Nous i vells reptes per a un debat que continua
El Punt Avui. Dossier 50 anys del Debat Costa Brava
- Al turisme i l’urbanisme i a qüestions ja plantejades fa 50 anys s’hi afegeix ara el canvi climàtic
- Veus reconegudes vinculades a la Costa Brava opinen sobre com veuen el litoral gironí actualment
Cinquanta anys després d’aquell debat, com està la Costa Brava actualment? Ha millorat? Caldria fer un altre debat? Aquestes són les preguntes que hem fet a disset persones vinculades d’una manera o altra a aquest territori. Alguns van participar en aquell debat inicial, altres ho han fet en alguns de posteriors organitzats tant des del Col·legi d’Arquitectes a Girona el 1990 i el 2004, com des de la Taula Gironina de Turisme el 2020, i altres, en debats més sectorials dedicats a temes concrets.
Agafant el testimoni del manifest final que reclama una Costa brava “al servei dels homes que l’habiten” i recordant la denúncia que es va fer també llavors de l’abandó de sectors com la pesca, preguntem al rosinc i president de les confraries gironines, Antoni Abad. “Tenim un sector pesquer de Girona molt endreçat perquè som proactius i ens hem sabut adaptar molt ràpidament a les normatives europees”, diu. Abad, que coneix perfectament la vessant marina, parla clar i també ho fa com a rosinc denunciant les dificultats que té la gent local per exemple, per fondejar les barques petites a l’estiu perquè està tot “massificat” o per accedir a cap de Creus. “Jo diria que turisme sí, però no a qualsevol preu.” Qüestiona que calguin tantes places d’allotjament turístic en un municipi on, diu, a l’estiu “com no tinguis una moto no es pot anar pels carrers” i creu que caldria reconsiderar el model turístic.
El turisme continua així al centre del debat. L’economista i directora de la Fundació Jordi Comas, Anna Garriga, veu “millor que mai” la Costa Brava avui a nivell turístic. Tots els indicadors econòmics, explica, mostren un sector turístic que s’ha consolidat en qualitat, no en quantitat i destaca l’increment de la desestacionalització, la reducció de les places hoteleres i l’increment del preu dels hotels. “Són indicadors extraordinaris de qualitat del sector a la Costa Brava. S’ha de continuar preservant el paisatge i l’entorn, les platges i el medi natural, perquè aquests són els atributs més ben valorats pels turistes.” Per Garriga es coneix molt poc el sector turístic i això dificulta que es puguin prendre bones decisions, per això, creu important la creació d’un observatori català del turisme. “Si el debat ha de servir per reconèixer la importància del sector a les diferents comarques de tot el país, entendre les seves diverses realitats i problemes específics, basant-nos en dades i no en prejudicis, llavors, sí!, el debat cal. De fet, per això treballem des de la Fundació Jordi Comas. I, si el debat ha de servir per cercar el consens entre tots els agents implicats i millorar la gestió pública, llavors, sí! El debat és urgent. No es pot gestionar igual el turisme a Barcelona ciutat que a la Costa Brava o al Pirineu. Això és obvi. Amb això cal millorar, i molt. De fet, reclamo el mateix que es va reclamar l’any 1976, consens i planificació estratègica territorial.”
Defensor del model turístic gironí hi ha també el Patronat de Turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona. El president, Miquel Noguer, insisteix que la Costa Brava és “una destinació turística madura i una destinació que ofereix serveis de qualitat” i recorda que s’ha aprovat un pla estratègic “fruit d’un procés de reflexió i participació dels diferents agents turístics del territori” per definir de manera compartida les prioritats per als propers anys. Des del Patronat, més que engegar un nou debat, el que es creu que cal implementar el pla estratègic. “El debat existeix i hi serà i la millor fórmula que permet aquest diàleg és l’estratègia de col·laboració publicoprivada.”
Des de Lloret de Mar, el seu exalcalde i president de la Taula Gironina de Turisme, Jaume Dulsat, opina que “cal seguir treballant per garantir una convivència equilibrada entre residents i visitants, des del respecte mutu i la sostenibilitat” i també que “és important evitar generalitzacions”. Dulsat considera necessari un nou debat. “Les destinacions turístiques han de repensar-se constantment” diu, però insisteix que “qualsevol reflexió sobre la Costa Brava” ha d’incloure tots els actors implicats: treballadors, empresaris, administracions, veïns i entitats.
