La pujada de la llum i la gasolina eleva la inflació al 3,5% al setembre
Diari de Girona. L’IPC escala per tercer mes consecutiu a Espanya i es dispara nou dècimes per sobre del d’agost, segons estableix l’indicador avançat.
La taxa d’inflació ha tornat a escalar al setembre, per tercer mes consecutiu, i s’ha disparat fins al 3,5%, gairebé un punt per sobre de la taxa del 2,6% anotada el mes d’agost (nou dècimes més), segons l’indicador avançat de l’IPC que va publicar ahir l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El repunt de l’IPC del setembre és conseqüència, sobretot, de l’encariment que han tornat a experimentar l’electricitat i, en menor mesura, els carburants aquest mes, segons va anticipar l’INE en un comunicat.
La dada anticipada d’inflació del 3,5% del setembre, la més elevada des del mes d’abril passat (4,1%), és provisional fins que l’INE publiqui la dada definitiva el proper 13 d’octubre; llavors es coneixerà el detall de la variació mensual de cadascun dels diferents preus durant aquest mes, inclosos els dels aliments.
El setembre del 2022 van baixar respecte l’agost els preus de l’electricitat (-17%) i els carburants (-1,2%). Tot i això, el setembre del 2023 ha passat el contrari: tots dos productes energètics, amb gran pes en la cistella de la compra, s’han encarit. A l’espera de conèixer les dades definitives, el preu mitjà del quilovat ha patit un increment mitjà del 7% des de començament de setembre respecte la mitjana d’agost. Els carburants, per part seva, ja encadenen dotze setmanes consecutives a l’alça.
Així, l’encariment de l’energia el setembre del 2023 i l’efecte base (en comparar-se amb el mateix mes del 2022, en què es van reduir) constitueixen la causa principal que l’índex de preus de consum (IPC) anoti al setembre una pujada mensual del 0,2% respecte l’agost (respecte la caiguda del 0,7% que va anotar el setembre del 2022) i que la taxa anual d’inflació hagi escalat gairebé un punt, fins al 3,5%.
Inflació subjacent a la baixa
Per la seva banda, la inflació subjacent (que exclou els preus més volàtils de l’energia i aliments no elaborats) s’ha continuat reduint al setembre, en tres dècimes, fins al 5,8%, la taxa més baixa des del juny del 2022.
Al mes de setembre la taxa de variació anual estimada de l’índex de preus de consum harmonitzat (IPCA) se situa en el 3,2%, vuit dècimes per sobre de la registrada el mes anterior. Per part seva, la variació mensual estimada de l’IPCA és del 0,6%.
Des del punt de vista del Govern, una taxa de l’IPCA del 3,2% permet que Espanya faci més d’un any que està entre els països amb menys inflació i més creixement de la zona euro. A Alemanya,
la dada avançada de l’IPC del setembre situa la inflació en el 4,5%, fet que implica un alleugeriment d’1,6 punts respecte el 6,1% d’agost. El Ministeri d’Economia sosté que la inflació espanyola menor està afavorint la competitivitat de les empreses, el guany de quota de mercat i l’augment del poder adquisitiu dels salaris.
«El repunt inflacionari d’aquest mes de setembre és causat pel component energètic», certifica Caixabank Research. En particular, la sorpresa té l’origen en l’encariment del petroli: el barril de Brent anota una pujada al voltant del 30% des de finals de juny. Tot i això, la repercussió en el preu de la benzina 95 a Espanya ha estat fins ara relativament moderada, ja que les dades del Ministeri de Transports situen el preu mitjà en 1,73 euros/litre (un increment del 2,6% intermensual )», assenyala Zoel Martín, analista de Caixabank Research.
Per a Javier Molina, analista sènior de mercats per a eToro, l’actual repunt del petroli situa la inflació davant d’un doble escenari. O bé, «si estem en un escenari davant del qual aquest nou augment de l’energia pot tornar a generar una certa tensió a l’alça i que això desencadeni una resposta dels bancs centrals, el BCE, amb noves pujades de tipus d’interès». O bé «si estem realment davant un repunt transitori que hauria de revertir» en un escenari d’alentiment econòmic en què els consumidors optin per reduir el consum i que això faci que els bancs centrals no hagin de seguir apujant els tipus, assenyala Molina.
«Amb uns preus del petroli que es mantenen per sobre dels 90 dòlars el barril i el probable dèficit al mercat del petroli per a la resta de l’any, és poc probable que els preus de l’energia baixin aviat», opinen Mabrouk Chetouane i Nicolas Malagardis, estrategs globals de mercats de Natixis IM Solutions. Segons la seva anàlisi, encara que el descens de la taxa d’inflació subjacent (fins al 5,8%) és una bona notícia, «la pregunta que persisteix és si aquests preus elevats de l’energia, en cas de mantenir-se, tornaran a exercir una pressió excessiva sobre la inflació subjacent». Aquest és el risc que podria portar els bancs centrals a endarrerir les primeres retallades dels tipus d’interès, un moment que els mercats situen ara en el tercer trimestre del 2024, segons interpreta l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef ).