L’economia catalana creix un 1,5% el segon trimestre, llastada per l’alça de preus
Diari de Girona. El PIB català es manté en números positius i acaricia els nivells previs al Covid, però els retrocessos en agricultura i indústria li fan perdre velocitat.
L’economia catalana va créixer un 1,5% durant el segon trimestre del 2022, condicionada per l’alça generalitzada de preus que ha llastat especialment l’activitat a l’agricultura i la indústria. El PIB català es manté en nombres verds i va registrar un creixement intertrimestral de l’1,5%, per sobre de la mitjana espanyola (1,1%) i amb una marxa més respecte al 0,1% amb què va tancar el primer trimestre de l’any. L’impacte de la guerra d’Ucraïna i la crisi inflacionista -set de cada 10 empreses catalanes han apujat preus- que castiga la gran majoria d’economies occidentals entra dins, de moment, de les previsions manejades per la Generalitat, que en la darrera revisió augurava un creixement del 4,9% per a aquest any.
El segon trimestre de l’any va ser el sector serveis, ajudat per la primera Setmana Santa gairebé sense restriccions i els primers efectes d’una altra campanya d’estiu de turisme de masses, el que va impulsar l’economia catalana. Els serveis mantenen un ritme d’activitat elevat (7,0%), amb gremis com el transport aeri, l’hoteleria i la restauració com els principals motors. Mentre l’activitat de la construcció aconsegueix guanyar una mica de terreny (0,5%), malgrat l’increment del preu de determinades matèries primeres i la substancial frenada que li ha comportat, restant-li tres punts respecte a la taxa de creixement del trimestre anterior.
En canvi, l’agricultura i la indústria no han aconseguit esquivar els números vermells aquest trimestre i mostren taxes de creixement negatives de l’1,6% i de l’1,5%, respectivament. L’Idescat atribueix aquestes baixades al «deteriorament del context internacional i dels efectes de l’increment generalitzat de costos». Tots dos camps són especialment vulnerables a l’encariment de l’energia i a matèries primeres -com el blat- importades des de l’est d’Europa. Als dos sectors hi ha hagut un creixement de les vendes, tot i que l’alça dels costos va enfonsar lleugerament els marges aquest trimestre.
Si bé l’augment de costos és un denominador comú a gairebé totes empreses, ja sigui pel mateix encariment de l’energia o perquè les companyies -hagin o no vist augmentar-ne els costos-, han decidit augmentar preus. Així ho constata l’enquesta publicada pel mateix Idescat la setmana passada, en què assenyala que més del 85% dels establiments a tots els sectors es diuen afectats per l’encariment de béns i serveis. Una de cada quatre empreses afirma haver vist incrementats els costos més del 25%, percentatge que a la indústria s’eleva al 36,8%. I és que només tres de cada 10 empreses no han repercutit l’augment de costos als preus.
Més a prop d’Europa
Des de l’Idescat destaquen el biaix en la comparativa interanual que presenta el segon trimestre d’aquest any, atesa la forta accelerada registrada el segon trimestre de l’any passat. I és que interanualment Catalunya avança al 4,8%, mentre que l’any passat ho feia sobre el 18%, marcat aquest resultat inaudit per la inaudita caiguda de l’activitat provocada pel covid.
Això no va evitar que el PIB d’Espanya, per a aquestes mateixes dates, seguís un sentit invers i agafés una mica de velocitat, amb un creixement interanual del 6,3% (1,5 punts per sobre del català). En aquest sentit, l’evolució de l’economia catalana té més en comú amb l’europea que no pas amb l’espanyola.