L’Autoritat Fiscal creu que el dèficit no baixarà del 3% els anys vinents
El Periódico. L’Airef calcula que el 2026 se situarà cinc dècimes per sobre del 2,5% previst pel Govern. L’ajust addicional rondaria els 30.000 milions.
En contra del que va anunciar el Govern central, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) estima que el dèficit públic no baixarà del 3% del PIB en els anys vinents, sinó que se situarà en aquesta taxa el 2024 (en això sí que coincideix amb l’Executiu) i allà es mantindrà en els anys vinents sense aconseguir els objectius oficials comunicats en la Comissió Europea, que inclouen situar el dèficit en el 2,7% del PIB el 2025 i en el 2,5% del PIB el 2026. D’aquesta manera, el dèficit se situarà el 2026 cinc dècimes per sobre dels previst pel Govern central (el 3% davant el 2,5%). Així ho estima l’Autoritat Fiscal al seuInforme sobre l’actualització del Programa d’Estabilitat (APE) per al període 2023-2026, que el Govern central va remetre Brussel·les el 28 d’abril. La diferència fonamental entre les previsions de l’informe de l’Airef publicat ahir i les del Govern central resideix en unes previsions d’ingressos per IRPF i per cotitzacions socials menys optimistes per part de l’Autoritat Fiscal que les efectuades per l’Executiu. Disciplina reforçada de la CE Mantenir un dèficit públic que no aconsegueixi situar-se per sota del 3% del PIB que fixa el Tractat de la Unió Europea és molt rellevant. No només determina que es dispari en la CE el procediment de dèficit excessiu davant els països que incompleixin aquest límit. A més, la reforma de les regles fiscals que ha sigut proposada per la Comissió Europea–perquè entri en vigor a partir del 2024– preveu la imposició d’una disciplina reforçada per als països amb un dèficit superior al 3%, que quedaran obligats a escometre un ajust mínim anual equivalent al 0,5% del PIB (prò – xim als 7.000 milions cada any). Està previst que les noves regles fiscals siguin efectives de cara a la preparació dels Pressupostos del 2025. El document del Govern central «compleix formalment l’objectiu de situar l’objectiu del dèficit per sota del 3% del PIB, tal com exigeix la CE. També contempla un camí descendent del deute», va concedir la presidenta de l’Airef, Cristina Herrero, durant la presentació de l’informe preceptiu de la institució respecte al document remès pel Govern central a Brussel·les a l’abril. No obstant, el document de l’Executiu «no constitueix l’instrument de planificació de mig termini» que demana la Comissió Europea, ni garanteix la persistent reducció del deute en els 10 anys posteriors al marc temporal del Pla d’Estabilitat (2023-2026) que exigeix Brussel·les. Al contrari, segons les estimacions de l’Airef, la inèrcia dels comptes del Govern central porta a un repunt de la taxa de deute a partir del 2030. Segons els càlculs de l’Autoritat Fiscal, per aconseguir el propòsit de reducció sostinguda del deute que es deriva de la reforma de les regles fiscals en marxa en la Comissió Europea, el Plad’Estabilitat del Govern central hauria d’incorporar un ajust addicional dels comptes públics equivalent a 0,3 punts de PIB cada any (uns 4.000 milions per any; 16.000 milions per al quadrienni), afegit al ja incorporat al mateix document de l’Executiu (que ja incorpora un ajust d’uns 21.000 milions d’euros en el conjunt dels quatre anys que inclou el Pla d’Estabilitat, del 2023 al 2026). Segons va explicar la presidenta de l’Airef, això implicaria que les despeses del conjunt de les administracions haurien de créixer un punt menys cada any: en lloc de la mitjana del 3,5% prevista pel Govern central per al període del 2023 al 2026, la despesa hauria de pujar una mitjana del 2,4% cada any. Aquests són els comptes de l’Airef, prenent com a punt de partida el mateix document del Govern central. És a dir, segons l’Airef, perquè el mateix document del Govern complís l’exigència de la CE d’introduir el deute públic en un camí irrevocable de descens, hauria d’incorporar un ajust addicional de 4.000 milions cada any. Però és que l’Airef considera queelscomptesdelGoverncentral són massa optimistes i que, com que el dèficit no baixaràdel 3% del PIB en tot el període, en realitat l’ajust addicional necessari no és de 0,3 punts anuals de PIB, sinó de 0,46 punts. Sent així, l’ajust addicional necessari no seria de 4.000 milions a l’any, sinó que rondaria els 6.200 milions anuals i s’acostaria als 30.000 milions per al conjunt del període (afegits als 21.000 ja previstos pel Govern). «Les simulacions de l’Airef mostren que un ajust de 0,46 punts de PIB a l’any durant quatre anys generaria una contenció entorn de 30.000 milions d’euros en l’evolució de la despesa primària (neta demesures d’ingressos) al final del període d’ajust», s’afirma a l’informe de l’Autoritat Fiscal. Ajust indolor del Govern En els comptes del Govern central, l’ajust d’una mica més de 21.000 milions que es deriva del seu Pla d’Estabilitat s’aconsegueix de forma indolora, per la doble via de l’eliminació total de les mesures antiinflació el 2024 i per un intens augment de la recaptació fiscal (sense necessitat de noves pujades d’impostos ni de retallar despeses). L’Airef no comparteix aquesta projecció, ja que projecta un més baix creixement dels ingressos i per això estima que el dèficit el 2026 serà del 3% del PIB, en lloc del 2,5% que preveu el Govern central. Per a Herrero, el document remès pel Govern central a Brussel·les constitueix «una oportunitat perduda per fer una planificació i col·locar el deute en un camí descendent al qual s’haurà d’enfrontar el pròxim Govern que surti de les urnes i també la resta d’administracions territorials», la majoria de les quals també estan subjectes al procés electoral del 28 de maig. Abans de l’estiu, la CE haurà d’emetre el seu dictamen sobre si els plans d’estabilitat de cadascun dels països són suficients per complir les orientacions pressupostàries llançades per Brussel·les al març.