Girona lidera el creixement de la desocupació pel final de la temporada | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

3

Girona lidera el creixement de la desocupació pel final de la temporada

  |   Novetats, Principal

Diari de Girona. Més de 1.500 gironins s’han apuntat a l’atur.

La xifra total d’aturats a Catalunya és la segona més baixa en un mes d’agost des del 2008

Per la UGT, l’augment de l’atur no és una anomalia sinó el reflex d’un problema estructural

Girona va tancar l’agost com la demarcació catalana on més va créixer l’atur, amb un augment del 5,8% respecte del juliol que va situar la xifra de desocupats en 27.720 persones, gairebé 1.500 persones aturades més que al juliol. Ssegons les dades publicades ahir pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migració, és l’increment mensual més pronunciat de les quatre províncies catalanes, per davant de Lleida (5,3%), Barcelona (4,5%) i Tarragona (4,1%).

Malgrat liderar l’increment mensual, la província gironina presenta una dada prou esperançadora: és l’única demarcació catalana on l’atur baixa en la comparativa interanual. Respecte de l’agost de l’any passat, la desocupació a la província gironina es va reduir un 1,3%. En canvi, Lleida registra la pujada més forta (+4,5%), seguida de Barcelona (+0,7%) i Tarragona (+0,2%). Aquesta xifra, al comparar-la amb la resta, es veu com Girona es diferencia mostrant un millor resultat del que fa un any.

Amb relació a les afiliacions a la Seguretat Social, aquest agost se n’han registrat 409.614, un 0,75% menys que el mes anterior, i això suposa 3.093 persones menys que al juliol. La dada arriba després d’uns mesos registrant rècords històrics -al juliol hi va haver 412.707 afiliacions. Tot i la davallada, si ens fixem en les xifres de fa un any, les afiliacions se situen un 3,19% per sobre amb 12.657 persones més donades d’alta.

Malgrat liderar l’increment mensual, la província gironina presenta una dada prou esperançadora: és l’única demarcació catalana on l’atur baixa en la comparativa interanual. Respecte de l’agost de l’any passat, la desocupació a la província gironina es va reduir un 1,3%. En canvi, Lleida registra la pujada més forta (+4,5%), seguida de Barcelona (+0,7%) i Tarragona (+0,2%). Aquesta xifra, al comparar-la amb la resta, es veu com Girona es diferencia mostrant un millor resultat del que fa un any.

La dada gironina s’emmarca en una tendència general a l’alça a tot Catalunya, que va tancar l’agost amb 329.468 persones aturades, un 4,6% més que al juliol, que equivalen a 14.594 desocupats més. Comparant-ho amb el 2025, l’atur català també puja, encara que de forma més moderada, un 0,6%, uns 2.103 desocupats més que fa un any.

Tot i l’augment, la xifra total d’aturats a Catalunya és la segona més baixa en un mes d’agost des del 2008, i només supera lleugerament la de fa un any (327.365 persones). Per sexes, l’atur català va créixer més entre els homes (+5,1%) que entre les dones (+4,3%), tot i que el nombre absolut de dones desocupades continua sent superior. Actualment hi ha 52.738 dones més a l’atur que no pas homes, sumant un total de 191.103 aturades respecte els 138.365 homes.

A nivell estatal, l’atur va pujar en 44.419 persones fins als 2.355.918 registrats, el nivell més baix per un mes d’agost des del 2007. A diferència de Catalunya, la tendència d’Espanya es manté cap a la baixa respecte l’any passat, amb 70.593 aturats menys que fa un any.

Pel que fa a l’ocupació, Catalunya va perdre 59.500 llocs de treball a l’agost (-1,48%), i el nombre de treballadors registrats va tornar a situar-se per sota dels 4 milions, com ja havia passat els dos mesos anteriors. Malgrat aquest descens estacional, l’afiliació a la Seguretat Social va créixer un 3% en termes interanuals, fins als 3.965.220 afiliats, un rècord històric per a un mes d’agost. És el creixement, de any a any, més alt des de maig del 2023.

Pujada al sector serveis

A Catalunya, l’atur va augmentar a l’agost en tots els sectors econòmics, encara que amb intensitats diferents. El grup de persones sense feina anterior és el que més va créixer (+10,7% respecte del juliol), seguit dels serveis (+4,1%), la indústria (+3,9%), la construcció (+3,6%) i l’agricultura (+1,4%).

En la comparativa amb el mateix període de l’any passat, però, només puja l’atur entre les persones sense feina anterior (+26,1%). La resta de sectors registren descensos: la construcció baixa un 6,7%, la indústria un 2%, l’agricultura un 2% i els serveis un 1%.

Valoració dels agents socials

Per a UGT, l’augment de l’atur a les comarques de Girona, i a Catalunya en general, no és una anomalia sinó el reflex d’un problema estructural. El sindicat vincula directament la pujada al pes del turisme i el sector serveis a la demarcació i ho fa servir com a exemple d’un model que «comença a mostrar signes d’esgotament». En la seva valoració, el sindicat afirma que «és Girona la que lidera l’atur d’aquest mes, podem afirmar que el model basat en mà d’obra intensiva, temporalitat i precarietat, que són els que més pateixen les persones migrades i els joves, està arribant al seu esgotament». Per la seva banda, CCOO situa la dada gironina dins d’un balanç català que qualifica de negatiu en termes comparatius: «Catalunya se situa com la comunitat autònoma que més veu créixer el seu nivell d’atur», assenyala el sindicat.

Comissions Obreres també reconeix que l’agost és «tradicionalment» un mes dolent per a l’ocupació, però adverteix que en aquesta ocasió el procés extraordinari de regularització de persones estrangeres també hi ha tingut un pes rellevant.

El secretari general de Pimec, Josep Ginesta, va explicar que «les dades de Girona han tingut un comportament similar a l’habitual», i va destacar que es tracta de «l’únic territori que, en termes interanuals, segueix reduint l’atur».

Ginesta va afegir un altre indicador a favor de Girona: «la pèrdua d’afiliació a la Seguretat Social hi ha estat «només del 0,75%, molt per sota de la mitjana catalana» (per sobre de l’1%). Segons Pimec, això apunta a «un comportament més dinàmic i més de connexió entre l’oferta i demanda del mercat de treball» a la demarcació.