Amb la perspectiva empresarial de les Cambres de Comerç, el president de la de Girona, Jaume Fàbrega, considera que el debat sobre el turisme a la Costa Brava ja existeix i que està liderat per fundacions com la de Jordi Comas o Climent Guitart, la mateixa Taula Gironina de Turisme i que es tracta d’un debat constant. També des de la Cambra de Sant Feliu, Albert Sibils, recorda que des del 1976 s’han anat repetint debats similars encara que amb menys ressò: “Si es promogués un nou debat en profunditat crec que hauria de ser gent jove qui el promogués ja que pot ésser que el seu model de vida i de vacances sigui molt diferent del que hem viscut.” Des de la Cambra de Palamós, Pol Fages considera necessari “un gran pacte de futur per a la Costa Brava. Un procés que recuperi l’esperit participatiu de 1976 però adaptat als reptes actuals” i que “hauria de concloure amb un full de ruta concret, amb prioritats, compromisos, calendari, responsables i indicadors que ens permetin avaluar-ne el compliment”, afegeix Fages.
La idea d’anar més enllà de les paraules, de prendre mesures concretes, es repeteix en molts dels entrevistats. Així, l’educador Joan Surroca, insisteix que “si es fes un nou debat, el govern de la Generalitat hauria de comprometre’s a acceptar que les conclusions siguin vinculats. Ja ha passat l’època del voluntarisme sense política. Si no tenim visions de conjunt i polítiques econòmiques assenyades, ens podem acomiadar de la bellesa que queda de la Costa Brava, així com de la mateixa vida al planeta”.
L’enginyer de camins Robert Vergés, que va participar en el debat organitzat el 2004 pel COAC a Girona, també considera que el debat sempre és positiu, però que en alguns aspectes cal actuar més que debatre. I en aquest sentit, recorda: “Durant una colla d’anys no s’han fet infraestructures que calien i això té efectes clars en molts aspectes, com ara en la mobilitat. A Catalunya, sovint el resultat de molts debats és la inacció, ja que sempre hi ha grups que s’oposen a qualsevol iniciativa.” Vergés, que veu la millora que hi ha hagut des del 1976 a la Costa Brava per exemple, en el sanejament de les aigües residuals o la protecció d’espais i la urbanització, destaca com a reptes pendents les infraestructures viàries, assumir la instal·lació d’energia eòlica i afrontar la pujada del nivell del mar.
L’arquitecte garrotxí Esteve Corominas, que també va participar en el debat del COAC del 2004, assenyala altres reptes pendents, com ara plans d’integració d’urbanitzacions dins el paisatge i aquí veure també la qüestió de la protecció contra els incendis forestals, una reflexió més tècnica i complicada sobre els grans edificis a primera línia de la costa, una renovació del parc d’habitatge, la prioritat de no ocupar més territori, i finalment, l’impacte del canvi climàtic. Però Corominas va més lluny i reclama també un debat general sobre el pes del turisme a Catalunya i específicament, de la Costa Brava.
Els arquitectes gironins que han donat en dues ocasions continuïtat al debat creuen que actualment la Costa Brava té pendent “tensions” que s’han d’abordar: la pressió turística i urbanística, les dificultats d’accés a l’habitatge, la mobilitat i l’adaptació al canvi climàtic. Explica la presidenta a Girona del COAC, Maria Clara Riera, que caldria avançar cap a una planificació és coordinada entre municipis i que s’ha de dedicar “més esforços a rehabilitar i millorar allò que ja tenim: els habitatges, els teixits urbans i els espais públics”. Afegeix Riera: “No sempre calen grans actuacions; de vegades, intervencions precises poden aportar grans millores en l’accessibilitat, el confort i la vida quotidiana.”
També l’urbanista Juli Esteban considera que avui la Costa Brava està “molt millor” que el 1976 i que moltes coses estan “ben encarrilades”. A banda dels instruments de planejament “ben fixats i consolidats”, destaca que també s’ha desenvolupat “tota una filosofia del paisatge”. “Sempre hi ha horitzons de millora, però jo diria que no és preocupant”, i recorda que malgrat la raó que puguin tenir algunes plataformes com SOS Costa Brava per oposar-se a determinats projectes urbanístics, hi ha “un marc jurídic i uns drets derivats de planejament en democràcia que no es poden ignorar”. En aquest marge de millora també apunta els problemes de mobilitat, de regulació d’embarcacions…” Hi ha molts fronts, com en totes les realitats de la vida que es podrien millorar.” I conclou: “Sempre és bo que el territori dediqui temps a reflexionar sobre els problemes de tots i les seves solucions. L’important és que hi hagi una participació activa dels diferents interessos.”
De la necessitat d’un nou debat on es comparteixin idees i propostes de solucions n’és partidària també Marta Ball-llosera, ambientòloga i durant anys portaveu de l’entitat ecologista Iaeden creada el 1980 per protegir el Parc Natural dels Aiguamolls. “La Costa Brava és hereva d’un model de desenvolupament impulsat durant el franquisme, basat en un fort creixement urbanístic al servei de l’activitat turística, que, amb algunes transformacions, continua condicionant avui el territori”, diu Ball-llosera, que es mostra partidària de replantejar el model: “No es tracta de renunciar al turisme sinó de qüestionar-ne la dependència, diversificar l’economia i avançar cap a un model territorial més equilibrat. L’ambientòloga, que també va participar en el congrés del COAC, destaca la importància que va tenir el pla director urbanístic de revisió de sòls no sostenibles del litoral gironí aprovat fa pocs anys i que va evitar la construcció de 15.000 nous habitatges, però insisteix que no és suficient. A més, apunta que la reflexió és més urgent si s’hi incorpora el canvi climàtic. “No podem continuar planificant el territori com si els recursos fossin il·limitats i com si les condicions climàtiques del passat s’haguessin de mantenir en el futur”, manifesta.
