La cultura del presentisme allunya Espanya dels horaris de la Unió Europea
Diari de Girona. Les jornades laborals irregulars castiguen principalment els treballadors més joves. Les dades de l’INE estableixen que un de cada quatre professionals de menys de 25 anys treballa de manera més o menys habitual els diumenges.
«Històricament a Espanya s’ha fomentat el presentisme», reconeix el secretari general de la patronal Pimec, Josep Ginesta. En un país que tradicionalment s’ha caracteritzat pels salaris baixos, una de les maneres de promocionar era fent més hores que les estrictament marcades.
Aquesta cultura d’escalfar la cadira, moltes vegades sense motiu, ha deixat la seva empremta més recentment pel que fa al teletreball. Una vegada que els contagis per covid s’han tornat anecdòtics, moltes empreses han tocat el xiulet perquè els seus empleats tornin a l’oficina. Segons dades de l’INE, durant el confinament es va arribar a un pic de treball a distància del 19,1% dels assalariats, mentre avui perviu un 13,1% i només la meitat d’aquests teletreballadors operen més des de casa seva que des de l’oficina.
Mentre que a països com Alemanya o Suècia està socialment mal vist quedar-se per fer hores de més, a Espanya quan es pon el sol gran part de la població ocupada continua la seva jornada. Segons dades de l’OCDE, un treballador espanyol, de mitjana, fa 1.643 hores a l’any, 300 més que un alemany, 200 més que un suec o 140 més que un francès. És a dir, un espanyol a final d’any acaba treballant gairebé dos mesos més que un alemany.
L’assumpte de la jornada laboral ha entrat en campanya electoral. Partits com Sumar advoquen per reduir la jornada màxima a 37,5 hores setmanals -i equiparar-la amb la dels funcionaris-, alhora que el PSOE opta per habilitar incentius -que no ha concretatperquè patronals i sindicats pactin pel seu compte i a cada sector disminuir les hores de feina. El PP, per la seva banda, encara no ha avançat propostes.
Les jornades laborals dels espanyols no només són llargues, sinó que també són irregulars. I els joves són els més perjudicats. Segons dades de l’INE, el 35,2% dels joves de menys de 25 anys treballen de manera ocasional o recurrent fins a última hora de la tarda. I el 27,9% dels joves treballen de manera més o menys habitual els diumenges.
Les llargues jornades de treball i la falta de descans entre jornades són dos dels múltiples factors que poden explicar una relació laboral «tòxica», en paraules del catedràtic de la UPF i codirector del JHU-UPF Public Policy Center, Joan Benach. Factors que, si se sumen a ritmes elevats de feina, falta d’autonomia o la inseguretat sobre si un serà acomiadat per algun error o no renovat al finalitzar el seu contracte, poden acabar cremant un treballador.
«Tenir males condicions laborals, de vegades de manera més sobtada, de vegades de manera més crònica, se t’acaba ficant al cos. És una cosa tòxica que ens desgasta físicament i mentalment. Els treballadors amb pitjors condicions laborals tenen més infarts de miocardi, contràriament a la imatge popular que tenim de l’executiu atabalat», explica.
No és casual, segons assenyala, que Espanya sigui el país de tot el món amb més taxes de consum de benzodiazepines per habitant. Benach va liderar un grup d’experts als quals el Ministeri de Treball va encarregar un informe sobre els efectes de la precarietat sobre la salut mental dels espanyols. Segons aquest informe, gairebé un 11% d’adults declaren haver consumit tranquil·litzants, relaxants o pastilles per dormir en les últimes dues setmanes.
La difícil reducció de la jornada
En termes d’hores treballades, Espanya (i les economies occidentals en general) va anar disminuint intensament les seves jornades fins a la dècada dels 80, quan va entrar en un estancament relatiu en aquest aspecte. La reducció de la jornada anual és una de les matèries més espinoses en la negociació col·lectiva i els empresaris cedeixen amb més facilitat a l’hora d’apujar sous que de reduir hores.
No obstant, sí que hi ha hagut avenços recents pel que fa a borses d’hores. És a dir, la jornada no es toca, però sí que se sumen dies lliures. D’altra banda, hi ha els canvis introduïts en matèria de conciliació.