Informe Fènix, la polèmica radiografia de la productivitat de Catalunya
Diari de Girona. L’estudi posa en el punt de mira l’aportació dels immigrants a l’economia i qüestiona la utilitat de sectors sencers de l’activitat. Entre les seves conclusions reclama «reduir la capacitat turística».
El passat 15 de maig es va presentar a Barcelona un ambiciós informe sobre la situació econòmica de Catalunya. El signaven sis autors de prestigi: Xavier Cuadras, Modest Guinjoan i Miquel Puig (com a autors principals), i Jaume Ventura, Guillem López-Casasnovas i Jordi Galí com a assessors. És el conegut Informe Fènix.
Aquest estudi sobre la productivitat de l’economia catalana ha despertat tant veus entusiastes a favor dels seus plantejaments com detractors, tant per la metodologia emprada com per les conclusions a què arriba. Aquestes són les claus que expliquen la polèmica.
Catalunya va malament?
«El model econòmic actual de Catalunya és insostenible i aboca el país al retrocés econòmic i a la ruptura de la cohesió social a mitjà termini». Aquest és el missatge amb què es presenta l’Informe Fènix al seu web, en una clara crida d’atenció que ofereix una visió no només pessimista, sinó també alarmada, de la situació de l’economia catalana.
L’informe centra l’anàlisi en la riquesa per càpita, estretament vinculada a la productivitat, de la qual parla en termes contundents: «No només és mediocre en el context europeu (l’any 2000 era un 8% inferior a la mitjana europea), sinó que està empitjorant (ara és un 13% inferior)».
Ara bé, la realitat és que hi ha discrepàncies entre economistes sobre aquesta qüestió. Tant el Banc d’Espanya com la Cambra de Comerç sostenen que la productivitat està creixent i escurçant la distància respecte del nivell europeu. Així, a l’Informe anual del supervisor bancari s’indica que, des del 2014 fins avui, la bretxa acumulada de productivitat respecte d’Europa ha passat dels 12 punts als vuit actuals.
La Cambra, per la seva banda, assenyala que el 2025 el PIB per habitant va augmentar un 1,6% i la productivitat per hora treballada ho va fer un 1,1%. També un informe elaborat per BBVA i l’IVIE apuntava en aquesta mateixa línia optimista.
Els «culpables», molestos
L’Informe Fènix considera «subvencionats» aquells sectors en què els treballadors consumeixen més recursos públics dels que aporten mitjançant els impostos i les cotitzacions a la Seguretat Social.
Segons els seus càlculs, els llocs de treball amb un salari mitjà anual inferior als 27.500 euros són «altament subvencionats», perquè — afirma l’informe— aquests treballadors no cobreixen el cost dels serveis bàsics que reben. També destaca que entre el 2008 i el 2023 el 52% de la creació neta d’ocupació es va produir per sota d’aquest llindar salarial, que inclou sectors com el turisme, la indústria càrnia o el repartiment.
L’estudi és especialment explícit en aquest punt: «Els sectors que més han crescut no només no han aportat més benestar, sinó que han sostret recursos del sistema, i això ens ha empobrit com a societat».
Entre les conclusions de l’informe hi ha tres mesures especialment dirigides a aquests sectors: «eliminar els avantatges fiscals que afavoreixen activitats de baixa productivitat», «incrementar el salari mínim per frenar l’expansió de llocs de treball poc qualificats» i «reduir la capacitat turística».
Aquest assenyalament públic va portar organitzacions com Foment del Treball i Pimec a rebutjar l’informe, tot i compartir la preocupació per la productivitat catalana. Altres, com Cecot, en canvi, li donen la raó: «Cecot ja ha advertit que hi ha riscos d’insostenibilitat en el nostre estat del benestar derivats de l’estructura econòmica i demogràfica; hem de generar més riquesa amb menys recursos, i això no ho aconseguirem amb una economia encara més terciaritzada». Per la seva banda, el Col·legi d’Economistes de Catalunya ha mantingut una certa distància, si bé el seu degà, Carlos Puig de Travy, va qualificar l’estudi de «molt rigorós» i va assegurar que posa sobre la taula qüestions «imprescindibles».
La feina dels immigrants
Entre els partits que més han aplaudit les conclusions de l’Informe Fènix hi ha dues formacions que han convertit la immigració en un dels seus principals eixos electorals: Vox i Aliança Catalana.
Els sectors que l’informe considera «subvencionats» acostumen a concentrar un elevat nombre de treballadors d’origen immigrant. Davant d’aquesta realitat, l’estudi planteja dues mesures: «implementar polítiques d’immigració selectiva basades en la qualificació per donar resposta a una demanda més exigent» i «fer obligatori, com a mínim, el coneixement del català per ocupar llocs de treball d’atenció al públic i de serveis».
També formacions com Junts o el Partit Popular han expressat el seu acord amb bona part de les
conclusions de l’informe.
Economistes consultats, que prefereixen mantenir l’anonimat, assenyalen que hi ha una qüestió de fons igualment controvertida: la idea que l’economia es pugui planificar en funció d’objectius concrets. «És discutible pensar que es pot decidir una determinada especialització sectorial a partir d’un model econòmic, perquè també hi intervenen factors polítics i socials i, en última instància, són els actors privats els que han de prendre les seves decisions», apunten.
Aquestes mateixes veus també remarquen que no és clar que la productivitat sigui l’únic indicador que s’ha de tenir en compte. També es podria apostar per activitats tecnològiques, per sectors vinculats a l’economia verda o per aquells que contribueixin a reforçar l’autonomia de l’economia catalana respecte de l’exterior.