Pals, Tossa i Platja d’Aro, els llocs amb més població estacional
Diari de Girona. L’estudi inclou les persones que treballen, estudien o van de vacances a aquests municipis.
Pals, Tossa de Mar i Castell-Platja d’Aro són, per aquest ordre, les tres localitats catalanes amb un major percentatge de població estacional respecte els seus residents empadronats. Aquests són els càlculs fets per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que inclou en la categoria de «població estacional» totes les persones que tenen algun tipus de relació o vinculació amb el municipi, ja sigui perquè hi viuen, hi treballen, hi estudien o perquè, tot i no ser la residència habitual, hi passen algun període de temps: vacances, estiueig, cap de setmana… En aquest últim cas, es té en compte tant si s’allotgen en residències pròpies, de familiars o amics, com si ho fan establiments turístics (hotels, càmpings, apartaments…). Les xifres no inclouen, en canvi, les persones que es desplacen fins a determinada localitat per lleure o per comprar-hi, sense quedar-s’hi a dormir.
Cal tenir en compte que l’estudi només inclou les capitals de comarca i les localitats amb més de 5.000 habitants. Tot i que, en termes globals, Barcelona és la localitat amb més població estacional de tot Catalunya, en termes relatius, els tres municipis de la Costa Brava són els que tenen un major percentatge de població estacional en relació al nombre de persones que tenen empadronades. Així, la població estacional de Pals equival a un 62,1% del seu padró, mentre que en el cas de Tossa el percentatge se situa en un 47,1% i a Castell-Platja d’Aro és d’un 43,1%. Altres localitats gironines amb un elevat percentatge de població estacional són Begur (31,4%), Calonge i Sant Antoni (25,4%), l’Escala (21,9%), Castelló d’Empúries (21,3%), Llançà (17,7%), Palafrugell (19,9%) i Lloret de Mar (14,9%). Tal i com es pot veure, es tracta de poblacions de la Costa Brava que durant el període vacacional reben grans quantitats de turisme.
Si s’observen els percentatges per comarques, les que tenen una major població estacional són el Pallars Sobirà (27,3%) i l’Alta Ribagorça (16,6%), però a continuació hi ha dues de les comarques més turístiques de la província de Girona: el Baix Empordà, amb un 16,4%, i la Cerdanya, amb un 15,6%. De fet, pràcticament totes les comarques gironines guanyen població estacional en algun moment, excepte dues: la Garrotxa i el Pla de l’Estany. Tot i això, l’Idescat adverteix que, en aquelles comarques on la població estacional és de signe positiu, majoritàriament encara no s’han assolit els valors de 2019, abans de la pandèmia. I això que, arran de la covid-19 i les restriccions de mobilitat que va suposar, l’Idescat ha explicat que ha incorporat en els seus càlculs mecanismes específics per poder-hi incloure l’impacte dels períodes de confinament, el tancament de centres educatius i universitaris, l’ensenyament a distància i el teletreball.
Pel que fa a les xifres absolutes, Barcelona és, lògicament, el municipi de Catalunya que rep una major quantitat de població estacional, seguida de Salou i Tarragona. Tot i això, a continuació se situen Girona i Lloret de Mar. Per contra, les ciutats del voltant de Barcelona (l’Hospitalet, Badalona i Santa Coloma de Gramenet) són les que tenen més població estacional negativa.
L’Idescat destaca que Barcelona, el municipi amb una major quantitat de població estacional en termes absoluts, es manté «estancada» en relació amb l’any 2020, fet que representa una forta disminució en relació a 2019. A la resta de municipis, succeeix el mateix fenomen tque s’ha observat a les comarques: tots augmenten la seva població estacional respecte el 2020, però no aconsegueixen recuperar encara els valors que hi havia abans de la pandèmia.