ara ha desplegat una campanya per atraure turisme científic i vol consolidar el turisme de fires i congressos. “Quan hi ha fires, els congressistes no actuen com el visitant que ve només per oci. No consumeixen tant espai públic i, per tant, generen menys externalitat”, i menys queixes. Passa el mateix amb el turisme científic. “Si ens ve gent a veure el supercomputador, aquesta gent no ens ocupa la Rambla!”, exemplifica Torres.
De fet, aquesta setmana, l’Ajuntament de Barcelona ha presentat 21 projectes de barri amb la voluntat de desconcentrar, desestacionalitzar i diversificar l’oferta turística. Entre aquests projectes, hi ha descobrir la història de la séquia de Barcelona –l’anomenat rec Comtal, amb més de 12 quilòmetres de recorregut–, la rehabilitació del castell de Montjuïc o la sala immersiva a la capella de Sant Miquel del monestir de Pedralbes.
Però tots aquests plans xoquen amb l’oposició de part dels veïns. La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (Favb), per exemple, ja s’ha mostrat contrària a la idea que el comerç al centre de la ciutat estigui obert tots els diumenges (per l’arribada del turisme) i al·lega que les botigues obertes cada dia ni deixen descansar els veïns, ni són el model de comerç propi ni afavoreixen els treballadors.
També es queixen des de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT). A parer d’aquest col·lectiu, segons explica Agnès Rodríguez, la pandèmia “ha demostrat que dependre del turisme és la pitjor opció possible, perquè encara ha agreujat més la crisi; la gent ha quedat sense feina, no té estalvis perquè són feines precàries i moltes persones no han tingut ni dret a l’atur”. Rodríguez lamenta que, malgrat aquest escenari, “no s’ha aprofitat l’oportunitat per canviar el vell model, sinó que més aviat s’està tornant al punt anterior tot i que aquesta no és la solució, perquè no ens prepara per a una futura crisi”.
La portaveu de l’ABDT defensa la necessitat d’apostar per un model que parteixi del decreixement i que, a grans trets, “respecti els veïns i la vida, i escolti la gent”. “Primer, hem de pensar quina ciutat volem i, després, analitzar quin turisme hi té cabuda”, sosté, tot subratllant l’aposta per reconvertir alguns hotels en serveis a la comunitat. Agnès Rodríguez també reclama a les administracions polítiques eficients per reconvertir el sector i per donar una altra sortida laboral a les persones que treballen en el sector turístic.
Fugir del monocultiu
Pel professor dels estudis d’economia i empresa de la UOC Josep Miquel Gomis, “queda clar que es manté el repte de definir el paper del turisme en destinacions com ara Barcelona, que ha d’aspirar a tenir una economia diversificada, en la qual el turisme tingui un rol de dinamitzador d’altres sectors, però fugint dels riscos del monocultiu”.
Aquest professor situa la sostenibilitat com a punt clau en la gestió futura del turisme. “Tradicionalment, l’indicador que ha mesurat l’èxit d’una destinació ha estat el nombre de turistes, de manera que una temporada turística era bona si es millorava la quantitat de visitants de l’anterior. Caldria que una combinació d’indicadors vinculats a la sostenibilitat ajudés a avaluar els resultats de les polítiques turístiques d’una manera més ponderada des del punt de vista mediambiental, però també econòmic i social”, assenyala Gomis. “Això vol dir –manté– que el concepte de sostenibilitat suposa un canvi transcendental que afecta la concepció global de la destinació i no és una estratègia de màrqueting orientada a la manera de presentar els productes a comercialitzar.”
Barcelona no és un poble
“El problema és quan els polítics utilitzen el turisme com a eina política”. “Protesta una minoria; la majoria està contenta del retorn de l’activitat a la ciutat”.“Tenim un problema molt greu en aquest país. És com si els àrabs es queixessin que tenen petroli”, lamenta Manel Casals, director general del Gremi d’Hotels de Barcelona, que manté que, “ens agradi o no, som un país que econòmicament és absolutament dependent del turisme i ho hem d’acceptar, sobretot els polítics”.