“Les resistències han contribuït a tenir una Costa Brava millor”
El Punt Avui. Dossier 50 anys del Debat Costa Brava. Entrevista a Joan Cals i Güell CATEDRÀTIC EMÈRIT DEL DEPARTAMENT D’ECONOMIA APLICADA DE LA UAB i IMPULSOR DEL DEBAT COSTA BRAVA DE 1976
- “L’enfocament del Debat era el propi del paradigma del desenvolupament sostenible que les Nacions Unides impulsarien anys després”
- “De tots els problemes i dèficits que ha d’afrontar aquest territori, el del canvi climàtic és urgent i excepcionalment important”
Per parlar de com es va gestar el Debat Costa Brava del 1976 és fonamental trobar els seus promotors. Cal parlar d’aquell número de la revista Presència dirigida per Narcís-Jordi Aragó, del paper d’aquest i de David Marca, també del paper decisiu de la Cambra de Comerç de Girona i, especialment, parlar amb Joan Cals, que, entre d’altres, va ser l’encarregat de buscar ponents. Cals havia participat en aquell dossier de Presència de l’agost del 75 amb un article titulat “Un model irresponsable i caduc”. També hi escrivien els arquitectes Juli Esteban i Benet Cervera. Tots ells van integrar-se a la comissió executiva que va culminar amb un Debat obert a tothom, amb més de 70 ponents i tot, emmarcat en un context polític i social molt concret.
Està clar que la situació de 50 anys enrere és irrepetible pel context.
Certament, el procés del Debat Costa Brava va tenir lloc en unes circumstàncies excepcionals, al final del franquisme i durant la transició a la democràcia, just abans de la recuperació de la Generalitat i de la legalització dels partits polítics. Va contribuir a aflorar i amplificar reivindicacions i denúncies de tota mena, de les urbanístiques a les empresarials, de les de protecció d’espais naturals a les socials i polítiques, de les culturals a les educatives i sanitàries, de les infraestructures a les ambientals… I va posar molts de projectes damunt la taula de l’autogovern i dels ajuntaments que sortirien de les primeres eleccions locals democràtiques, les del 1979.
Quin era l’enfocament del Debat?
L’enfocament del Debat era el propi del paradigma del desenvolupament sostenible que les Nacions Unides impulsarien uns anys després. Tenia com a pretensió, segons es pot llegir en el llibre que recull les seves aportacions, “contribuir a un desenvolupament més racional i humà de la Costa Brava” al servei dels seus habitants i de les persones de la més diversa procedència que n’han fet “un port d’arribada, un descans per al cos o per a l’esperit, un lloc de treball o de lleure i, sovint, una segona pàtria”.
Com veu la Costa Brava actualment? I quan parlem de Costa Brava parlem ja d’un territori més enllà dels municipis costaners tal com s’apuntava fa 50 anys?
Jo veig la Costa Brava com un espai valuós i heterogeni, amb una identitat parcialment maltractada però que ha resistit relativament bé la banalització i destrucció freqüent dels llocs turístics. Aquest litoral nostre, molt interessant i atractiu per se, es beneficia, a més, de la riquesa que li aporta el rerepaís, sigui el paisatge i el patrimoni de l’espai rural, sigui el de les capitals i nuclis urbans de l’interior. Afegim-hi uns serveis turístics privats d’una gamma àmplia, de la cuina a l’allotjament i l’oferta esportiva i lúdica.
Moltes de les mancances denunciades llavors s’han superat. Altres encara continuen vigents d’alguna manera o altra? Què considera que caldria millorar?
La identitat de la Costa Brava, per mi admirable en diversos aspectes, lògicament pateix per la forta pressió que hi exerceixen unes demandes residencial, turística i d’oci en expansió contínua. La congestió que se’n deriva afecta la qualitat de vida. Sense anar més lluny, pensem en el que significa que durant el primer quart del nostre segle la població empadronada als municipis litorals hagi tingut uns creixements que, salvant dos casos, van d’uns mínims del 25% a uns màxims superiors al 100%, com a Lloret i Santa Cristina. En situacions com aquestes, adquireixen una importància especial les sempre complexes i, a vegades, antipàtiques polítiques de gestió de la demanda en l’espai públic. Jo personalment trobo insuficients els recursos dedicats al manteniment i a l’ampliació dels espais d’interès natural, un objectiu que hauria de mobilitzar molt més finançament, no solament de les administracions sinó també del sector privat i de la societat en general.
Han aparegut nous elements, com el canvi climàtic. Com incideix això en aquest territori?
De tots els problemes i dèficits que ha d’afrontar la Costa Brava modestament penso que el del canvi climàtic és d’una urgència i importància excepcionals. Sense voler ser alarmista diria que, col·lectivament, ens costa d’imaginar la gran magnitud que eventualment poden arribar a tenir els seus efectes catastròfics, condició necessària per posar en pràctica mesures eficaces d’adaptació i mitigació. En aquest punt novament hem d’assenyalar que això interpel·la el conjunt de la societat.
Creu que seria necessari avui un nou debat?
En circumstàncies normals probablement el Debat Costa Brava, com a tal, és irrepetible, però alhora constatem que en el temps transcorregut des de seva celebració en certa manera ha inspirat iniciatives semblants, com per exemple el Debat Urbanístic sobre la Costa Brava de 1989 i el congrés Un futur sostenible per a la Costa Brava de 2004, ambdós impulsats pels arquitectes, i el Debat 2020 que ho va ser pels empresaris, amb un paper rellevant de la UdG. Aquesta vitalitat em sembla útil socialment i soc partidari d’estimular-la. Dit això, aprofito per posar un èmfasi especial en el reconeixement envers les resistències que, amb més o menys abast, fortuna o raó, s’han enfrontat a actuacions que consideraven lesives per a determinats béns o patrimonis. Crec que han contribuït notablement a tenir una Costa Brava millor, una ciutadania més compromesa amb el seu avenir i més consciència i estima dels seus valors.

