L’Arqueològic de Banyoles s’adapta als nous temps
L’estiu de l’any vinent, si no hi ha res de nou, s’estrenarà la remodelació del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB), el centre museístic de les comarques de Girona que té el fons més extens. Culminarà d’aquesta manera un procés iniciat el 2006, quan l’arqueòleg Pere Castañer va presentar un projecte museològic a partir del qual s’han anat fent obres a l’edifici, per fases. Juntament amb el que s’està executant en clau arquitectònica (vegeu l’article de la pàgina següent), el gran canvi al MACB es notarà sobretot en la manera de presentar les peces (la museografia), un repte en el qual està treballant Varis Arquitectes (Dani Freixes, Eulàlia González i Vicenç Bou), l’equip que va guanyar el concurs corresponent, convocat per l’Ajuntament. Tot i que no serà fins a l’estiu que el projecte estarà enllestit, ja n’han explicat les línies mestres, entre les quals destaquen la utilització de recursos audiovisuals interactius i el fet que el visitant podrà escollir entre diversos nivells d’explicació, pensant en la tipologia heterogènia d’usuaris que es preveu que ha de tenir el museu, des de grups familiars fins a escolars, passant per universitaris i turistes. Per tant, es deixa enrere el format clàssic d’acumulació de vitrines heretat dels inicis del centre, fundat a la dècada dels trenta.
L’ésser humà i l’entorn
El relat tindrà com a fil conductor l’adaptació de l’ésser humà en un entorn lacustre i resseguirà el passat de la comarca, des del paleolític fins a l’edat mitjana, tractant la natura, l’economia i la vida social i quotidiana d’aquestes etapes històriques, així com les creences imperants. Hi haurà també espais dedicats a explicar la història de l’edifici (la Pia Almoina, una imponent construcció gòtica), dels jaciments, de les col·leccions del museu (hi ha unes 8.000 peces inventariades, d’entre unes 900.000 peces i fragments) i de l’arqueologia al Pla de l’Estany, que és una comarca especialment fructífera en jaciments. Si bé ja ho era fins ara, amb la reforma es pretén reforçar el paper de clau de volta que té el museu en relació amb aquests jaciments (principalment la Draga, Vilauba, les coves de Serinyà i Incarcal) i també com a possible punt de partida per a visites als tres primers recintes esmentats, pensant en grups escolars i el turisme cultural.
La Draga
El poblat neolític de la Draga (fa 7.000 anys) s’ha convertit en un dels proveïdors principals del museu. Descobert arran de les obres pels Jocs Olímpics del 92, s’ha convertit en el jaciment neolític més important del sud d’Europa, d’on han extret unes 1.500 peces de fusta, de les quals 600 corresponen a pilars de les cabanes. L’assentament està reproduït en el seu emplaçament i, a banda d’excavacions programades, s’hi fan activitats didàctiques.
Vilauba
D’aquest jaciment corresponent a una explotació agrícola d’entre els segles II aC i VII provenen la majoria de les peces d’època romana del MACB. Amb les estructures del jaciment i les peces extretes, es narra la vida quotidiana i les activitats rurals d’aquells segles a la comarca. Els darrers anys s’ha anat equipant per a les visites didàctiques.
Serinyà
Les coves de Serinyà són un pou de coneixement sobre la prehistòria. Ja van estar habitades per recol·lectors i caçadors nòmades. Primer, els preneandertals, ara fa uns 200.000 anys, i, posteriorment, pels neandertals, fa entre 90.000 i 39.000 anys. Al recinte, s’hi fan visites guiades i hi ha un centre d’interpretació. També s’hi programen activitats que recreen la vida quotidiana dels que hi van viure.
En menor quantitat, el fons del MACB disposa també de peces del monestir de Sant Esteve, dels castells de Palol i Esponellà, la bòbila d’Ermedàs i de diferents indrets del centre de Banyoles.
El museu es va obrir el 1933. El Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB) es va cuidar de dirigir-lo fins al 1983, quan va passar a mans municipals. El CECB hi va establir la seu fins que l’any passat es va traslladar al Tint –un altre edifici medieval– arran d’un conveni amb l’Ajuntament. Durant uns anys, aquest característic edifici va donar cabuda a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Arxiu Històric, situat actualment al monestir de Sant Esteve.