Quatre de cada deu aturats tenen més de 50 anys, un màxim històric
Diari de Girona. Espanya viu en la paradoxa de ser una societat envellida que no vol contractar gent gran. Els experts demanen campanyes antimarginació.
«Crec que una cosa que es valora molt, massa de vegades, és el coneixement. És a dir, com que `aquesta persona fa cinc anys que hi és, té tant coneixement que si se’n va, el perdem,’ no? […] Jo crec que el tenim tendència a sobrevalorar massa el coneixement. La gent aprèn molt ràpid, molt ràpid. O sigui, una persona que té les ganes, que té la motivació i que es vol menjar el món en dues setmanes ha après gran part del que necessita per fer la seva feina». Així comença l’últim pòdcast elaborat per directius de Factorial, un unicorn (les start-ups que aconsegueixen una valoració de 1.000 milions de dòlars) especialitzat en el disseny de programes de recursos humans.
No totes les empreses manifesten tan obertament aquest menyspreu per l’experiència, però les estadístiques sí que revelen que si bé els anys estan bé quan es té feina, ja que els sous són, en general, més alts, són un problema si un perd l’esmentada feina: una vegada que un baixa d’aquest tren, costa moltíssim pujar al següent. Espanya, igual com gran part de les economies occidentals, viu instal·lada en una paradoxa: són societats cada dia més envellides, però que són molt reticents o directament no volen contractar els sèniors. El Vell Continent és cada dia més vell. La generació del baby boom va complint anys i apropant-se a la jubilació, seguida pels mil·lennistes, centennials i successives generacions poc nombroses que hauran de sostenir amb les seves cotitzacions el retir dels seus pares o avis. Ara bé, els fills de la Segona Guerra Mundial encara tenen corda laboralment parlant.
Els europeus, de mitjana, cada dia són més veterans. Les economies europees busquen fórmules per compassar les vides laborals de la seva gent amb aquesta nova realitat i fer-les més longeves. Algunes empreses veuen en els més veterans una font d’aquesta mà d’obra que escasseja, com passa al Regne Unit; d’altres els miren amb reticència, més proclius a la promesa de la joventut low cost. I en l’horitzó, uns sistemes públics de pensions que ofereixen unes garanties insuficients, segons determinats professionals, ja que difícilment aconsegueixen mantenir el mateix poder adquisitiu dels seus anteriors salaris.
A Espanya, l’edat mitjana de la població treballadora ha augmentat en més de quatre anys en les últimes dues dècades i, actualment, el grup més nombrós d’ocupats té entre 45 i 49 anys. El 2002 era la cohort de 30 a 34 anys. No només ha pujat l’edat dels ocupats, sinó també dels aturats. Hi ha més aturats sèniors i aquesta condició els complica reenganxar-se. D’entre totes les persones que no tenen feina des de fa més d’un any, quatre de cada 10 tenen 50 anys o més.
«Les empreses d’aquest país han de fer un canvi sociocultural, entendre que la societat cada vegada està més envellida i que no poden fer com si això no passés. És incomprensible com algunes companyies busquen professionals fora quan tenen milers de persones que encaixarien amb aquests perfils apuntades aquí al SOC», apunta el secretari de Treball de CCOO de Catalunya, Ricard Bellera, en al·lusió al Servei d’Ocupació de Catalunya.
I és que part de les dificultats que tenen aquests veterans per reenganxar-se al mercat laboral parteixen de prejudicis i elements subjectius. Així ho va demostrar la fundació Iseak amb un estudi publicat aquest any. El seu experiment va consistir a enviar 1.600 currículums ficticis a 800 vacants d’ocupació publicades al portal Infojobs per a les ciutats de Barcelona, Madrid i també a Euskadi. Dos currículums amb característiques similars (nivell educatiu, tipologia de feines fetes o gènere) per a la mateixa oferta; un, d’una persona de 35 anys i l’altre, d’una de 49 anys. Resultat: la probabilitat de rebre una resposta per part de les empreses és un 50% inferior per a les persones grans.
«Tenim cinc generacions convivint en la societat, però això no es trasllada al món de l’empresa. Ens omplim la boca amb com d’important és la diversitat i sí que s’està treballant bé, per exemple, en qüestions de gènere. Però no en la qüestió generacional», afirma l’experta en recursos humans i professora d’EAE Business School, Belén Marrón.
Atenció prioritària
Ja hi ha incentius públics perquè les empreses contractin aturats grans de llarga durada. Durant l’última legislatura, el Ministeri de Treball va baixar de 50 a 45 anys l’edat mínima per ser considerat col·lectiu d’atenció prioritària a les oficines d’ocupació. Ara bé, tant Marrón com Bellera coincideixen que aquest biaix negatiu transcendeix l’aspecte material i consideren clau que des del sector públic es llancin campanyes de sensibilització.
És un camí que, des del terreny privat, ja va transitar el president de la patronal Conpymes, José María Torres. El 2020 va impulsar la campanya #NoALaDiscriminacionPorEdad, amb l’objectiu de sensibilitzar els seus companys empresaris.