Toni Subias: «Fa deu anys que som la cadena d’hostals més premiada»
Diari de Girona. Va crear Onefam el 2004 i actualment ja té 16 albergs arreu d’Europa amb el repte d’ampliar-los. En cinc anys vol obrir mercat a Roma, París i Berlín.
El CEO d’Onefam Hostels, Toni Subias, analitza la trajectòria de la cadena d’albergs que va crear a Barcelona el 2004 en el podcast Girona Valley número 86. L’empresari gironí exposa les claus d’un model de negoci basat en la comunitat i l’experiència de l’usuari, en plena fase d’expansió internacional. Dades de Onefam que marquen la seva actualitat: té 16 albergs a Europa, més de 150 treballadors, és la cadena del sector que ha rebut més premis al món en els darrers deu anys i és una de les deu més grans d’Europa.
L’èxit en el sector de l’allotjament turístic ja no es mesura només en el nombre d’habitacions o en la comoditat del matalàs. En un món de viatgers hiperconnectats, però sovint aïllats, el valor diferencial és la connexió humana. Subias desgrana com una aventura nascuda de la passió per viatjar s’ha convertit en una de les cadenes d’albergs més premiades del món, canviant radicalment el concepte d’allotjament jove.
Onefam Hostels no va néixer d’un full d’Excel, sinó de la detecció d’una necessitat en el mercat del turisme: la solitud del viatger. Després d’haver treballat en el sector de la banca i haver gestionat residències d’estudiants, Subias va decidir emprendre perquè sempre havia tingut la vocació d’empresari. El secret, segons ell, no és vendre un llit, sinó vendre la certesa que no estaràs sol. Aquesta filosofia ha transformat la dinàmica dels seus establiments, on es fomenten els sopars familiars gratuïts i les activitats diàries per crear una comunitat sota un mateix espai. L’hotel tradicional ven un llit, mentre que Onefam busca que gent d’arreu del món faci amistat, un enfocament que els ha portat a ser més prestigiats del que esperaven.
Amb presència a ciutats com Barcelona, Madrid, Sevilla, Londres, Praga o Amsterdam, l’empresa es troba en plena fase d’expansió l’objectiu fixat a cinc anys per obrir mercat a Roma, París i Berlín. El creixement és escalable gràcies a la promoció interna, el
Reivindica la cultura de l’esforç i la importància de «no tenir por a perdre o a fracassar»
que permet que el personal mantingui l’ADN de Onefam i aprengui constantment d’un equip pluricultural que funciona com una autèntica «finestra al món». Per a Subias, «mantenir un bon ambient d’equip és innegociable, fins i tot per sobre de les capacitats tècniques, ja que si una persona és molt bona, però no sap treballar en equip, s’acaba trencant l’harmonia que el client tant valora».
A més, el CEO connecta l’ADN de la seva empresa amb una filosofia de vida molt concreta i compartida a nivell global. «La comunitat que hem creat a Onefam s’assembla molt a l’esperit del Camí de Santiago; un lloc on la gent és amable, s’ajuda entre ella, comparteix el que té i on sempre es respira una gran mostra d’amor i de carinyo», destaca Subias per definir l’essència dels seus setze allotjaments.
Al llarg d’aquesta trajectòria internacional, però, l’empresari gironí també ha hagut d’enfrontar-se a situacions molt complexes i lliçons derivades dels errors o de la mala sort en els negocis. Subias recorda especialment les males experiències viscudes a Rússia i Itàlia com a grans aprenentatges dins del món de l’empresa. A Sant Petersburg, coincidint amb l’època del Mundial de futbol a Rússia (2018), va signar un contracte de gestió amb un propietari local que, d’un dia per l’altre i de forma unilateral, va fer fora tot el personal de Onefam; malgrat guanyar la demanda judicial en un sistema legal complicat, van veure’s obligats a marxar del país.
Un desengany similar va patir a Roma, on després de tres mesos gestionant un alberg i aconseguint augmentar els beneficis un 50%, el propietari es va negar a pagar el que s’havia pactat per contracte, forçant Subias a retirar tot el seu equip. Aquestes situacions límit, sumades a topades formals amb la policia a Praga en els inicis per denúncies de la competència, li han demostrat que el camí de la internacionalització requereix una gran capacitat de resiliència, ja que no tot surt sempre bé. Un aprenentatge necessari per millorar i tenir més experiència per expandir el seu repte a altres ciutats europees.
Tot i que la seu central de l’empresa es troba a Barcelona, Subias manté un fort lligam amb Girona, on resideix amb la seva família i on es va formar en Ciències Empresarials a la UdG. Reivindica la cultura de l’esforç i la constància i la importància de «no tenir por a perdre o a fracassar» per poder innovar en el sector empresarial. Si hagués fet cas al consell de la mare, tal com ha passat amb altres empresaris i empresàries, no s’hauria llançat i continuaria al sector bancari. Ara, per sort, dirigeix una innovadora i prestigiosa cadena d’hostals.