L’FMI eleva un punt el creixement d’Espanya per a aquest any, fins al 2,5%
Diari de Girona. L’organisme augura una desacceleració global, amb una pujada del PIB que estarà per sota de la mitjana del període 2000-2019.
Nou impuls per a l’economia espanyola. El Fons Monetari Internacional (FMI) ha elevat un punt, fins al 2,5%, l’alça prevista per al producte interior brut (PIB) en aquest exercici, en l’actualització de les Perspectives de l’economia mundial, difoses ahir. Per al proper exercici manté una estimació del 2%, igual que en els càlculs que es van donar a conèixer l’abril passat.
La nova previsió de l’FMI, amb un augment respecte l’abril que supera el de qualsevol altra gran economia, sobrepassa la millora que ja va estimar el Banc d’Espanya, en situar l’alça del PIB aquest any en el 2,3%, des de l’1,6% que havia calculat el març passat, i està per sobre fins i tot del que havia anticipat el mateix Govern en l’actualització del programa (1,2%). La Comissió Europea, per part seva, ha calculat que l’augment del PIB serà de l’1,9% el 2023 i del 2% el 2024, la qual cosa suposa també una millora respecte les seves estimacions anteriors.
Segons l’FMI, les dades s’han revisat a l’alça a causa de «la solidesa més gran dels serveis i el turisme», que també beneficia Itàlia, amb una millora de quatre dècimes respecte l’estimació anterior. Aquesta tendència s’ha consolidat en els darrers mesos a través de revisions a l’alça per part de diferents organismes i serveis d’estudis. Un dels aspectes més destacats és l’evolució de l’ocupació. El PIB ja va guanyar força el primer trimestre, amb un avanç del 0,6% respecte l’últim de l’any 2022, una dècima més del que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) havia pronosticat abans (0,5%).
En canvi, per a Alemanya, la primera economia de la zona euro, l’FMI preveu una caiguda del 0,3% al PIB per «la feblesa del producte manufacturer i la contracció econòmica el primer trimestre del 2023». Tot plegat ha forçat una retallada de dues dècimes respecte l’estimació anterior. És l’única de les grans economies de la zona de l’euro que registrarà un descens, segons aquestes previsions, que, en tot cas, apunten a una recuperació amb l’1,3% l’any que ve. Com a conseqüència, el PIB de la zona euro avançarà un 0,9% aquest any; i el del 2024 guanyarà força amb un avanç de l’1,5%, en tots dos casos una dècima més d’allò calculat a l’abril.
L’organisme financer internacional preveu un alentiment del creixement a nivell mundial, en passar del 3,5% estimat per al 2022 al 3% (dues dècimes més que el previst a l’abril) el 2023 i el 2024 (sense variació respecte l’abril). Tot i que l’estimació per a l’exercici actual és millor respecte el mes d’abril, «continua sent feble des d’una perspectiva històrica», assenyala l’informe de l’FMI.
El període 2023-2024 està molt per sota de la mitjana històrica del 2000 al 2019, que era del 3,8%. Les economies avançades es desacceleraran aquest any un 1,5%, dues dècimes més del que s’estimava a l’abril, des del 2,7% del 2022; i un 1,4% l’exercici proper (sense variacions). Els EUA avançaran un 1,8% aquest any, dues dècimes més del previst inicialment; però s’alentiran fins a l’1% el 2024, una dècima menys del que s’estimava a l’abril.
El cicle de pujades dels tipus d’interès iniciat per primera vegada per la Reserva Federal dels EUA, situats ja en una forquilla del 5% al 5,25% i que podria augmentar avui; i després pel Banc Central Europeu (BCE), que en un any ha passat del 0% al 4% i demà els podria tornar a augmentar, «segueix llastrant l’activitat econòmica».
Bon moment dels serveis
Aquesta evolució «està filtrant-se a poc a poc en el sistema financer, i els bancs de les economies avançades han endurit considerablement les normes de concessió de crèdit, cosa que disminueix l’oferta». Tot i això, l’activitat econòmica mundial «s’ha mostrat més resilient el primer trimestre del 2023, i el sector dels serveis va ser el que més va contribuir a aquesta resiliència».
Està previst que el nivell general d’inflació mundial baixi del 8,7% el 2022 al 6,8% el 2023 i al 5,2% el 2024 i que la inflació subjacent (que és la més estructural en excloure els aliments frescos i els preus de l’energia), «disminueixi de manera més gradual».
Segons el parer dels analistes de l’FMI, el recent acord per elevar el sostre del deute dels Estats
Units i «les fermes mesures adoptades a principis d’aquest any per les autoritats per contenir la turbulència bancària als Estats Units i Suïssa van reduir els riscos immediats de trastorns al sector financer». En tot cas, «la perspectiva del creixement mundial s’inclina a la baixa» i la inflació «podria continuar sent elevada i fins i tot augmentar si es produeixen nous xocs, com els derivats d’un empitjorament de la guerra a Ucraïna i esdeveniments meteorològics extrems, que induirien una política monetària més restrictiva».
De fet, l’FMI adverteix que «la turbulència al sector financer podria retornar mentre els mercats s’adapten al nou enduriment de la política per part dels bancs centrals». Alhora, adverteix que «la recuperació de la Xina podria desaccelerar-se, en part a causa dels problemes immobiliaris que no han estat resolts, que comporten efectes de contagi transfronterer negatius».
Pel que fa al comerç mundial, la previsió és que baixi d’un creixement del 5,2% l’any passat al 2% en l’exercici actual per recuperarse l’any que ve amb un 3,7%, tot i que en tot cas representa «un nivell molt inferior a la mitjana de 4,9% registrada en el període 2000-2019».
L’Alemanya serà l’única economia de la zona de l’euro que registrarà una caiguda aquest any
Està previst que el nivell general d’inflació mundial baixi del 8,7% el 2022 al 5,2% l’any que ve