La competència bancària cau més a Espanya des de l’arribada de l’euro
Diari de Girona. Un informe sorprèn el sector financer en detectar una menor pujada dels tipus dels dipòsits en els mercats on els grans bancs tenen més poder.
El Banc d’Espanya va sorprendre el sector financer dimarts passat en apuntar en un informe que la nímia pujada del tipus dels dipòsits impulsada pels bancs espanyols no només té a veure amb l’excés de liquiditat que atresoren, com estan esgrimint les entitats, sinó també amb el nivell de concentració del sector. La presidenta de la patronal AEB, Alejandra Kindelán, es va afanyar a negar-ho l’endemà: «El que tenim a Espanya és molta competència». El cert és que el grau de concentració bancària al país va passar per primera vegada de baix a moderat el 2018, però segueix lluny del nivell alt o preocupant. Tot i que també és veritat que és el quart membre de la Unió Europea de 26 (de Croàcia no hi ha dades) on més s’ha reduït la competència des de la creació de l’euro el 1999.
El Banc Central Europeu (BCE) va publicar dijous, precisament, les seves estadístiques anuals sobre el nivell de concentració bancària als diferents països de la UE. El semàfor de la competència bancària a Espanya, així, es va mantenir l’any passat en el nivell intermedi, però va intensificar el seu color groc. Com a regla general, el BCE estima que un nivell inferior a 1.000 implica una baixa concentració, mentre que una cota d’entre 1.000 i 1.800 la considera de concentració mitjana, i per sobre de 1.800 la veu d’alta concentració. A Espanya, l’any passat va pujar de 1.271 a 1.327.
Es tracta dels nivells que dona l’índex d’Herfindahl i Hirschman, utilitzat pels principals organismes de defensa de la competència del món per analitzar la situació d’un mercat i aprovar o no les operacions de fusió que se’ls presenten. Es calcula elevant al quadrat la quota de mercat que cada empresa té i sumant aquestes quantitats, amb la qual cosa es dona més pes a les companyies més grans. Un valor màxim de 10.000 implica que es produeix un monopoli.
El 1999, primer any del qual el banc central ofereix dades, el sector financer espanyol presentava una molt baixa cota de 427, que amb prou feines va créixer a 459 el 2007, any previ a l’esclat de la crisi financera. La consegüent desaparició de desenes d’entitats absorbides per altres de més fortes (es va passar de 45 a 10 bancs rellevants) va provocar que l’índex es disparés en 900 punts, fins als 1.327 del tancament del 2022. Es tracta del quart increment més gran de la concentració a la UE des del 1999, només superat pels de Xipre, Grècia i Letònia. En el mateix període, va baixar a vuit països, com Estònia, Bèlgica, Malta i Dinamarca.
Gràcies al baix nivell de partida, això sí, Espanya apareix enmig de la taula quant a grau de concentració, al lloc 12. A la UE, de fet, hi ha set països el semàfor dels quals està en vermell: Xipre (2.670), Finlàndia (2.340), Grècia (2.244), Estònia (2.244), els Països Baixos (2.194), Lituània (1.975), i Letònia (1.941). Tot i que també n’hi ha amb un nivell de concentració molt més baix que Espanya, com Luxemburg (316), Alemanya (326), Àustria (424), França (606) i Itàlia (760).
Quota de mercat
L’altre indicador que segueix el BCE és la quota de mercat de les cinc entitats principals, que també reflecteix la concentració que s’ha produït en el sistema espanyol. En aquest cas, s’ha disparat del 40,3% del 1999 al 69,59% de l’any passat, cosa que suposa el segon increment més gran de la UE en el període (29,29 punts percentuals), només per darrere del registrat a Xipre (31,48 punts). En termes absoluts, Espanya ocupa la posició 14, lluny de Grècia (95,72%), Xipre (91,94%) i Estònia (90,81%), però molt per davant de Luxemburg (31,16%), Alemanya (35,01%), Àustria (40,06%), França (46,44%) i Itàlia (50,5%).
Aquest indicador és precisament el que ha fet servir el Banc d’Espanya per analitzar l’impacte de la concentració bancària en la major o menor pujada del tipus dels dipòsits per part dels bancs respecte al que hauria sigut raonable esperar en funció de l’experiència històrica. L’informe assenyala que hi ha una «correlació» entre que les entitats traspassin en menor mesura la pujada de l’euribor a la remuneració dels dipòsits i «un grau major de concentració del mercat», si bé l’esmentada relació és «més feble» que en el cas dels sectors que tenen un nivell de liquiditat més gran.
Així, el document reflecteix que els tipus han pujat menys de l’esperable en gran manera en països on els cinc grans bancs tenen més quota de mercat, com Grècia, Portugal o Espanya. Per contra, la desviació va ser menor en d’altres on les grans entitats tenen menys pes, com Alemanya, Àustria i França. No obstant, també hi ha casos com Bèlgica, Finlàndia i els Països Baixos en els quals les principals entitats tenen una quota elevada i els tipus van pujar més en línia amb el previsible.
Hi ha marge
Malgrat tot això, Kindelán va negar que es pugui «associar» la menor pujada del tipus dels dipòsits a que hi hagi una falta de competència a la banca espanyola. «Segons els índexs científics que mesuren la competència, hi ha molt marge encara fins a arribar a un nivell de concentració preocupant. Hi ha competidors grans, petits i mitjans, i a nivell local això es nota molt a nivell local», va assenyalar.
El semàfor de la competència bancària es va mantenir l’any passat en el nivell intermedi.