L’hostaleria superarà aquest mes el nivell d’ocupació precovid
Diari de Girona. La covid va destruir 300.000 llocs de treball en el sector.
Després de mesos d’avenços, encara que no sense obstacles, el sector de l’hostaleria recuperarà al juliol els nivells d’ocupació que tenia abans que esclatés la pandèmia. Així ho vaticina l’anàlisi a meitat de mes de les dades d’afiliació a la Seguretat Social que ofereix el ministeri en aquesta competència, radiografia que ja presenta un patró molt semblant al d’un juliol precovid. Aquesta conclusió encaixa a la perfecció amb un mercat laboral que, segons l’estimació presentada ahir, mantindrà la ratxa a l’alça i continuarà generant feina, encara que ho començarà a fer a un ritme menor que els mesos anteriors.
Com va recordar el màxim responsable del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, el sector de l’hostaleria tenia creixements significatius abans de la covid, però va ser el teixit productiu més afectat per la pandèmia i les derivades. Es van destruir, va apuntar, 300.000 llocs de treball en pocs mesos.
Tot i això, l’ocupació en aquest àmbit «s’ha recuperat per sobre del 20% des dels mínims que es van assolir a l’hivern 2020-2021», va explicar Escrivá. «Aquest mes de juliol ja arribarem a nivells similars als d’abans de la pandèmia», va afegir. Al voltant d’1,7 milions de treballadors. De tota manera, les professions que generen més ocupació són la informàtica i les relacionades amb activitats científiques.
14.000 nous treballadors
En total, si tot avança segons indica aquesta estimació, s’hauran afiliat a la Seguretat Social 14.000 nous treballadors a final de mes, de manera que la població ocupada es mantindrà per sobre dels 20 milions de persones. Segons dades sempre estacionalitzades (és a dir, que tenen en compte les característiques pròpies del mes i del moment de l’any), aquesta xifra és molt menor a la del juny, quan l’estadística creixia en més de 115.000 persones; a la del juliol de l’any passat (91.500 nous ocupats), i fins i tot també una mica inferior a la registrada el mateix mes abans que esclatés la pandèmia de coronavirus (15.500 nous afiliats).
«Juliol és un mes cada cop menys estacionalitzat en compració amb el que ho era abans», va justificar el ministre de Seguretat Social. «Els hàbits estan canviant: els junys cada vegada són més alts i els juliols ho són menys», va afegir, apuntant que amb tota probabilitat el punt àlgid per a la contractació es traslladarà progressivament al juny o fins i tot a Setmana Santa.
Lectura optimista
De tota manera, el responsable del Ministeri de Seguretat Social va mantenir la lectura optimista. «Aquests primers set mesos de l’any són set mesos amb un creixement mitjà de l’ocupació similar al creixement que es va registrar entre el 2017 i el 2019», va sentenciar Escrivà, posant especial èmfasi en l’«aclaparador» que és el «decantament cap als contractes indefinits».
Segons els càlculs del ministre, s’estan signant un 10% més de contractes d’aquest estil dels que hi hauria si no s’hagués acordat la reforma laboral, una bretxa que no para de créixer en sectors on predominava la temporalitat: el dels àpats i begudes, el dels serveis d’allotjament i la construcció.
«Si mirem tots els contractes que es registren a la Seguretat Social, ho mesurem des del principi d’aquest any fins al 18 de juliol i ho comparem amb abans de la pandèmia de covid i la reforma laboral, la durada mitjana dels contractes ha passat de 19 a 23 dies», va reblar el màxim responsable del Ministeri de Seguretat Social, per demostrar que aquest augment de la contractació indefinida no és fictícia, sinó que realment s’està traduint en més estabilitat i en més durada de l’ocupació.