La llei contra el malbaratament obre la porta a la creació d’empreses
Diari de Girona. La intel·ligència artificial aplicada a les compres, els gestors d’excedents i els fabricants de tàpers sostenibles o d’aliments per a mascotes són alguns dels àmbits de negoci que es beneficiaran de la norma.
L’any 2025, empreses com Comerso, una companyia d’origen francès que opera a Espanya des del 2023, van evitar que 1.089 tones de productes excedents acabessin a les escombraries i van propiciar l’elaboració d’1,85 milions d’àpats destinats a entitats socials. La seva competidora més directa, la plataforma Phenix, havia rescatat el 2024 un total de 257 tones d’aliments, equivalents a 480.000 racions. Són només algunes de les dades d’empreses que presten serveis a les grans cadenes de distribució en la seva lluita per prevenir i gestionar el malbaratament alimentari. Amb l’entrada en vigor plena de la llei espanyola, el passat 3 d’abril, a més d’uns requisits mínims, unes noves pràctiques i un règim sancionador, es crea un marc d’actuació que ja està impulsant el naixement de nous models de negoci centrats en l’economia circular, la tecnologia i la gestió eficient dels recursos.
La normativa espanyola, inspirada en la llei aprovada el passat 2016 a França, busca que de cara a l’any 2030 ja s’hagi reduït a la meitat la quantitat d’aliments que acaben a les escombraries respecte de les dades presentades el 2015. Aquesta llei aposta per l’optimització dels aliments perduts o descartats i l’ús dels subproductes per a la producció de pinsos, pel reciclatge de nutrients i el seu aprofitament agrari, i proposa, entre altres coses, replantejar els indicadors de «data de caducitat» i de «consumir preferentment abans de».
Ampli ventall de possibilitats
Quines empreses podran fer negoci en aquest nou context de reaprofitament? «Les possibilitats són àmplies, des de les petites companyies que es dediquen a l’elaboració de melmelades o cremes de verdures, és a dir, aquelles que transformen aliments descartats per qüestions estètiques per donar-los una nova vida, fins a les plataformes que fan de mediadores amb el consumidor final, com ja està fent Too Good To Go», explica Juan Ángel Martín, director de Comerso per a Espanya i Portugal. El ventall de possibilitats per a nous negocis s’amplia a les plataformes de gestió d’excedents, un fet que inclou aplicacions i programari per a supermercats i restauració per tractar productes amb data de caducitat propera, i a les empreses que, a partir de l’ús de la intel·ligència artificial, dissenyen eines per a l’optimització de les compres, útils tant per a restaurants i comerços com per a usuaris particulars. A aquestes s’hi podrien afegir noves firmes dedicades a la traçabilitat, és a dir, a garantir la custòdia dels aliments donats o reciclats.
El mateix Comerso és, de fet, un exemple del tipus de negocis que poden sorgir per donar sortida als excedents de fabricants i cadenes de distribució. Tot i que en el seu cas no només treballen amb productes alimentaris, la
La normativa busca reduir a la meitat la quantitat d’aliments que acaben a les escombraries
L’optimització dels aliments perduts o descartats i l’ús de subproductes, un dels objectius clau
companyia compta amb una trajectòria de gairebé 15 anys, que li permet tenir una visió àmplia de la situació. «La indústria acostuma a tenir més controlat el malbaratament, entre altres raons perquè una minva sempre representa un cost econòmic, però en el sector comercial encara queda camí per recórrer», indica Martín. Segons el baròmetre que elabora l’empresa, amb dades corresponents al 2025, entre els problemes que afronten aquestes empreses hi ha l’espai que ocupen les mercaderies no venudes, el seu cost i les dificultats a l’hora de revalorar-les. Això obre la porta a la creació d’empreses que ofereixen serveis de consultoria sobre el malbaratament (amb auditories de residus i propostes de mesures de reducció) o d’assessories especialitzades en la creació dels plans de prevenció obligatoris per a empreses de més de 1.300 metres quadrats.
Les solucions més utilitzades
Des d’abans de l’entrada en vigor de la llei, una de les solucions més utilitzades per les cadenes de distribució han estat les donacions a entitats socials dels aliments excedentaris, una pràctica que la llei espanyola situa ara com la solució preferent. Això ha fet néixer, com indicava el director de Comerso a Espanya, tot un univers de plataformes i aplicacions digitals que posen en contacte possibles interessats, però també negocis especialitzats en envasos reutilitzables, compostables o reciclables, o en les anomenades doggy bags, les bosses que faciliten els restaurants perquè els clients s’enduguin les sobres sense cap cost.
«Un altre element clau és la formació dels treballadors», continua Martín, que destaca la importància que, en un sector d’alta rotació laboral com el de les superfícies comercials, és fonamental «preparar el personal per saber actuar de manera segura i eficient i perquè la prevenció del malbaratament doni resultats concrets i sostenibles». D’aquesta manera, per exemple, cadenes com BM Supermercados, una companyia amb base a Irun i presència al País Basc, Cantàbria, Navarra, La Rioja, Madrid i Àvila, va passar en tot just un mes de gestionar donacions en una desena de botigues a fer-ho en 79, amb un sistema integral de digitalització, formació i seguiment. El fabricant de gelats La Menorquina va reduir en un 95 % el seu excedent en sis mesos, amb un estalvi de més de 54.000 euros i una taxa de retorn del 188 %, gràcies a les mesures aplicades sota l’assessorament d’una consultora especialitzada.
A més, recorda el directiu de Comerso, «les empreses que s’acullin a la llei contra el malbaratament podran desgravar fins a un 50 % de l’impost de societats pels aliments que donin, d’acord amb el que estableix la llei de mecenatge», un avantatge fiscal que pot representar un estímul per a moltes companyies, «sobretot si l’alternativa és la pèrdua econòmica». La llei contra el malbaratament alimentari preveu també l’aplicació del tipus del 0 % d’IVA en «totes les entregues a entitats sense ànim de lucre de béns, en espècie o dineraris, realitzades en concepte de donatius per a l’adquisició d’aliments».