L'economia gironina i l'ocupació es van refer de la covid el 2021 | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

04 novembre
0
image_2

L’economia gironina i l’ocupació es van refer de la covid el 2021

Federació d'Hostaleria   |   Novetats

El Punt. A final de l’any passat s’havien creat un 3,3% més d’empreses a la demarcació i l’atur registrat va baixar fins al 10%, un llindar que no s’assolia des del 2008. El context inflacionari actual, però, és una nova amenaça

El conjunt de l’economia gironina es va refer de la covid-19 al llarg de l’any passat, amb un 3,3% més d’empreses en tots els sectors productius i creixements de l’ocupació en els serveis (5,9%) i la construcció (4,6%). La taxa d’atur també va acabar caient fins al 10% de la població activa, i l’any es va tancar amb 35.763 persones desocupades a la demarcació, un registre que no s’assolia des del 2008, quan va arrencar la crisi financera.

Són algunes de les dades que figuren en el darrer Informe territorial de la demarcació de Girona elaborat pel servei de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació, que referma que a les comarques gironines hi continuen pesant els serveis, amb 21.157 empreses (76,9% del total), seguits de la construcció (13,2%), 2.356 indústries (8,6%) i 360 empreses agràries o ramaderes (1,3% del teixit empresarial).

 Un símptoma de la recuperació econòmica van ser els guanys de llocs de treball en els sectors de l’hostaleria (3.174 altes) i el comerç al detall (1.737), i també en empreses relacionades amb l’ocupació o els allotjaments o l’administració pública, amb 953 nous llocs de treball en aquest darrer segment. Però malgrat aquests sectors emergents en la postpandèmia també criden l’atenció davallades sonades en destrucció de llocs de treball, especialment en el transport aeri, en què es van perdre 1.675 llocs de treball per la retallada d’activitat a l’aeroport, encara en hores baixes pels rebrots del virus i la menor activitat de les aerolínies, a més de la supressió de molts vols xàrter que encara no s’han recuperat. En paral·lel, es van perdre 247 llocs de treball en el camp de la mediació financera, a causa del tancament progressiu de sucursals bancàries.
 Respecte a l’evolució del mercat laboral, l’anàlisi segmentada de les dades il·lustra que l’atur es va reduir més entre la població de nacionalitat estrangera, la que no disposa de xarxa familiar, per bé que el fenomen de l’emigració de persones que marxen a treballar a altres contrades, un 4,1% més l’any passat, es manté des del 2012.

A banda, també van sortir de l’atur més homes que dones al llarg de l’any passat. La Garrotxa, amb el 34,2% dels nous contractes, i el Baix Empordà, amb el 32,5% del total, són les dues comarques més dinàmiques.

Un instant ja superat

 El vicepresident primer de la Diputació de Girona, Pau Presas, destaca, pel costat positiu, que les dades mostren “un teixit empresarial gironí dinàmic i que ha recuperat, en molts casos, el nivell prepandèmia”. “Són especialment positives les referents al nombre de persones aturades”, assenyala. Presas admet, però, que cal estar amatents davant el moment actual, marcat pels efectes del conflicte a Ucraïna: “El context d’incertesa econòmica, els efectes de la inflació i el preu de subministraments com el gas i l’electricitat poden afectar aquesta bona evolució.” I fa una crida perquè “el sector privat i les administracions continuïn treballant de forma coordinada per mantenir els llocs de treball i el benestar”.
 En paral·lel, el diputat delegat de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local, Jordi Camps, ha posat èmfasi en el fet que en qualsevol àmbit, per prendre decisions òptimes, “és imprescindible tenir a l’abast una descripció de la realitat econòmica més propera i disposar d’informació, per impulsar la creació i el manteniment de l’activitat”.
EL SECTOR PRIMARI

A la Garrotxa i el Ripollès hi guanya pes i en perd al Gironès

Les dades de l’informe reflecteixen que el sector primari –pagesia i ramaderia– va perdre pes al Gironès el 2021 (-5,6%) i la Cerdanya (-0,4%). La tendència es compensa amb una alça important d’afiliacions, sobretot, a la comarca de la Garrotxa (5,4%), i també al Ripollès (1%). Els saldos, tot i positius, són més discrets a l’Alt Empordà i el Baix Empordà (0,3%). També hi ha, en general, un 2,3% més d’autònoms, que pugen amb més força a la Cerdanya i la Selva (4,5% i 2,8%, respectivament).

 MÉS CÀMPINGS
Creixen un 6,1% les places, i també els habitatges turístics

Pel que fa a la tipologia de places turístiques, els càmpings es van consolidar amb força el 2021, amb un 6,1% de places noves, com el segment empresarial amb més capacitat –132.087 en total–, tot i que hi ha 218.718 places teòriques en habitatges d’ús turístic (HUT), un 2,9% més que el 2020. Els allotjaments rurals també repunten un 0,9%, amb 62 llits més. I van perdre pistonada els hotels, amb 501 llits menys (-0,6%), tot i que encara n’ofereixen 83.504, i els apartaments turístics (-0,5%).

MÉS INGRESSOS PÚBLICS PER CÀPITA

Els municipis recapten un 13,5% més i la despesa queda per sota de la mitjana

Pel que fa a les finances públiques de les comarques gironines, els pressupostos municipals van augmentar el 2021 en conjunt un 13,5%, equivalent, de mitjana, a 995 euros per habitant de la demarcació. Són 70 més respecte a la mitjana catalana, mentre que la despesa de les administracions públiques gironines per capita es va situar en 1.476 euros, 250 euros per sota de la del conjunt de Catalunya. Malgrat tot, el deute viu municipal del 2021 a la demarcació de Girona només es va eixugar en un -0,6 %, un percentatge inferior al del total de Catalunya, que decreix un -3,3% respecte de l’any anterior.

MÉS POBLACIÓ ARREU, LLEVAT DEL GIRONÈS

A la Garrotxa i la Cerdanya pugen força, a més de l’Empordà

Totes les comarques de la demarcació, llevat del Gironès, van guanyar habitants durant el 2021: el 0,6% en conjunt. Al Gironès, en canvi, la població total va disminuir un 0,2% respecte al 2020. Per comarques, els creixements han oscil·lat entre el 0,6% de la Selva i el 3,8 % de la Cerdanya. El factor que explica l’augment demogràfic comarcal és sobretot l’augment de la població nouvinguda, en part arran de la pandèmia cap a segones residències, que s’ha donat en la majoria de comarques, entre les quals destaquen la Garrotxa i l’Alt Empordà i el Baix Empordà, amb una variació del 3,5% en el primer cas i a l’entorn de l’1% a l’Empordà. I també la Cerdanya, amb un 4,9% sobre un volum de població més petit.