Girona ja té autoritzats vint parcs de plaques solars
Diari de Girona. El Júlia, en tramitació, que ocuparia municipis del Gironès, Pla de l’Estany i el Baix Empordà, és al mig del debat sobre com implantar les renovables ● El recompte suma una potència total de 116,6 MW.
Les comarques gironines tenen 20 projectes fotovoltaics autoritzats dins el paquet de 212 parcs solars que Catalunya ja té amb el vistiplau administratiu. El recompte gironí suma 116,6 MW de potència i 145,5 hectàrees d’ocupació prevista, segons les dades analitzades a partir del llistat de projectes.
La xifra correspon a projectes únics. El nombre d’emplaçaments municipals puja a 22 perquè hi ha dos casos —PSFV El Pla i PSFV Puigpalter— que apareixen repartits en més d’un municipi. Per això, el mapa s’ha de llegir amb aquesta doble dada: 20 projectes autoritzats i 22 emplaçaments municipals.
El Gironès és la comarca amb més presència en el recompte. Té nou emplaçaments municipals, vuit projectes únics i 51,5 MW de potència autoritzada. Hi consten instal·lacions a Sant Julià de Ramis, Cassà de la Selva, Llagostera i Quart, entre altres municipis.
L’Alt Empordà suma dos projectes, però és la segona comarca per potència, amb 44 MW. El pes principal el concentra el PSFV Santa Llogaia 5, a Navata, amb 43 MW. També hi figura el projecte de la Caseta Capmany, de menys d’1 MW.
La Selva té tres projectes autoritzats, amb 9,4 MW en total, situats a Riudarenes i Vidreres. La Garrotxa en suma dos, amb 4,5 MW, a Argelaguer i Olot. El Pla de l’Estany apareix amb quatre emplaçaments municipals, tres projectes únics i 4,2 MW de potència. La Cerdanya hi figura amb un projecte a Das, de 2,25 MW, i el Baix Empordà en té un a Torrent, amb 0,8 MW.
En conjunt, la potència autoritzada a les comarques gironines queda repartida així: el Gironès, 51,5 MW; l’Alt Empordà, 44 MW; la Selva, 9,4 MW; la Garrotxa, 4,5 MW; el Pla de l’Estany, 4,2 MW; la Cerdanya, 2,25 MW; i el Baix Empordà, 0,8 MW.
El debat territorial
Aquest recompte no inclou el parc fotovoltaic Juia, perquè encara està en tramitació. Tot i això, és el projecte que ha obert amb més força el debat territorial a les comarques gironines. La instal·lació, promoguda per Atenea Capital Investments, S.L., preveu ocupar 93 hectàrees en sòl no urbanitzable i es repartiria en quatre plantes dins de nou municipis del Gironès, el Pla de l’Estany i el Baix Empordà.
La plataforma Salvem la Llera canalitza l’oposició al projecte. Els seus portaveus, Paco Lifante i Consol Riera, subratllen que no estan en contra de la transició energètica, però defensen que el desplegament de renovables hauria de prioritzar alternatives com les comunitats energètiques. També consideren necessari articular un front comú al territori per fer front als grans projectes energètics.
La plataforma Salvem la Llera denuncia que el model d’implantació de grans infraestructures renovables pot convertir el territori en una «zona de sacrifici» sense garantir cap retorn real per als municipis afectats. Una de les seves portaveus, Consol Riera, alerta que «estan convertint aquest país en una fàbrica de produir energia» per portar-la «no sabem a on» i considera «totalment injust» que la gent del territori assumeixi l’impacte paisatgístic i econòmic d’uns projectes que, segons sosté, no deixen cap benefici directe al territori. Riera també destaca que la plataforma ha aconseguit bastir un front comú amb els ajuntaments i altres ens municipals, un fet que veu clau per obrir un diàleg més fluid amb l’administració i buscar alternatives. «El que s’ha pretès és que hi pugui haver diàleg i que es puguin buscar altres alternatives», defensa. L’altre portaveu de Salvem la Llera, Paco Lifante, remarca que la plataforma no rebutja la transició energètica, però reclama que es faci amb participació veïnal, criteris de sostenibilitat i una dimensió ajustada a les necessitats reals. «Estem disposats a defensar un territori; volem fer una transició energètica sostenible en què participin els veïns i tothom sigui conscient del que suposa el canvi energètic», afirma. Lifante posa d’exemple les comunitats energètiques que ja funcionen a Sant Jordi Desvalls i en altres municipis, que veu com una alternativa «molt viable». També defensa prioritzar teulades, zones industrials o terrenys ja malmesos abans d’ocupar sòl amb valor agrícola o paisatgístic.
El portaveu adverteix, a més, de l’afectació directa sobre l’economia local, especialment en comarques «molt ben cuidades» gràcies a la feina de la pagesia i del turisme rural. «No són boniques perquè sí; són boniques perquè els pagesos i la gent que es dedica al turisme rural les cuiden», subratlla. Segons Lifante, veïns de Vilademuls, Viladesens i Sant Jordi Desvalls es poden veure molt perjudicats per un projecte que, al seu parer, posa en risc un model de territori basat en el paisatge, l’activitat agrària i un turisme de qualitat.
Catalunya té 212 projectes
El cas gironí s’inscriu en un desplegament molt més ampli. Catalunya té autoritzats 212 projectes fotovoltaics en sòl no urbanitzable de 155 municipis. En conjunt, afegirien 2.068,6 MW de potència i ocuparien 3.486 hectàrees, l’equivalent a 34,8 quilòmetres quadrats. Aquesta nova potència més que duplicaria la capacitat fotovoltaica instal·lada actualment al país.
El 2024, Catalunya tenia 1.663 MW de potència solar instal·lada, després d’haver multiplicat per cinc la capacitat fotovoltaica des del 2019. Tot i aquest creixement, l’energia solar encara representa només el 12% de tota la potència de generació elèctrica del país.
El gruix de l’augment dels últims anys ha vingut sobretot de l’autoconsum fotovoltaic. Segons les dades recollides per l’ICAEN, Catalunya tenia 1.381 MW d’autoconsum a finals del 2025. Aquesta modalitat concentra bona part de la potència solar instal·lada, però els nous parcs sobre el terreny continuen sent una peça central per arribar als objectius de descarbonització.
Per ordenar aquest creixement, el Govern va presentar a finals de març el PLATER, el Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya. El document, ara en informació pública, identifica les zones amb més capacitat per acollir nova potència solar i eòlica i fixa objectius per als municipis fins al 2030 i el 2050.
El pla ja ha despertat recels en alguns territoris. En el cas de la so
Mapa dels municipis on s’ubicaran els parcs dels projectes autoritzats
El parc Julia preveu ocupar 93 hectàrees en sòl no urbanitzable i en quatre plantes
Els opositors creuen que es posa en risc un territori basat en el paisatge, el camp i el turisme de qualitat
lar fotovoltaica, les comarques amb més potència prevista fins al 2050 són la Noguera, el Solsonès, el Bages, l’Anoia i l’Alt Empordà. Aquesta última té assignats 1.526 MW, una xifra que situa una part de les comarques gironines dins el mapa de més pressió renovable del país.
El sector fotovoltaic defensa que Catalunya pot arribar als objectius del 2030. Salvador Salat, delegat territorial a Catalunya de la Unió Espanyola Fotovoltaica, assegura que «no som tan lluny» i apunta que cal instal·lar més potència en cobertes, sobretot d’autoconsum. Sobre els parcs a terra, adverteix que hi ha dificultats d’accés a la xarxa de transport.