L’índex d’absentisme no en té prou amb antiinflamatori
El Punt. El desgast psicològic ha anat agafant pes respecte de les lesions físiques i l’índex de treballadors malalts no para de créixer. El nombre de casos d’ansietat, estrès laboral crònic i depressió s’ha triplicat, però els agents socials i el govern discrepen en les mesures per afrontar-ho.
La radiografia de la salut laboral a Catalunya ha viscut una metamorfosi l’última dècada: el desgast psicològic ha anat agafant pes respecte de les lesions físiques. Segons les dades del Departament de Salut i dels agents socials, tot i que els trastorns osteomusculars –com ara les lumbàlgies i els problemes cervicals– i els processos vírics continuen liderant el volum total de diagnòstics a les consultes, són les patologies derivades de la salut mental les que estan trencant tots els rècords històrics.
El nombre de casos d’ansietat, estrès laboral crònic i depressió pràcticament s’ha triplicat. Aquest canvi de paradigma, accentuat des de la pandèmia, reflecteix la realitat d’un mercat de treball amb molts fronts oberts: d’una banda, un envelliment progressiu de la població activa, models organitzatius molt canviants, un canvi en la vinculació a la feina de les generacions més joves i, de l’altra, la pèrdua de tabús a l’hora de diagnosticar el patiment emocional en l’entorn laboral.
Sergi Macip, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i expert en psicologia del treball i les organitzacions, explicava a un document sobre absentisme: “l’auge de les baixes per salut mental reflecteix un augment de la sensibilització social i una disminució de la tolerància a la frustració, fet que podria portar a recórrer a la incapacitat temporal [IT] en situacions de malestar intens”. Cap altra patologia ha evolucionat a la mateixa velocitat que les relacionades amb la salut mental.
Segons un estudi de l’Observatori de la Pime de Catalunya de la patronal Pimec en referència al 2015, les baixes tancades per IT per malalties mentals s’han pràcticament quadruplicat. Pel que fa als dies totals de baixa per IT per aquesta patologia, s’han incrementat encara amb més intensitat: un 228,0%. “Hi ha un fort augment de les malalties difícils d’objectivar: dolors localitzats com ara lumbàlgies o cefalees i, sobretot, problemes de salut mental, que han augmentat els últims anys.”
L’anàlisi feta per l’estudi de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie) i Umivale sobre absentisme a tot l’Estat indica que l’evolució és especialment acusada entre les persones joves: la salut mental s’ha convertit en el motiu principal de baixa per incapacitat temporal entre els treballadors menors de 30 anys
Les lesions relacionades amb músculs, articulacions i ossos són, en canvi, més freqüents entre els treballadors de més edat i expliquen una part important de les incapacitats de llarga durada. Les dades del Departament de Salut de les baixes per contingències comunes mostren com la durada mitjana de les baixes s’incrementa amb l’edat.
Tenint en compte que l’interval de treballadors d’entre 25 i 54 anys està disminuït progressivament –de ser prop del 80% el tercer trimestre del 2013 a suposar un 71,2% dels ocupats en el mateix període de 2025– i que, alhora, augmenta la proporció de treballadors més grans de 55 anys, les previsions són que aquesta tipologia d’incapacitats té recorregut a l’alça.
Malestar emocional
El vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Sellarés, assenyala que en l’àmbit de la salut mental sovint es parteix de situacions de malestar emocional que no constitueixen necessàriament una malaltia. Pressió laboral, conflictes amb els superiors, sobrecàrrega de feina o falta de personal poden portar una persona a explicar al metge que no pot més. Ara bé, quan es tramita una baixa, aquesta situació s’ha de traduir en un diagnòstic mèdic. El metge, com relata Sellarès, parteix sempre de la confiança del pacient, perquè és qui explica què li passa i en quines condicions viu i treballa.
El cas és que la transformació del món laboral, marcada per la incertesa, la reorganització constant i la incorporació accelerada de noves tecnologies, també està modificant els factors que poden afectar la salut dels professionals. Així ho recull l’Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo (Insst), que identifica entre els principals riscos psicosocials la incertesa, les altes exigències, la sobrecàrrega de treball, la pressió temporal, els horaris imprevisibles, la manca de control, la inseguretat laboral i les dificultats per conciliar. La institució assenyala que aquests factors poden afavorir l’estrès i associar-se amb problemes de salut mental.
Més malalts
Sigui pel motiu que sigui, les dades d’IT –que inclou les absències al lloc de treball tant per una malaltia comuna o un accident no laboral com per una de professional o un accident laboral– mostren un creixement sostingut des de fa més d’una dècada. A Catalunya, entre el 2013 i el 2025, la taxa d’absentisme per IT ha passat del 2,5% al 5,3%. Aquest indicador, que mesura les hores pactades que no es treballen a causa d’una IT, duplica la mitjana de la UE-27 (2,5%).
