Girona se situa entre les províncies amb millor qualitat de l’aigua de l’aixeta
Diari de Girona. Segons un informe de l’Organització de Consumidors i Usuaris, està qualificada com a «poc dura».
L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha elaborat un estudi per esbrinar quin tipus d’aigua és ideal per al consum humà. Segons els informes elaborats, la de l’aixeta és la millor opció, inclús millor que l’embotellada, ja que té qualitat i no té contaminants a la majoria de les ciutats espanyoles. A més, ha elaborat una llista per determinar quines són les províncies amb l’aigua de l’aixeta de millor qualitat.
Per elaborar aquest rànquing, l’OCU ha tingut present la duresa de l’aigua, que es basa en el contingut de calç i magnesi. A les zones d’Espanya on l’aigua és dura sol tenir mal gust. En aquestes zones el més habitual és fer servir com a aigua de taula aigües minerals naturals de mineralització feble o molt feble.
Tenint en compte la classificació, d’una banda, hi ha la qualificada com a tova, que és la que té més bona qualitat. En aquesta categoria hi ha províncies com la Corunya, Pontevedra, Lleó, Valladolid, Burgos, Biscaia, Guipúscoa, Madrid, Badajoz, Alacant, Tenerife i Gran Canària. Seguidament, en la categoria de «poc dura» hi ha Girona, juntament amb altres províncies com Navarra, La Rioja Sevilla i Granada. Seguidament, Tarragona, Mallorca, Múrcia, Albacete i Jaén tenen l’aigua «dura» i, finalment, l’aigua de Saragossa, Terol, València i Almeria és «molt dura».
Cal tenir en compte que la qualitat final de l’aigua de l’aixeta depèn de com es tracta per fer-la potable, de la font d’abastament i també de les instal·lacions interiors de l’edifici. L’aigua pot canviar segons l’estació i els canvis de la meteorologia.
Tot i que en general hi ha una qualitat bona, l’OCU matisa que cal establir uns criteris «mínims» de qualitat del servei, definint legalment alguns paràmetres com ara la pressió mínima de subministrament, la periodicitat de manteniment de les infraestructures o el nivell d’atenció al client, factors que ara mateix queden a discreció de cada empresa subministradora.
Reivindiquen que «cal deslligar la gestió de l’aigua de l’agenda política, de manera que les decisions no es prenguin a cop d’eleccions». És per això que demanen que s’acordi una estratègia nacional comuna a llarg termini per garantir la qualitat del subministrament per a tots els usos a tot el territori. Reclamen implantar una gestió transparent que «garanteixi l’accés a la informació i potenciï la participació ciutadana a les decisions». I, finalment, dissenyar un sistema de tarifes que sigui clar i que segueixi criteris comuns a tots els municipis. Manifesten que «no es tracta de cobrar el mateix a totes les localitats sinó d’estructurar la factura de manera similar i de dissenyar les tarifes perquè fomentin l’estalvi d’aigua; ara mateix, l’aplicació de mínims elevats en uns municipis o de blocs massa grans en altres provoca un desinterès dels usuaris per ajustar-ne els consums».
L’aigua de l’aixeta, millor opció
Des de l’OCU consideren que l’aigua d’aixeta és la millor opció, ja que és una alternativa econòmica, sostenible i de qualitat. Afegeixen que «se n’ha de fomentar el consum sempre que sigui possible».
Segons el Ministeri d’Agricultura, el preu mitjà de l’aigua mineral envasada és de 0,21 euros per litre. Si es consumeixen diàriament uns dos litres, lamenten que es «pot arribar a pagar uns 150 euros mentre que l’aigua de l’aixeta suposa una despesa de poc més d’1 euro a l’any; i cal afegir-hi un altre cost: el de l’impacte de l’aigua embotellada sobre el medi ambient»