L'economia de la zona euro creix després de dos trimestres estancada | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

image_2

L’economia de la zona euro creix després de dos trimestres estancada

  |   Novetats

La Vanguardia. La inflació torna als nivells anteriors a l’inici de la guerra a Ucraïna.

L’economia de la zona euro va tornar a créixer el segon trimestre respecte a l’anterior malgrat les dificultats d’ Alemanya. Segons les estimacions encara preliminars de l’ Eurostat, el PIB dels països de l’euro va augmentar un 0,3%, després que s’estanqués el primer trimestre i caigués un 0,1% el quart del 2022.

A Alemanya, el PIB es va mantenir en nivells semblants, davant de França i Espanya, on va augmentar un 0,5% i un 0,4%, respectivament. Els càlculs de l’ Eurostat no inclouen Itàlia, on l’institut nacional d’estadística, Istat, va informar ahir d’un retrocés trimestral d’un 0,3%, superior al previst pel Banc d’ Itàlia. En el conjunt de la UE, el creixement de l’economia va ser d’un 0%.

El creixement encara anèmic de la zona euro coincideix amb certa moderació de la inflació, que continua lluny del 2% perseguit pel BCE. Al juliol, també segons les estimacions de l’ Eurostat, els preus van pujar de mitjana un 5,3% en la zona euro en termes interanuals, per primera vegada per sota dels nivells anteriors a l’esclat de la guerra a Ucraïna, el febrer del 2022.

Espanya va registrar una pujada d’un 2,1% –són dues dècimes menys que el que va anunciar l’ INE, ja que es tracta d’una dada harmonitzada per facilitar la comparació amb la resta de països– i segueix a la cua de la UE en pujades de preus. Només la superen Luxemburg i Bèlgica, amb taxes d’un 2% i d’un 1,6%, respectivament. A Eslovàquia, la inflació continua superant el 10%.

A Alemanya, la pujada interanual és ara d’un 6,5%, entre les més altes d’Europa, tot i que ja lluny de les taxes superiors a l’11% registrades fa més d’un any. Espanya conserva una bretxa en l’evolució de preus respecte a Alemanya pròxima als quatre punts.

“Els preus de l’energia van tornar a ser el principal motor del descens, amb una caiguda d’un 6,1% al juliol”, explica Ul­rike Kastens, de DWS, després d’analitzar les dades difoses ahir per l’Eurostat.