La IA transformarà o automatitzarà un milió de llocs de treball a Catalunya
Diari de Girona. Un informe de la Cambra de Comerç diu que l’impacte de les noves tecnologies està frenant més les noves contractacions que no suprimint llocs de treballnLes dones de mitjana edat, les més afectades.
Administratius, personal d’atenció al públic, comptables i agents de viatges. Què tenen en comú? Són els perfils professionals que més s’estan veient altament afectats per la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) i que tots ells estan ocupats, majoritàriament, per dones. «El seu impacte a nivell de gènere no és neutre», va avisar ahir la directora d’anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, Carme Poveda.
L’entitat empresarial va presentar un informe pioner a Catalunya que busca mesurar l’impacte potencial de la IA en el mercat laboral i el seu efecte diferenciat per sectors, edats i gènere. Un exercici que en altres llocs ja han fet altres centres d’estudi, però que a Catalunya fins ara ningú no havia realitzat de manera sistemàtica.
Les seves investigacions deixen diverses conclusions i plantegen una ordre de magnitud: un de cada quatre llocs de treball a Catalunya es veurà transformat o destruït per la IA. És a dir, si avui a Catalunya hi ha gairebé quatre milions d’ocupats, la IA revolucionarà un milió de llocs de treball.
En la fase actual, inicial, no està destruint ocupació, sinó frenant el ritme de contractacions en certs sectors, que contracten menys personal del que contractaven abans de la covid, i canviant rols en d’altres. «No podem concloure que la IA estigui tenint un impacte notable en la contractació. Sí que podríem identificar que en algun grup d’alta exposició està tenint impacte», va afirmar Poveda.
Des de la Cambra reconeixen que a mitjà i llarg termini pot prevaldre l’efecte substitució i que la
Dimecres, 20 de maig de 2026
IA destrueixi més ocupació de la que transforma, tot i que no són capaços de situar temporalment a partir de quan.
No frena l’ocupació dels joves
La Cambra també contradiu un dels manaments als quals apuntaven altres estudis i és que els joves no seran dels més perjudicats. Hi ha el temor que la inserció laboral dels novells pugui veure’s entorpida per l’automatització de tasques que fins ara feien els becaris i que els servien de porta d’entrada.
«La contractació dels joves ha augmentat més que la mitjana i en tots els sectors. S’han de reconfigurar les feines dels júnior i se’ls exigiran altres competències. És un repte també del món educatiu. Les empreses també veuen que els joves arriben al mercat laboral amb la motxilla de la IA i que això els ajuda en la seva transformació», va manifestar la directora d’anàlisi econòmica de la Cambra.
I és que l’exposició, entesa com la transformació del rol o directament la destrucció del lloc de treball, se centra en les franges de mitjana edat. Amb especial virulència en les dones, davant dels homes. En termes generals, la Cambra estima que el 26% dels llocs de treball, és a dir, més d’un milió a Catalunya, es veuran afectats per la IA. En el cas de les dones, el percentatge s’eleva fins al 30% i, si es focalitza entre les dones d’entre 35 i 44 anys, arriba al 38,2%.
Perfil més afectat
Les dones de mitjana edat són les més exposades i alhora les més vulnerables, ja que són les que tenen menys capacitats STEM (l’acrònim en anglès de Science, Technology, Engineering, and Mathematics), quelcom que els dificulta l’adaptació i la reconversió a aquestes noves tecnologies.
La Cambra va alertar d’un risc clar d’involució i d’augment de la inactivitat dins del col·lectiu femení. És a dir, la tendència de les darreres dècades que ha portat milions de dones a abandonar la llar i incorporar-se al mercat laboral podria invertir-se.
«La IA està transformant tasques, però no destruint ocupació en termes generals, sí en aquells sectors més exposats. Tenim marge per requalificar el personal», va concloure Poveda.
Nous mercats
Un dels punts centrals va ser la necessitat de distingir la innovació incremental de la disruptiva. AESEMI va subratllar que no n’hi ha prou amb millorar els processos existents: les tecnologies profundes obren nous mercats, requereixen períodes llargs de maduració i suporten riscos que els instruments públics tradicionals no sempre cobreixen. Farmaindustria va insistir que la recerca clínica és imprescindible, però no suficient. BIST (Barcelona Institute of Science and Technology) va posar xifres al potencial científic existent. Però el seu director general, Eduard Vallory, va defensar que el problema no està només a produir bona ciència, sinó a acompanyar-la fins a la seva consolidació empresarial i industrial.