L’OCDE preveu que Espanya serà el país que més creixerà de l’eurozona el 2021 i 2022
Diari de Girona. L’organisme vaticina que «a mesura que avanci la vacunació i s’aixequin les restriccions, l’activitat econòmica es recuperarà amb força».
«A mesura que avanci la vacunació i s’aixequin progressivament les restriccions, l’activitat econòmica es recuperarà amb força». Amb aquesta esperançadora anàlisi, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) designa Espanya com el país de l’eurozona que experimentarà un major creixement enguany i encara més durant el 2022.
En el seu informe de perspectives, la institució econòmica amb seu a París preveu que el producte interior brut espanyol augmenti un 5,9% aquest 2021 i un 6,3% el 2022 gràcies a l’avanç de la campanya de vacunació, que permetrà «alliberar la demanda reprimida» i facilitarà «la recuperació gradual del turisme».
El think tank econòmic posa l’accent, principalment, en la situació de les empreses i del mercat laboral. «Si la crisi es perllonga més del previst, podria ser necessari augmentar l’import del finançament d’aquesta mena d’ajudes directes», assenyala l’OCDE, fent referència als ajuts directes destinats a protegir el teixit empresarial, que, des del seu punt de vista, s’haurien d’executar «ràpidament».
Pel que fa a l’ocupació, segons les estimacions de l’organisme, la seva recuperació serà lenta: la taxa d’atur, que va arribar fins al 15,5% de la població activa durant el 2020, només disminuirà una dècima el 2021 i se situarà en el 14,7% durant el 2022.
El club dels països desenvolupats aconsella «mantenir un mercat laboral flexible que permeti a les empreses adaptar-se als possibles ajustos estructurals posteriors a la pandèmia» i invertir en la formació professional per «millorar les qualificacions dels treballadors» i permetre la seva «reubicació en els sectors amb millors perspectives». La cap de divisió en el departament d’Economia de l’OCDE, Aída Caldera, interrogada per l’agència Efe, recorda que Espanya registra una de les taxes d’ocupació temporal més altes de la UE, un factor negatiu per a la productivitat, ja que incita a reduir la inversió i genera una mobilitat excessiva. Per tant, l’economista aconsella «aclarir i delimitar les formes en què es pot contractar temporalment».
Al costat de l’atur, l’ascens del nivell de deute apareix com un dels principals efectes col·laterals de la crisi sanitària, amb un augment de gairebé 25 punts –fins al 120% del PIB- l’any 2020, una xifra considerada «apropiada» per Caldera per protegir les empreses i els treballadors de les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia. L’OCDE prediu que, amb un dèficit públic del 8,6% enguany, el deute disminuirà únicament al 119%, i amb un 5,4% el 2022, al 117,4%.
En aquest context, la reforma de les pensions jugarà un paper essencial per evitar un nou repunt del deute públic. L’organisme econòmic estima que, sense cap modificació, el deute pujaria fins al 170% del PIB el 2050, i el pes de les pensions passaria de l’11% del PIB actual al 15%. El think tank proposa augmentar el nombre d’anys de cotització que donen dret a una pensió completa o vincular l’edat de jubilació a l’evolució de l’esperança de vida.
Brussel·les insta a reduir les restriccions dels viatges
En poc més d’un mes, el certificat digital covid-19 facilitarà els desplaçaments i viatges dins de la Unió Europea. Perquè els Vint-i-set eliminin les restriccions de manera coordinada i evitar el caos en els viatges, la Comissió Europea va presentar ahir una recomanació que actualitza les regles i advoca per començar a eliminar progressivament des d’ara les limitacions. «A mesura que la vacunació avança, proposem relaxar gradualment les mesures de viatge de manera coordinada amb el certificat digital covid», ha indicat la presidenta Ursula von der Leyen.
