«La intel·ligència artificial serà la tercera revolució del turisme»
Diari de Girona. El director de l’Institut de Recerca en Turisme de la UdG, José Antonio Donaire, valora que en turisme «Catalunya està en una situació de saturació i Girona no, però té deures per fer».
José Antonio Donaire, director de l’Institut de Recerca en Turisme (Insetur) de la Universitat de Girona, és l’entrevistat del capítol número 32 de Girona Valley, el pòdcast de Diari de Girona i l’agència de comunicació digital La Factoria dedicat a les idees, la innovació, el talent i l’empresa a la demarcació de Girona. Donaire analitza el moment actual del turisme a escala gironina, catalana i global i exposa la situació de creixement en tots els àmbits però amb la tendència dels reptes mediambientals. Pel que respecta a la Intel·ligència Artificial (IA), considera que serà la tercera revolució del turisme, després de primer la tecnologia dels processos i després l’aparició de les pàgines web i les xarxes socials.
Donaire raona sobre el nou esclat de la IA a la societat del coneixement que en el sector del turisme «ho rebentarà tot perquè farà que el turisme sigui molt diferent del que entenem ara». Segons el director de l’Insetur, la IA canviarà els continguts, que seran més àgils, un debat sobre què és fals i què és real i un tercer impacte el de la personalització adaptat a cada usuari. I compara amb el genoma en la ciència. «Podrem introduir milions de dades i trobar patrons i comportaments que abans, amb els mètodes convencionals, no era possible».
Durant la conversa, a escala local, Donaire aporta la seva visió sobre com la IA pot canviar municipis turístics com per exemple a Tossa de Mar i dona tota classe d’idees al respecte.
«Som a la prehistòria d’un procés que ens canviarà radicalment, que ho canviarà tot i per descomptat canviarà el turisme. Perquè, al final, el turisme no deixa de ser més que la indústria del somni, de la utopia i les utopies i els somnis necessiten narració», sentència.
Donaire, que també és professor de Turisme a la UdG, analitza els efectes de la pandèmia, ara que ja ha passat un temps, i creu que ha afectat el turisme en dos grans aspectes. Valora que ara els turistes defugen més dels espais massificats i «per això les zones d’altes concentració tenen menys turistes i, en segon, la ciutat, que havia estat el gran contenidor de turistes històric, perd rellevància perquè tenim una edat d’or a les zones d’interior, rurals i de muntanya que també hem de saber gestionar perquè no són espais preparats per aquest esclat de turisme».
Aquest canvi per la covid, en l’anàlisi de Donaire, genera més importància en el medi ambient en les destinacions i al mateix temps el que s’ha de posar en valor en les eleccions dels viatjants. «El benestar, les emocions, nosaltres mateixos… ens hem redefinit i hem buscat més la qualitat de vida que altres elements que abans tenien més valor».
Canvis en l’ensenyament
I en la seva radiografia de canvi que ha exposat, com a professor, també és lògic que analitzi els canvis que suposarà en l’ensenyament a les facultats. «Canvia tot, la manera d’ensenyar i els continguts que podem donar als estudiants. Ara podem generar pòdcast, vídeos, podem generar textos automàticament, podem fer correccions automatitzades… però també hem de canviar la manera de fer classe, hem de canviar els continguts i hem de saber que els nostres estudiants han d’utilitzar aquestes eines. Per tant, més que combatre la intel·ligència artificial hem d’assumir que és el nou Google i que és una nova eina que s’incorpora en el catàleg que tenim per als estudiants».
Donaire que sempre ha apostat pel concepte «open government» admet que la missió de tothom és que el coneixement sigui compartit. I en el repte de, per exemple, el màrqueting de ciutats i les marques, valora que en el procés de la personalització «ara ens agrada que parlin de tu, un tu amb nom i cognoms i les marques han de ser capaces de tenir moltes cares i això és molt difícil. I també la saturació del màrqueting que tot allò que és impostat».
«Podrem trobar patrons i comportaments que abans, amb els mètodes convencionals, no era possible»
«La ciutat perd rellevància perquè tenim una edat d’or a les zones d’interior, rurals i de muntanya»