La incapacitat temporal, avui, representa gairebé el 80% de tot l’absentisme al lloc de feina, se situa molt per sobre d’altres motius que defineixen aquest fenomen segons l’Organització Internacional del Treball, com ara permisos, maternitat, aturades tècniques i absències sense justificar.Segons les dades analitzades per l’expert de la UOC, al llarg de la darrera dècada ha caigut el pes de la maternitat (–5,5 punts en els índexs d’absentisme), els permisos remunerats (–1,2 %) i les aturades per raons tècniques o econòmiques (–5,6 %). Ara com ara, Catalunya és la segona comunitat autònoma amb una incidència més alta d’IT, tot i tenir una proporció menor de població envellida i amb malalties cròniques que altres territoris.
La dimensió de l’empresa marca una diferència clara en la incidència de les baixes per incapacitat temporal: com més gran és l’empresa, més hores d’IT registra. L’estudi de Pimec situa, el 2024, la taxa d’absentisme per IT del 3,9% a les empreses d’1 a 49 treballadors, del 5,2%, a les que tenen fins 200 i d’un 6,6%, les més grans. .
A més a més, a Catalunya, pràcticament el 75% de les baixes duren menys de tres dies. “Hi ha una major propensió de les persones a, per una mínima incomoditat, anar al metge”, considera Josep Ginesta, secretari general de Pimec. Creu que la proximitat dins de les empreses petites pesa més en el cas d’una indisposició lleu: “En una empresa petita, hi ha menys predisposició, perquè a tothom condiciona més com afectarà els companys, com l’activitat i l’empresa”, assenyala Ginesta.
Situació límit
Per Esther Casademont, fundadora i CEO d’Hunivers, una consultoria especialitzada en recursos humans i gestió del talent, “ens trobem en una situació límit”: “Afrontar la manca de perfils i l’increment de les baixes laborals està portant la gestió de persones a una punt molt complex. Al darrere de tot plegat hi ha un element molt determinant, la pèrdua de confiança mútua entre el treballador i l’empresa”, explica Casademont, que descriu una ruptura profunda de la relació laboral: cada part tendeix a interpretar el problema des de la seva pròpia posició i a atribuir responsabilitats a l’altra.
L’empresa percep que assumeix gran part dels costos de les baixes i de la rotació; el treballador pot sentir que l’organització no li ofereix prou estabilitat, reconeixement o perspectives, i, al mateix temps, tots dosdesconfien del sistema que regula i gestiona les incapacitats temporals.
Aquesta desconfiança té conseqüències molt concretes sobre la relació laboral. “L’empresa parteix de la sospita que el treballador no es comprometrà amb el projecte, i acaba sent més prudent a l’hora de contractar o d’invertir en la relació. I el treballador percep, al seu torn, que l’empresa no està disposada a comprometre’s amb ell i també disminueix la seva vinculació”, diu Casademont. I així es van allunyant les dues parts.
Un dels efectes d’aquesta distància és la rotació laboral. Casademont explica que la seva àrea de selecció ha detectat un canvi en la naturalesa dels processos que rep. “En aquests moments, el 80 o el 90% de les seleccions que entrem són per resoldre rotació. Hi tenim un problema greu i urgent per posar posar mesures”, diu.
Segons els càlculs de la patronal, el cost total agregat (sumant els costos directes de les empreses i les prestacions de la Seguretat Social) de l’absentisme equival al 10,5% del PIB català. Per Max Martínez, consultor i autor d’una anàlisi sobre aquest fenomen per a Hunivers, les principals damnificades, però, són les microempreses. “Tot i que les baixes els costen menys en euros per treballador, tenen una capacitat de substitució molt més limitada.” Relata que la ruptura organitzativa els és impossible de cobrir, en la majoria dels casos, i els trastoca la planificació i els comptes en cas que hagin de contractar un altre professional. Així ho han estat experimentant a l’empresa de distribució d’aliments Jarte: fa un any que dos dels seus quatre empleats estan de baixa per problemes osteomusculars i incorporar nous empleats que els substitueixin els resulta insostenible. “He hagut d’assumir gran part de les tasques que feien”, explica el propietari i segona generació al capdavant de l’empresa.
Josep Ginesta atribueix l’augment de les incapacitats temporals a un cúmul de factors. Assenyala, d’una banda, una gestió poc eficient de les baixes, amb poca intensitat en el seguiment mèdic i retards en les proves i el diagnòstic pel col·lapse administratiu del sistema, que acumula expedients de revisió.
