Les ‘multes’ a clients que no acudeixen a les reserves en restaurants: ja ho fan els estrella Michelin i el bar de la cantonada
El Periódico.Tres clients que no van cancel·lar a temps una cita en un restaurant de Sant Sebastià han hagut de pagar 510 euros de penalització. «¿Ens complicarem la vida en donar les nostres dades de targeta a un restaurant que ens penalitzarà? Jo no ho faria», diu Rubén Sánchez, de Facua.
La nit del 16 de juliol del 2021, tres comensals que havien reservat deu dies abans una taula al prestigiós restaurant Amelia del xef Paulo Airaudo, a Sant Sebastià, no van acudir a disfrutar d’un menú degustació. En aquell moment, el tiquet mitjà es valorava en uns 300 euros. Des d’aquest espai gastronòmic, els van trucar «protocol·làriament i no donaven senyals de vida», explica Xabier de la Maza, director del Grup Amelia. Els clients, que s’allotjaven el 16 de juliol a l’hotel Vila Favorita, en què s’allotja l’Amelia, van canviar la seva estada al 17 d’aquell mateix mes. Aquell mateix matí, es van presentar al restaurant per confirmar que tot estava en ordre i allà els van comunicar que havien perdut el seu lloc a la taula.
«Havia sigut una confusió i volien una taula en aquell moment, quan el restaurant estava al màxim», al·lega De la Maza. Se’ls va oferir tornar en els 15 dies següents per no perdre els diners de la reserva. No obstant, assenyala, els clients «es van tancar en banda i van interposar la demanda, al·legant que les clàusules i el preu cobrat a la targeta eren abusius».
No és la primera vegada que passa una cosa semblant, però, en aquesta ocasió, els tribunals li han donat la raó al restaurant. El jutjat de Primera Instància número dos de Sant Sebastià va desestimar l’1 de març d’aquest any, en una sentència a què ha tingut accés El Periódico de España, del grup Prensa Ibérica, la demanda interposada pels clients per haver hagut de pagar 510 euros –170 per persona– pel seu no show, com es coneix en hostaleria a no presentar-se a una reserva.
En aquest cas, «estem parlant d’un restaurant que reserva les seves places amb una anticipació molt important i que permet cancel·lar, sempre que s’avisi amb el temps suficient», assenyala Emilio Gallego, secretari general de la Confederació Empresarial d’Hostaleria d’Espanya. En el moment en què aquests tres clients van reservar, el temps mínim per anul·lar la cita era de 72 hores; ara, és de 96 hores i la penalització ascendeix als 291 euros. Els restaurants amb estrella Michelin «tenen menús tancats i organitzats prèviament», cosa que els obliga a comptar amb «un sistema de compres d’aliments i de begudes i fins i tot de contractació de treballadors per atendre la demanda», reflecteix Gallego.
Aquest mateix restaurant «sap que, si algú no apareix, no cobrirà la taula sobre la marxa», valora Rubén Sánchez, secretari general i portaveu de l’organització Facua-Consumidores en Acció. No obstant, opina que la tipologia del restaurant «ha influït en la decisió del jutge», mentre que, si es tractés del «bar de la cantonada», seria diferent, ja que allà el comensal es pot gastar de mitjana «10, 15 o 20 euros».
Els sistemes de reserves i les polítiques de cancel·lació funcionen amb altres tipus de tiquets, des de bitllets aeris i d’autobusos, a reserves en entrades de cine, teatre, festivals i hotels. «No és una cosa nova i, per als clients, no estem parlant d’una cosa diferent del que ja estan fent en altres sectors», justifica el secretari general d’Hostaleria d’Espanya.
Més enllà d’aquesta consideració, aquesta política de cancel·lació és cada vegada més comuna als restaurants, no només en els estrella Michelin, sinó també als bars de barri. Xabier de la Maza manté que «no aparèixer en una reserva s’entén com a mala educació». Les condicions han de mostrar-se de manera «transparent i clarificada» als clients, amb l’objectiu que cap client «se senti sorprès de les conseqüències que té la seva actuació», apunta Emilio Gallego. A l’entrar a la web de l’Amelia per fixar una data, apareix desenvolupada la política de cancel·lació del restaurant.
Amb les reserves, és difícil establir doctrina
Malgrat que restaurants com el mateix Amelia, per la trajectòria internacional dels seus efectius, ja van instaurar aquestes condicions el 2017, amb la Covid es va introduir cada vegada més aquesta tendència. «Abans era més fàcil acudir a un restaurant sense fer una reserva», reconeix el lletrat del Departament de Litigació de Zurbarán Abogados Fernando Fernández-Cotta Andrade.
Aquest professional raona que resulta molt complicat que aquest tipus de litigis escalin als tribunals superiors i el Tribunal Suprem, perquè aquest estableixi doctrina sobre com han d’actuar els restaurants i els clients en aquestes situacions. «El problema és que, per la quantia, no es podria recórrer a tribunals superiors, perquè ha de ser igual o superior a 3.000 euros. Per això, en aquest cas en què són 510 euros, el que diu el jutjat va a missa, perquè no tenen la possibilitat de recórrer. Si hagués decidit el contrari, el restaurant hauria hagut d’acatar-ho», conclou.
Així mateix, si es planteja una demanda col·lectiva de diversos clients descontents amb aquesta política, hauria de dirigir-se «a un únic restaurant, perquè cada un té la seva pròpia política de cancel·lació i penalització». «Cal anar cas per cas», evidencia aquest advocat.
Demanar dades de la targeta
Xabier de la Maza manté que està rebent missatges de companys de tot Espanya que van canviant els seus sistemes de reserves «per ser molt més clars». Per a Emilio Gallego, que s’introdueixin aquests criteris «no és més que una mostra de l’evolució i sofisticació del sistema econòmic que té el nostre país».
«Hi ha hostaleria de sobra a Espanya. ¿De veritat ens complicarem la vida en donar les nostres dades de targeta de crèdit a un restaurant que, pel mer fet de cancel·lar, ens penalitzarà? Jo no ho faria. No se m’acudiria anar a un restaurant que em plantegi aquestes condicions, sigui de 10 o de 200 euros,» exposa Rubén Sánchez. Reflecteix que els restaurants que no prenen aquestes mesures és perquè «intenten fidelitzar el client».
El director del Grupo Amelia creu que la polèmica s’ha desencadenat a Espanya perquè «tenim una cultura de no demanar les dades i de reduir-ho a un grupet de restaurants d’estrella Michelin», però reflecteix que a l’estranger és «absolutament normal, fins i tot pagar per endavant i que no puguis canviar la reserva o que et tornin els diners fins i tot amb 15 dies d’antelació». «Quan els restaurants demanin diners, el que obtindran és que hi vagin els clients que volen», sentència.