La Generalitat amplia el nombre de municipis on limitarà el preu de lloguer | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

imatge 3

La Generalitat amplia el nombre de municipis on limitarà el preu de lloguer

  |   Novetats

Diari de Girona. Prudència i crítiques per manca d’informació d’ajuntaments gironins inclosos al nou mapa. Algunes poblacions com Castelló d’Empúries o Sant Julià de Ramis celebren la mesura.

El Govern ha decidit afegir 131 municipis a la llista de zones tensionades on es podrà limitar el preu del lloguer, segons ha anunciat aquest dilluns la consellera de Territori, Ester Capella, des de la Val d’Aran. Territori ha iniciat els tràmits per afegir aquestes localitats -entre les que hi ha Vielha, Cadaqués, Begur, Besalú o Altafulla, entre d’altres- a les 140 zones tenses ja en vigor. Així, en total Catalunya comptarà amb 271 localitats on es podrà aplicar el topall dels lloguers, una mesura que cobrirà una zona on viuen més de 7 milions de persones, el 90% de la població.

La consellera confia que aquesta mesura, que respon als canvis del mercat de l’habitatge i a la tendència alcista del preu del lloguer experimentat els últims mesos, sigui efectiva aquest mes de juliol.

L’ampliació afecta els municipis de més de 2.000 habitants, que no formen part dels 140 ja declarats, i que compleixen algun dels requisits que marca la Llei estatal pel dret a l’habitatge: que les persones o famílies dediquin més del 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca, incloses les despeses i subministraments bàsics; i que el preu de lloguer o de compra dels habitatges hagi experimentat en els darrers cinc anys un increment acumulat d’almenys 3 punts per sobre de l’IPC. Capella ha dit que continuaran treballant “intensament” per “embridar el mercat” i fer que els preus “no pugin”.

La consellera ha explicat que aquesta ampliació, que es produeix just un mes després que hagi entrat el vigor a Catalunya l’aplicació del topall del preu del lloguer en 140 municipis, respon als canvis que s’han produït al mercat de l’habitatge aquests darrers mesos. L’increment generalitzat del cost de l’habitatge dels darrers anys a Catalunya, gairebé sempre molt per sobre dels ingressos de les llars, i la tendència alcista del preu del lloguer, malgrat la recent aplicació de la contenció de rendes, ha fet necessària la revisió dels criteris emprats en la identificació dels municipis declarats com a zona de mercat residencial tensat.

Per tant, el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual d’aquell contracte. En cas de tractar-se d’un gran tenidor -la persona física i jurídica propietària de cinc o més immobles urbans ubicats a les zones de mercat residencial tensat–, el lloguer no podrà ser superior a l’Índex de referència del preu del lloguer.

La tramitació que ara comença seguirà el mateix procediment que la primera declaració: S’obre un període d’informació pública de vint dies perquè administracions, entitats i particulars puguin presentar al·legacions. Un cop finalitzat, s’analitzaran i es respondran i la resolució final es notificarà al Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana perquè la publiqui i pugui entrar en vigor.

Prudència i crítiques per manca d’informació d’ajuntaments gironins

Prudència i crítiques per falta d’informació d’alguns dels ajuntaments gironins inclosos al nou mapa de preus màxims al lloguer. La majoria dels consistoris consultats desconeixien la decisió d’incloure’ls entre els 131 nous municipis de la llista i denuncien que se n’han assabentat per la premsa. Davant d’això, molts han declinat fer declaracions a l’espera de poder analitzar-ne els efectes. D’altres, com Castelló d’Empúries o Sant Julià de Ramis -on ERC governa- celebren la decisió. “L’accés a l’habitatge digne és un greu problema social i la contenció de preus ens sembla una bona opció”, diu l’alcaldessa de Castelló, Anna Massot. “Desgraciadament veiem que els preus pugen dia rere dia”, afirma l’alcalde de Sant Julià, Marc Puigtió.

