Sílvia Catà diu que Girona és «atractiva» per al crim organitzat
Diari de Girona. Alcaldes i Mossos coincideixen que determinats episodis violents disparen l’alarma social malgrat la millora de les dades i Jordi Masquef reclama més recursos judicials.
Els fets delictius han disminuït en diferents punts de les comarques gironines, però aquesta evolució positiva no sempre es tradueix en una major sensació de seguretat entre els ciutadans. La distància entre les estadístiques i la percepció al carrer va centrar bona part de la taula sobre Seguretat i benestar comunitari del Fòrum dels Municipis, amb la participació dels alcaldes de Figueres, Jordi Masquef; Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler; l’alcaldessa de Roses, Sílvia Ripoll, i la comissària en cap dels Mossos d’Esquadra, Sílvia Catà. La moderadora va ser la periodista del Diari de Girona Meritxell Comas.
«A tot Catalunya ens baixen els fets delictius i, en canvi, hi ha zones on la gent se sent insegura», ha detallat, també, Sílvia Catà. La responsable policial ha advertit que determinats delictes, especialment quan són violents o es produeixen en plena via pública, tenen un fort impacte sobre la ciutadania i poden modificar ràpidament la percepció de seguretat. Ha posat com a exemple homicidis registrats en espais públics o episodis especialment greus de violència masclista, com l’assassinat d’una dona a Figueres a mans de la seva exparella el maig.
Catà ha situat precisament els delictes violents entre les principals preocupacions dels Mossos: les agressions sexuals, la violència de gènere, els robatoris a la via pública o les lesions amb arma blanca. «Hem de minimitzar aquests fets aportant recursos a la investigació i acompanyant les dones en els casos de violència masclista», va defensar.
A Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler ha explicat que les dades de les juntes locals de seguretat mostren una evolució favorable, però que determinats episodis tenen capacitat per alterar la percepció general. «Un o dos casos creen alarma i contaminen la percepció de la gent»,ha dit. Ho ha exemplificat amb les ocupacions. El municipi té unes 25 finques ocupades sobre un parc aproximat de 25.000, però el fenomen genera una inquietud social molt superior al seu pes estadístic.
Recursos insuficients
Soler ha remarcat que el seu municipi no pateix actualment un problema greu de seguretat, més enllà d’episodis puntuals d’ocupacions o algun cultiu de marihuana. La dispersió territorial, però, complica el servei policial. Calonge i Sant Antoni està format per diversos nuclis i 36 urbanitzacions, amb una plantilla de 37 agents. «És insuficient, però el pressupost dona pel que dona», ha reconegut.
La situació presenta altres particularitats a Figueres, on Jordi Masquef ha situat la multireincidència com un dels principals problemes. L’alcalde considera que la seguretat funciona com una cadena en què qualsevol baula que falli compromet tot el sistema. «Falla tot», ha afirmat, reclamant més agilitat judicial, judicis ràpids i un enduriment de les penes en determinats casos.
Masquef ha defensat que els ajuntaments i les policies locals es troben sovint «a primera línia de foc», però sense disposar de totes les eines per resoldre el problema. «No per tenir més policies la ciutat serà necessàriament més segura», ha apuntat. Segons l’alcalde, una part de la resposta passa també per reforçar la justícia.
Figueres i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà han impulsat iniciatives reclamant tant una segona regió policial dels Mossos a les comarques gironines com més recursos per al partit judicial de Figueres. Masquef ha recordat que el territori acumula elements singulars com la frontera, la costa o el centre penitenciari del Puig de les Basses i ha insistit que cal «múscul» per evitar que persones que han de respondre davant la justícia acabin tornant ràpidament al carrer.
Pèrdua de confiança
«La ciutadania ha perdut confiança en el sistema i la nostra feina és intentar recuperar-la», ha afirmat. En aquest procés, Figueres està ampliant la xarxa de càmeres de videovigilància, que l’alcalde considera una eina efectiva i dissuasiva, tot assumint que no se’n pot instal·lar una a cada carrer.
A Roses, el principal condicionant és l’enorme creixement de població que es produeix durant els mesos d’estiu. La ciutat passa dels poc més de 20.000 habitants habituals a puntes que poden arribar als 120.000 residents i visitants. «Passem de ser un poble a ser una ciutat en un plis-plas», ha explicat Sílvia Ripoll.
Aquest increment obliga a redimensionar els serveis i a reforçar la coordinació entre la Policia Local i els Mossos d’Esquadra. Roses contracta agents interins per a la temporada, però l’alcaldessa admet que continua tenint dificultats de personal. La plantilla ha arribat a tenir set agents de baixa i cinc places per cobrir sobre un total d’uns 47 policies.
El top manta continua sent, però, el fenomen que genera més pressió. Ripoll ha recordat les mesures adoptades els últims anys i la instal·lació de barreres New Jersey al passeig, una solució «molt lletja», ha admès, però concebuda aleshores com un «crit d’alerta» davant d’un problema que havia arribat a concentrar mig miler de venedors. La situació ha millorat, però el conflicte continua obert. L’alcaldessa considera que el top manta ocupa l’espai públic, perjudica el comerç local i contribueix a atraure un model turístic que Roses vol deixar enrere. «Volem un turisme de qualitat i desestacionalitzat», ha considerat.
Canvi d’estratègia
Els Mossos també van modificar l’estratègia contra aquest fenomen. Catà ha dit que la pressió policial directa sobre una zona sovint només desplaça el problema. Per aquest motiu, s’ha reforçat la investigació sobre els punts d’emmagatzematge i distribució dels productes falsificats. Aquesta feina ha permès obtenir ordres judicials d’entrada i escorcoll i intervenir material abans que arribés al passeig. «El treball en equip ha funcionat», valora.
Catà ha llançat, però, una advertència especialment contundent sobre un altre fenomen: el crim organitzat vinculat al cultiu de marihuana. «Catalunya és productora i exportadora de marihuana», ha assenyalat, remarcant que el problema ja no es limita a les plantacions
Els alcaldes han coincidit que, al marge de les dades policials, la recuperació de la confiança passa també per la prevenció, la informació i la proximitat. Roses ha incorporat una unitat canina i una unitat de drons, mentre que Calonge ha reforçat les mesures preventives i estudia limitar els supermercats oberts les 24 hores quan considera que poden generar problemes nocturns associats al consum d’alcohol.