Semblant al discurs de Ball-llosera és el de la Federació SOS Costa Brava, partidària també de tornar a debatre “quin futur volem per a la Costa Brava”. El seu president, Jordi Palaudelmàs, afirma que entre els reptes pendents hi ha la preservació del territori “davant dels interessos especulatius i abandonar definitivament un model de desenvolupament basat en el creixement urbanístic constant”. Així com reforçar la protecció dels espais naturals “tant terrestres com marins”, i que es complexi la normativa vigent. “També cal abordar la massificació turística, la gestió de l’aigua, la mobilitat i la pressió sobre el medi marí, evitant que la transició energètica serveixi de pretext per industrialitzar espais marins d’alt valor ecològic. No n’hi ha prou amb declarar espais protegits; cal dotar-los de recursos, vigilància i instruments de gestió”, apunta. I, com ja es deia també des del COAC, tenir “una visió global de la Costa Brava que superi els interessos particulars de cada municipi”.
Parlant d’espais marins, des del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, el CEAB-CSIC, Jordi Pagès destaca com la qualitat de l’aigua del mar ha millorat molt per l’augment de les depuradores. “Tenim algun treball en què es veu com, a mesura que augmenten les depuradores, milloren els indicadors d’estat de salut, per exemple, de les praderes de posidònia.” D’altra banda, l’augment de la temperatura de l’aigua durant el darrer estiu, per exemple, ha provocat una gran mortaldat de gorgònies i coralls. El canvi climàtic també afecta les plantes marines: quan es decideix construir infraestructures portuàries o dics per pal·liar els efectes dels temporals sobre els hàbitats humans, aquestes actuacions acaben afectant els hàbitats naturals.
Dins d’aquest punt de la industrialització d’espais marins i la transició energètica s’ha destacat també a les comarques gironines la Plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí, creada el 2021 per oposar-se al parc eòlic marí previst davant la Costa Brava nord i que va rebre el suport de més d’una quarantena d’entitats. El portaveu d’aquesta plataforma, Jordi Ponjoan, considera que la Costa Brava “es un destí turístic madur i per tant amb una capacitat de creixement urbanístic molt petit” i que “tots els agents implicats, administracions locals i d’àmbit provincial i de país, com la major part de promotors, constructors i ciutadania en general coincidim a consolidar i no créixer per preservar i estar amb un acord mes acurat amb el Medi Natural”. Per Ponjoan, però, “la gran amenaça avui són els macroprojectes per terra i mar que amb l’excusa de la descarbonització, volen industrialitzar la Costa Brava”. I en aquest sentit acusa el pla Plater i la plataforma Plemcat de “posar en perill el futur de la Costa Brava”.
Just a l’altra banda d’aquest plantejament hi ha Jordi Sargatal, ornitòleg, naturalista, actual secretari de Transició Ecològica del govern català i participant en aquell primer debat del 1976 per defensar els aiguamolls de l’Empordà. Sargatal fa temps que diu que a la Costa Brava no s’hauria d’urbanitzar “ni un pam més”, que ja hi ha suficients places turístiques, “massa i tot”, observa, i que el que s’hauria de millorar moltíssim és el medi natural i el patrimoni cultural. Però també considera: “De la mateixa forma que fa 50, 60, 70 anys ningú hauria dit que la Costa Brava podria arribar a ser un lloc tan desenvolupat com ara gràcies al turisme, ningú diu que d’aquí 50 anys això hagi desaparegut i tornem a haver de viure de les coses que ens doni la terra, diguem-ne, o el que hàgim pogut fer com a indústria.” En aquest sentit, considera que el canvi climàtic pot fer que el litoral gironí ja no sigui un destí interessant i que per rebaixar aquest canvi climàtic s’han d’utilitzar les energies renovables com el Plemcat. “Vint-i-cinc quilòmetres mar endins no farà cap efecte visual” i ho compara amb els molins eòlics que hi ha a la Novella, al Llenguadoc. “Hem d’aprofitar el vent, les energies renovables, ens hem de descarbonitzar i per tant aprofitar la tramuntana. S’ha de fer i s’ha de fer amb seny, evidentment, tant l’eòlica com la fotovoltaica, posant aquesta en llocs assenyats.”
El debat, sense cap dubte, està servit.