En canvi, des de l’òptica sindical, Òscar Riu, secretari de política sindical d’UGT Catalunya, considera que el debat sobre l’absentisme està “bastant provocat per la patronal, per les mútues i per altres sectors que no volen afrontar el problema”. Per Riu, per tant, s’hauria d’abordar què està emmalaltint els treballadors i quines condicions tenen per recuperar-se, més que no pas atribuir l’augment de les baixes a una qüestió de voluntat individual.
Riu retreu la manera de calcular l’absentisme, perquè les estadístiques poden incloure baixes per malaltia, però també permisos i altres drets laborals, com ara els vinculats a la maternitat, la paternitat i la conciliació. Presentar aquestes absències com una expressió d’absentisme desdibuixa la naturalesa del fenomen i converteix en problema allò que són drets reconeguts als treballadors.
Des d’aquesta perspectiva, rebutja que l’increment de les baixes es pugui explicar per una menor predisposició dels treballadors a treballar i situa el focus en les condicions laborals, la prevenció insuficient dels riscos físics i psicosocials i les dificultats del sistema sanitari per diagnosticar i tractar amb rapidesa. “Algunes patologies vinculades a l’activitat laboral no es reconeixen com a malalties professionals i acaben classificades com a malaltia comuna”, explica.
No som els únics
La tendència catalana forma part d’un fenomen més ampli. L’estudi de l’Ivie i d’Umivale Activa constata també un augment molt intens de la incapacitat temporal a l’Estat espanyol i també a la resta d’Europa.
Max Martínez recorda que a Catalunya es va intentar aplicar una mesura per revertir aquesta situació a principi del 2026, però que es va retirar el 12 d’abril d’aquest mateix any després de dos mesos de pressió sindical i política. S’incentivava el personal dels CAP per emetre menys baixes i que aquestes fossin més curtes que als altres centres a través d’una partida retributiva variable. “Amb un sistema que obliga el pacient a esperar, era fàcil que aquest incentiu empenyés cap a decisions clíniques discutibles.”
Ara com ara, es dona la circumstància que Catalunya és a la cua en despesa pública en sanitat en relació amb el PIB, amb un 5,7%, per sota de la mitjana estatal (6,3%) i de la UE (6,5%).”
I ara què fem?
Si les causes de l’augment de les incapacitats temporals són diverses, també ho són les vies de solució. Josep Ginesta posa bona part de la resposta en una millora de l’atenció primària i el seguiment de les baixes. Proposa donar més capacitat d’actuació a les mútues, amb mecanismes de control i revisió, i crear unitats especialitzades per tractar les patologies que concentren més dies de baixa, sobretot les musculoesquelètiques i les de salut mental. “S’haurien de plantejar la reincorporació progressiva, perquè una persona pugui tornar a la feina de manera gradual quan la seva situació clínica ho permeti.” A les empreses, Ginesta els reclama una gestió més activa de la salut i de les condicions de treball.
Jaume Sellarès, des de la perspectiva mèdica, posa el focus en l’ús dels recursos sanitaris. La seva proposta parteix d’una distinció entre l’acte mèdic i l’administratiu: per a les baixes molt curtes en què ja existeix un diagnòstic conegut, defensa que no calgui una nova intervenció del metge i que es pugui fer servir una declaració responsable del treballador durant un nombre limitat de dies, que haurien de fixar el govern i els agents socials. “L’objectiu és alliberar els metges d’una part de la tramitació de baixes i altes perquè puguin concentrar-se en el diagnòstic”, diu, i recorda que només aquesta mesura equivaldria a alliberar l’equivalent de 119 metges dedicats a aquestes tasques administratives.
Òscar Riu situa la solució en un altre punt: actuar sobre les causes laborals que provoquen la malaltia. El sindicat reclama més inversió en prevenció de riscos, especialment en els psicosocials, i una millor actuació sobre les càrregues de feina i les condicions dels sectors més precaris. Riu considera insuficient abordar l’absentisme des de la perspectiva del control de les baixes. “Cal invertir també en el sistema sanitari públic per reduir les esperes i evitar que els processos s’allarguin.” Per això proposa que el debat amb les patronals se centri en les condicions laborals que originen les baixes.
Max Martínez i Esther Casademont introdueixen una dimensió menys present en les altres propostes: millorar la relació entre empresa i treballador. La seva proposta passa per una tasca pedagògica que aproximi totes dues parts i per una gestió més humana. “Que tothom escolti el posicionament de les diferents parts”, avança .