Les pimes veuen inassumible un nou augment del salari mínim el 2024
La Vanguardia. Els sindicats reclamen una altra pujada perquè continuï en el 60% del sou mitjà.
Els sindicats adverteixen que al gener serà indispensable una nova pujada del salari mínim interprofessional (SMI) per mantenir, d’aquesta manera, l’equivalència amb el 60% del salari mitjà. Aquest percentatge era un dels objectius de la coalició de govern del PSOE i Podem, i el va complir després d’arribar als 1.080 euros mensuals aquest any. Va suposar un augment del 47% de l’SMI en cinc anys, després de passar dels 736 euros el 2018 fins als actuals 1.080 euros.
Per a CC.OO., al gener aquest salari s’haurà d’augmentar. “Un estancament no és acceptable”, afirma Carlos Gutiérrez, secretari confederal d’ Estudis i Formació Sindical, que afegeix que l’increment es requereix vista la inflació que s’està registrant, especialment en àrees com l’alimentació, on està disparada, i afecta especialment els treballadors amb salaris més baixos. És una primera advertència sindical, tot i que de moment sense avançar xifres. Serà cap a final d’any quan es pugui calcular el salari mitjà, i a partir aquí iniciar la negociació.
De govern no n’hi ha i no se n’espera de manera immediata, però sindicats i patronal preparen el terreny per a una negociació de l’SMI. El 2020, la CEOE va estar d’acord amb l’augment, però va ser l’excepció, i els últims anys s’hi ha oposat.
El cert és que la potestat per establir l’SMI correspon al govern espanyol, que només està obligat a una consulta prèvia amb els agents socials. A partir d’aquí, decideix “tenint en compte l’IPC, la productivitat mitjana nacional assolida, l’increment de la participació del treball en la renda nacional i la conjuntura econòmica general”, segons l’ Estatut dels Treballadors.
En tot cas, la Cepyme critica l’objectiu del 60% perquè el salari mitjà és molt diferent segons les províncies espanyoles, els sectors i la mida de les empreses. Considera que aquest objectiu no té en compte la realitat espanyola i, per tant, l’SMI “supera llargament aquesta proporció en moltes províncies, especialment les més despoblades”. La seva conclusió és que “aquest cost laboral s’ha tornat inassumible per a moltes pimes, sobretot al sector serveis”.
Un dels elements que assenyala aquesta patronal és que els augments de l’SMI tenen un impacte molt més gran en les pimes, com ho mostra que el salari mitjà ha augmentat gairebé el doble entre les empreses petites que a la grans des del 2018. En concret, un increment d’un 10,4% a les pimes per un 5,7% a les més grans. Analitzant per sectors, destaquen que en sis àrees l’SMI ja supera actualment el 60% del salari mitjà, amb el cas més destacat del sector de l’hostaleria, en què pràcticament l’iguala. A més, per distribució territorial, apareix que en 13 comunitats autònomes els 1.080 euros de l’SMI actual ja superen el 60% del salari mitjà.
“S’ha posat èmfasi excessiu perquè l’SMI arribés al 60% del salari mitjà”, criticala patronal Cepyme
Són els arguments de la patronal. En canvi, els sindicats reclamen l’equivalència de l’SMI amb el 60% del salari mitjà el 2024. “Un salari ha de ser aquella renda d’un treballador que li permet viure, no només sobreviure, a ell i a la seva família”, afirma Carlos Gutiérrez, de CC.OO. Argumenta, a més, l’impacte de la inflació entre les famílies, per tant, també les més beneficiades per qualsevol augment del salari mínim, i afegeix que les experiències d’aquests últims anys de pujada de l’SMI han estat positives “no només a escala social, per al treballador, sinó també per al conjunt de l’economia del país”.