“S’ha de posar més espais naturals a disposició de la gent”
El Punt. “Ara el que no podem fer és dir que ens hem equivocat, que la natura no val res, que la gent es quedi a casa”.“Els informadors, a més de vigilar que no es facin coses anòmales, fan una feina de seducció ambiental”.
En els darrers anys, molts espais naturals a l’estiu queden massificats. Què s’hi pot fer?
Des de la covid, la gent va més al medi natural. I és evident que ara el que no podem fer és dir que ens hem equivocat, que la natura no val res, que es quedin a casa. Si la natura és important, el que cal és mirar de dissoldre el problema. És a dir, hi ha llocs que hi ha un problema en la massificació, i el que hem de fer és posar a disposició més espais perquè no estiguin tan massificats. Els rius són un espai molt interessant. A més, ara, amb el canvi climàtic, hi ha molta gent que viu lluny de la platja i, per tant, és una bona opció anar a la vora dels rius a banyar-se.
Quin és el paper dels informadors ambientals?
Si hi ha algú amb uns altaveus posant música a tot drap, anant al lavabo aquí a l’arbre del costat o tirant moltes deixalles, evidentment deixaria l’espai inservible per a altra gent. Per tant, els informadors són els que eviten que es facin aquestes coses anòmales, però, a més a més, serveixen perquè puguin explicar l’interès natural que té la zona. Des de la geologia de la zona fins els ocells que passen perquè apreciïn el medi natural. Allò que es coneix es respecta i s’estima més.
Per tant, no fan només el paper de vigilants.
Fan de vigilants, però insistim molt que facin aquelles coses que jo en dic de seducció ambiental. És a dir, si ara aquí davant s’hi para un bernat pescaire, molta gent no sabrà què és, doncs és important que aquests nens i nenes que hi ha per aquí sàpiguen que allò és un bernat pescaire. O que expliquin què són els arbres de ribera i la importància que tenen perquè fixen les vores i a més fan ombra.
Com es pot evitar la massificació en alguns espais?
Això és el complicat. Quan es posa un lloc a disposició, d’entrada hi ha poques persones, però hi ha un moment donat que això és més conegut, la gent l’aprecia, i poden coincidir un nombre que supera la capacitat. Aleshores, més que dir a 200 que se’n tornin cap a casa, crec que el que hem de fer és, amb seny, posar a disposició altres llocs perquè puguin anar-hi sense malmetre el medi.
Quin és el comportament incívic més important a què els informadors han de fer front?
El problema més gran és de famílies o grups grossos que s’instal·len muntant un campament amb altaveus amb música alta, deixant una latrina important i un munt d’escombraries. El més greu és el soroll i la degradació de l’espai. També s’ha de dir que si en un moment donat algú no compleix, se li imposa una sanció. En aquest cas, els informadors avisen els Agents Rurals, i són ells els que posen les multes.
Amb un aspecte concret, com el de les deixalles, no s’haurien de posar més punts de recollida?
Quan feia de director dels Aiguamolls de l’Empordà va haver-hi un moment que vaig posar un cartell que deia “a partir d’aquí no hi ha cap paperera”. La idea és que la gent s’emporti cap a casa el paper de l’entrepà i l’ampolla de plàstic que, a més, ja no pesen. No tenim cap motiu per posar papereres a tota la natura. A més passa que quan una paperera està plena, la gent deixa les deixalles al voltant.
N’hi ha prou amb elements dissuasius com els aparcaments de pagament?
Ens hem trobat que aquests aparcaments en comptes de fer una funció de dissuadir el que acaben provocant, en canvi, és un efecte crida. D’altra banda, hi ha indrets en què no se n’hi poden posar per falta d’espai.