Es busquen turistes belgues i holandesos
El Punt. Lloret de Mar atrau turistes procedents dels Països Baixos i de Bèlgica per compensar la pèrdua de visitants de l’est a causa de la guerra. El municipi va tancar el 2022 amb un total de 1.092.326 viatgers, però encara no ha arribat als nivells del 2019.
La pandèmia primer i l’esclat de la guerra entre Rússia i Ucraïna després han estat un fort cop per al sector turístic que té el seu principal mercat a l’estranger. Tot i que les previsions van millorant, caldrà veure com avança aquesta temporada per confirmar si es pot arribar al nivell anterior a la covid. A Lloret de Mar, la destinació que cada any atrau més turistes de la Costa Brava, han dut a terme un estudi utilitzant la intel·ligència artificial per analitzar tant les dades de l’any passat com els ítems que permeten entreveure l’evolució del 2023.
Pel que fa a les dades del 2022, van arribar al municipi 710.158 turistes internacionals (26% menys que el 2019) i 382.168 de Catalunya o d’Espanya (13% més que el 2019). Per tant, la pandèmia i la guerra encara no van permetre recuperar del tot el turisme estranger, però en canvi va augmentar el més proper. Així, l’any es va tancar amb 4.550.967 pernoctacions, de les quals 3.468.813 van ser internacionals (-27% respecte del 2019) i 1.082.154 nacionals (+3% respecte del 2019).
“Els estius del 2020 i el 2021 vam centrar tots els esforços en el mercat de proximitat, tot i que Lloret té molts altres mercats que ens visiten al llarg de l’any. El 2022 anàvem ja cap a la recuperació dels visitants europeus, però va esclatar la guerra i van començar a caure els mercats dels països de l’est”, explica la gerent de Lloret Turisme, Elisabeth Keegan. S’han de tenir en compte que el 25% dels turisme del municipi es considera domèstic –majoritàriament català–, mentre que un altre 25% és francès i la resta és un mix divers. Els visitants catalans i els francesos són fonamentals. “Els tenim per la nostra situació estratègica, a una hora de la frontera amb França i a una hora d’una gran àrea metropolitana com és Barcelona”, explica Keegan. L’any passat, a més de reforçar la promoció a França, que es considera un mercat estratègic, es va posar la vista en el Benelux, per captar turistes que poguessin compensar la caiguda dels països de l’est d’Europa. “Vam contractar agències de representació i gabinets de premsa no només a França, també a la zona del Benelux. Els holandesos i belgues són molts fidels, i els vam voler assegurar. Es van organitzar tota una sèrie d’accions a la primavera, convidant periodistes, bloguers i influenciadors d’aquest mercat, per poder-nos-hi comunicar directament.”
També explica que Lloret Turisme sempre és present en espais que es consideren estratègics, “però l’any passat va ser la primera vegada que ens vam concentrar de manera específica en un territori tant concret, i va ser positiu de cara a la temporada d’estiu”. A part d’aquesta diversificació de mercats, el municipi també impulsa des de fa anys per la desestacionalització. “A diferència d’altres destinacions de sol i platja, nosaltres treballem molt durant tot l’any com a destinació esportiva i de congressos. Treballem perquè a Lloret passin coses durant tot l’any. Ara bé, la pandèmia ens va obligar a centrar-nos molt en els mesos d’estiu. L’any passat encara ens va faltar la gent a les temporades mitjana i baixa.” Per això es considera bàsic fidelitzar aquests visitants, que solen viatjar sobretot al maig i a l’octubre. No es tracta d’un mercat gaire gran, tant Bèlgica com Holanda són països petits, però en percentatges (5% dels visitants) són molt a prop de països grans com Alemanya i Gran Bretanya (entre un 6 i un 7%). “A més, com que la capacitat aèria tant a Girona com a Barcelona havia baixat considerablement, hem hagut de reforçar aquest accés terrestre”, conclou Keegan.
Als mercats de Bèlgica i Holanda s’ha anat actualitzant el missatge que el Lloret actual ja no és el mateix del segle XX. A part de ser també una destinació esportiva i de congressos, l’oferta gastronòmica va guanyant importància. L’estudi que s’ha fet per analitzar la demanda demostra que el pes de les mencions turístiques que contenen paraules clau relatives a l’experiència de menjar ha guanyat progressivament pes respecte de les que fan referencia a la beguda. Els conceptes Food, Restaurant i Gastronomia són els més importants. Gràcies a l’ús d’eines d’intel·ligència artificial, el municipi pot saber quins visitants rep i quines són les seves motivacions. Alemanys i italians, per exemple, solen ser joves que arriben en temporada alta. Per això s’impulsa la recerca de turisme de família, de parella adulta i sènior, que és el que ajuda a desestacionalitzar. Entrant al detall, el mercat francès és de viatger essencialment independent i es considera clau oferir experiències que fidelitzin. Segons les dades recollides per la IA, el francesos valoren les activitats a la platja i l’oferta cultural; els britànics, el bon temps; els holandesos, la gastronomia i l’oferta cultural; els belgues, els esports, la gastronomia i l’oci nocturn; els alemanys, la natura i les platges; els italians, les activitats familiars i l’oci nocturn; i el mercat català, l’oferta cultural, la gastronomia i també les activitats en família.