Les comarques gironines engloben 31 dels 131 nous municipis que s’afegiran al mapa d’àrees tenses per limitar-hi el preu del lloguer. Entre ells, hi ha poblacions costaneres com Begur, Cadaqués, Platja d’Aro, Santa Cristina d’Aro, Calonge, Tossa de Marl’EscalaRoses, Llançà o Sant Pere Pescador. També a l’interior com Anglès, Hostalric, Vidreres, Besalú, Arbúcies, Caldes de Malavella, Cassà de la Selva, Maçanet, Riudarenes, Peralada, Sils o Vilafant.

Es tracta de poblacions de més de 2.000 habitants, que compleixen algun dels requisits que fixa la Llei estatal pel dret a l’habitatge. Per una banda, que es destini més del 30% dels ingressos al pagament del lloguer o l’hipoteca (incloses les despeses i subministraments bàsics) i que el preu del lloguer o compra hagi experimentat un increment acumulat d’almenys tres punts per sobre de l’IPC en els últims cinc anys.

Els nous contractes de lloguers dels municipis inclosos en aquestes àrees no podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual d’aquell contracte. En cas de tractar-se d’un gran tenidor -la persona física i jurídica propietària de cinc o més immobles urbans ubicats a les zones de mercat residencial tensat–, el lloguer no podrà ser superior a l’Índex de referència del preu del lloguer.

L’ampliació arriba just un mes després que hagi entrat en vigor a Catalunya l’aplicació del topall del preu del lloguer en 140 municipis però als ajuntaments inclosos els ha enxampat a contra preu. La majoria dels consultats asseguren que desconeixien la voluntat del Govern- -que ara ha engegat els tràmits- i que ho han sabut pels mitjans de comunicació. En aquest sentit, critiquen manca d’informació. És el cas de Llançà. La seva alcaldessa, Núria Escapanter, diu estan enfadats perquè “ni tant sols” se’ls ha consultat. “Ho valoro més aviat com una imposició perquè crec que hauríem hagut de saber-ho abans”, afirma. En aquest sentit, diu que ara hauran de valorar i contrastar quins efectes tindrà la mesura, tot i que admet és “positiu” que hi hagi topalls als preus “excessius”.

D’altra dels consistoris afectats han declinat fer declaracions a l’espera de poder estudiar en profunditat la mesura i veure quin impacte tindrà als seus municipis. Alguns, com Castelló d’Empúries i Sant Julià de Ramis -on govern ERC-, en canvi, ho valoren positivament.

L’alcalde de Sant Julià, Marc Puigtió, admet que desconeixien que els havien afegit, però veu amb bons ulls la mesura. “Desgraciadament veiem que els preus pugen dia rere dia”, afirma Puigtió. A més, diu que un altre problema que pateix el municipi és la manca d’oferta d’habitatge i menys encara en règim de lloguer. “El poc que tenim és de compra i a uns preus massa elevats”, ha detallat el batlle. Per això confia que la normativa permeti tenir una oferta de lloguer accessible als públics a l’espera que altres administracions supramunicipals optin per construir pisos de protecció oficial.

Pisos protegits

“Tenim terrenys disponibles”, avisa Puigtió, “però per un ajuntament de 3.000 habitants és molt complicat construir una promoció de pisos i destinar-la a lloguer”. Per això ha animat a administracions com la Diputació de Girona, la Generalitat o l’Estat que apostin per la construcció de pisos de lloguer al mateix temps que es garanteix un mercat accessible amb el llistat de zones tensionades.

Més demanda que oferta

Per la seva banda, l’alcaldessa de Castelló, Anna Massot, creu que “regular el preu dels habitatges, sobretot de grans tenidors, on la demanda supera l’oferta és important per tal de garantir que els lloguers siguin accessibles i justos per a tothom”. Sobre això, afegeix que l’accés a l’habitatge és un problema social que afecta el municipi i que la contenció de preus els sembla “una bona opció”.