Només un 37% dels passatgers arriben o marxen des de l’aeroport de Girona
Diari de Girona. Mentrestant, un 62% ho fa des de l’aeroport del Prat.
Només el 37% dels passatgers aeris amb origen o destinació a Girona utilitzen l’aeroport de Vilobí, mentre el 62% passen pel Prat. Així ho diu un dossier de la plataforma GROwing publicat el febrer de 2026, calculat a partir d’un total de 4,1 milions de passatgers i que ha estat elaborat entre juliol de 2024 i juny de 2025.
Les dades són estimacions de mobilitat elaborades per la consultora especialitzada en aviació Flare a partir de senyals d’aplicacions mòbils, que després s’extrapolen per determinar la demanda d’una ruta. En aquest cas, reflecteixen el domini indiscutible de l’aeroport del Prat i com la majoria de passatgers arriben o marxen de la província de Girona des de Barcelona.
Destins amb més demanda
El dossier també fa un rànquing amb les destinacions que podrien generar més demanda a l’aeroport de Girona. Palma de Mallorca, amb 77.412 viatges l’any, se situa com la primera destinació amb més demanda de passatgers que encara no té connexió directa amb l’aeroport gironí. Precisament aquest estiu es va estrenar el vol GironaPalma, que va operar del 2 de juliol al 30 d’agost, i la setmana passada la Diputació en destacava les bones dades d’ocupació i assegurava que estava treballant perquè el vol es convertís en regular durant tot l’any.
Milà, amb 77.051 viatges l’any, és la següent destinació amb més demanda de passatgers que encara no té connexió directe amb l’aeroport de Girona. La segueixen Lisboa, amb 63.999 viatges l’any, i Ginebra, amb 61.054 viatges l’any. Si ens fixem en les rutes estatals, les més demandades són Madrid, amb 57.262 viatges l’any, i Sevilla, amb 52.118. Les segueixen Eivissa, amb 44.044 viatges l’any, Tenerife, amb 43.082, i Màlaga, amb 41.611.
Tot i això, l’aeroport de Girona ha tingut en diverses ocasions vols directes amb Madrid que s’han acabat cancel·lant. En les primeres etapes amb Iberia, Aviaco o Air Nostrum, hi van pesar sobretot la baixa ocupació, els horaris poc atractius i la falta de rendibilitat, mentre que altres operadors també van dependre d’ajudes públiques per mantenir la ruta. L’any 2008 Spanair la va eliminar dins d’un pla de retallades de línies deficitàries.
En canvi, l’última retirada de Ryanair no es va deure tant a una manca de demanda —el 2010 la ruta havia fregat els 300.000 passatgers— com a desacords econòmics amb les administracions, l’augment de les taxes de Barajas i la pròpia estratègia comercial de la companyia.