La banca avisa que gairebé no apujarà els tipus dels dipòsits | Federació Hostaleria de Girona

Blog

image_2

La banca avisa que gairebé no apujarà els tipus dels dipòsits

  |   Novetats

Diari de Girona. Preveu que el 2024 l’interès d’aquests productes creixi menys que el 2023 per l’escassa demanda de crèdit i no tem patir una sortida de diners.

La banca espanyola ha arrossegat els peus durant mesos en l’interès que paga als clients pels dipòsits. Així, ha apujat el tipus d’aquests productes d’estalvi a termini menys que altres èpoques d’alça dels tipus oficials del Banc Central Europeu (BCE) i és també dels sectors financers que els ha incrementat menys a la zona euro. Una estratègia que les entitats no preveuen ni de bon tros canviar el 2024, com han reconegut en les recents presentacions dels seus resultats anuals. «Esperem que el cost dels dipòsits augmenti a Espanya durant el 2024, però a un ritme molt més lent que el 2023, tenint en compte la caiguda dels tipus d’interès», va apuntar Leopoldo Alvear, director financer del Sabadell, encertant a resumir la visió predominant en el sector.

Les entitats s’escuden en què l’interès del crèdit a Espanya respecte del que presenta el deute públic del país és dels més baixos de la zona euro. També que la baixa demanda de crèdit i la seva àmplia liquiditat no els fa haver de captar dipòsits per finançar aquests préstecs, de manera que no senten pressió per apujar la seva remuneració. «Si no tens clients en un restaurant, no prepares menjar. Si no tens a qui prestar, no vols tant atreure més dipòsits i per tant pagues menys. És oferta i demanda», explica Ana Botín, presidenta del Santander.

No els preocupa, fins i tot, que els suposi disminuir les quantitats que els clients dipositen sota la seva custòdia. «A Espanya, avui els nostres crèdits suposen el 87% dels nostres dipòsits. Els dipòsits no són un recurs escàs. Si perds alguns dipòsits, està bé, perquè el creixement del crèdit no hi és. En aquest context, pagar massa pels dipòsits no funciona, no cal», va explicar Onur Genç, conseller delegat del BBVA.

Darrere de tot això hi ha la baixada dels tipus d’interès del mercat, com l’euríbor. La inflació de la zona de l’euro va caure l’any passat més ràpid del que s’esperava. Sumat a la debilitat de l’economia de la unió monetària, això ha portat els inversors a preveure que el BCE comenci a retallar el preu dels diners abans i amb més contundència del previst. Un entorn de tipus d’interès de referència més baixos fa que els bancs esperin ara un augment del cost que els suposen els dipòsits menor que fa uns trimestres.

De fet, no descarten abaixar els tipus mitjans més endavant, una vegada confirmat i consolidat el cicle de retallada dels tipus de referència per part del BCE, l’inici del qual està previst en principi per a l’estiu. «Els tipus ara estan a la baixa, no a l’alça, i en el seu moment, com és lògic en política comercial, adaptarem o no les remuneracions -no només dels dipòsits, sinó dels crèdits, com ja estem fent a la baixa- a les condicions de mercat», va apuntar el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar.

Sense guerra a la vista

Un altre factor rellevant que explica la baixa remuneració dels dipòsits és que, al contrari que en episodis anteriors, cap banc no ha decidit trencar el mercat amb una oferta de tipus molt alts per robar clients, obligant a reaccionar les altres entitats. «Ens alegra comprovar que, almenys a nivell de sistema, a Espanya la situació és còmoda. No hi ha un sol jugador o un sol jugador important que estigui exercint algun tipus de pressió per recol·lectar dipòsits», explica Javier Pano, director financer de CaixaBank.

És probable que el lleuger augment del cost dels dipòsits previst pels bancs, a més, no vingui tant per l’alça del tipus pagat com per un augment dels estalvis retribuïts a termini i una caiguda del saldo dipositat en comptes corrents amb prou feines remunerats. Així, el 87,3% dels diners que les llars guardaven a les entitats al desembre eren en aquests comptes, l’interès mitjà dels quals és de gairebé el 0,15%. En cicles d’alces de tipus anteriors, en canvi, l’estalvi es repartia de manera equilibrada entre els comptes i els dipòsits, que suposaven entre el 50% i el 60% del que les famílies guardaven als bancs. És a dir, que tot i apujar el tipus i els volums dels dipòsits a termini, el cost total per a les entitats continuarà sent molt menor que en episodis similars del passat. El tipus dels nous dipòsits a Espanya ha augmentat 2,51 punts, molt menys que l’euríbor (4,181 punts) i el tipus de referència del BCE (4,5 punts).