L’economia catalana guanya força en el nou cicle polític
Diari de Girona. Ha passat de ser la més dinàmica entre 2015 i 2016 a l’onzena en l’etapa 2017-2019. El nou cicle polític a Cataluya coincideix amb una millora de les perspectives per a l’economia catalana. O viceversa? L’anàlisi que realitza la Cambra de Comerç d’Espanya, a través de l’Observatori Econòmic-empresarial, que estudia 75 indicadors que considera clau, destaca en el seu últim treball corresponent al juny que «el 36% dels indicadors mesurats en taxa interanual ha evolucionat per a Catalunya pitjor que en el conjunt d’Espanya ». O, el que és el mateix, en el 64% dels casos, el resultat ha estat millor o com la mitjana espanyola. I aquest és el balanç més positiu que ofereix aquest estudi des que es realitza fa cinc anys. En tot cas, es tracta d’una millora substancial en l’evolució de l’economia catalana respecte al març passat, quan el percentatge d’indicadors amb pitjor evolució de Catalunya era del 50% i la revisió de desembre passat, quan el nivell era del 65%.
L’estudi recull un creixement mitjà del producte interior brut (PIB) català del 3,9% en el període 2015-2016, que la va situar com a tercera comunitat més dinàmica només per darrere de Múrcia (5,4%) i Balears (4,3%) i per sobre de la mitjana estatal del 3,4%. En canvi, l’etapa 2017-2019, un cop ja consumat el referèndum de l’1-O, es va situar en una mitjana del 2,2%, en el lloc número 11 i per sota de la mitjana (2,4%), segons el mateix estudi. Això és el que va conduir al fet que Catalunya cedís a Madrid el primer lloc en l’economia espanyola el 2018 i 2019.
Però les perspectives són bones. En el seu últim informe «Situació de Catalunya», el BBVA preveu que l’economia catalana podria créixer almenys el 6,6% aquest any i un 7,2% el que ve, de manera que es podria recuperar el nivell prepandèmia a finals de 2022 i situar-se per sobre de la mitjana. L’avanç en la vacunació, un major dinamisme en el consum i l’impuls dels fons europeus són les variables que poden facilitar aquestes millores.
En tot cas, la incertesa segueix sent elevada, ja que en funció de com evolucioni el procés de vacunació, la pandèmia i el repartiment dels fons europeus, el ritme de recuperació podria ser un o altre. I una variable molt important a Catalunya és el turisme, afectat per la cinquena onada de la COVID.
Joan Ramon Rovira, responsable d’estudis de la Cambra de Barcelona, que ha elevat tres dècimes les seves estimacions d’evolució del PIB per a aquest 2021, que tancarà l’any amb un increment mitjà del 6,3% i del 6,7% l’any que ve, afirma que Catalunya sol créixer més en els períodes de bonança i menys en els d’alentiment, per comptar amb un major pes de la indústria i del turisme. De fet, aquesta última activitat seria una de les que hauria provocat una caiguda del PIB l’any passat cinc dècimes més que la mitjana espanyola, l’11,5%. Segons la seva opinió, malgrat que la Comunitat de Madrid es va col·locar com a primera economia, «Catalunya no perd pes sinó que Madrid ha crescut més respecte les autonomies limítrofs, provocant un efecte centrípet», afirma.
La Cambra de Comerç detecta una recuperació forta de l’economia catalana, però que es pot veure en part frustrada per les noves restriccions provocades per la pandèmia i la cancel·lació de reserves de turistes estrangers. La veritat és que a curt termini predominarà la volatilitat, que podria reduir-se si es rebaixa l’alarma a partir de la tardor.
La desinflamació política, dominant molts anys del procés, alguna cosa té a veure amb la consolidació d’aquesta tendència. «L’estabilitat política és una variable molt important» per a l’economia, explica Carlos Victoria, investigador de EsadeEcpol. Segons la seva opinió, al ritme al qual va la vacunació es pot preveure una recuperació sostinguda. Segons l’anàlisi de la Cambra de Comerç d’Espanya, les etapes en què Catalunya ha registrat pitjors indicadors econòmics que la mitjana han coincidit amb moments polítics marcats per la tensió, amb el referèndum de l’1-O el 2017 o quan es va donar a conèixer la sentència del procés.