ERC concedeix la coalició a Junts a canvi de liderar el procés | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

jxcat erc

ERC concedeix la coalició a Junts a canvi de liderar el procés

  |   Novetats

Diari de Girona. ERC i JxCat es reparteixen al 50% el Govern i compartiran la gestió dels fons europeus.
A primera vista pot ser fàcil pensar que no haurien d’haver fet falta 91 dies de negociació per arribar a un acord. Perquè el pacte que van assolir ERC i Junts després d’un cap de setmana de retir comarcal de Pere Aragonès i Jordi Sànchez és el que, intuïtivament, molts van pensar al febrer que es realitzaria tenint en compte els resultats del 14-F (33 diputats per a ERC i 32 per a Junts). Però han estat necessaris aquests 91 dies perquè les dues parts estiguessin d’acord en un intercanvi que es podria resumir en: lideratge per partides pressupostàries.

Perquè aquest seria un dels resums d’un pacte pel qual ERC, després de renunciar a la seva pretensió de governar en solitari, s’erigeix ja com el partit líder de l’independentisme, recuperant la coalició amb Junts en un acord que, en l’àmbit estratègic, s’adequa a les línies vermelles que va dibuixar al febrer. Mentrestant, JxCat està satisfet per una aliança -amb alguns matisos, expressats a l’executiva del partit- per la qual passarà a controlar les conselleries més ben dotades econòmicament (sobretot Economia i Salut). I, també, almenys la meitat dels fons europeus de reconstrucció després de la COVID, que estaran en mans de la previsible nova vicepresidenta econòmica, Elsa Artadi, persona de confiança de l’ex-president Carles Puigdemont i que torna a la Generalitat després d’un frustrat intent d’assalt a l’Ajuntament de Barcelona.

La clau del pacte passava per qui liderava el Procés. El paper del Consell per la República (CxR) de Puigdemont va marejar les negociacions durant setmanes. Sobretot, perquè Junts volia mantenir una estratègia de confrontació. Finalment, el pacte suposa que «es posa temps per davant» a qualsevol via sobiranista. És a dir, guanya ERC de moment: es reprendrà la taula de diàleg amb l’Estat. Així ho van acordar els republicans i la CUP. Així, tal com van sancionar a la presó de Lledoners el Primer de Maig Aragonès i Sànchez, i va avançar El Periódico, del ma teix grup editorial que Diari de Girona, el Consell per la República queda desplaçat de moment. Desplaçat amb unes condicions sempre avantatjoses per als republicans.

Així, al nou «estat major» hi haurà tres partits -ERC, Junts i la CUP- i dues entitats -Òmnium i l’ANC. El CxR mantindrà la seva activitat internacional mentre es reformula per dotar-se de la transversalitat que caracteritza l’independentisme i que ara brilla per la seva absència. És aquest un procés que «no es realitza en dos dies», afirma una veu republicana, i s’acosta més a una refundació.

Dos anys de termini

Si es produeix en els termes que tots desitgen, i per consens, l’«estat major» s’ubicarà en aquest nou CxR. Com a anècdota i mostra del caràcter complicat d’aquest punt en l’acord, en preguntar a Aragonès en la compareixença conjunta amb Sànchez, aquest es va remetre al que estigui escrit en el text: «Si ho he de dir de memòria, probablement hi hauria algun matís». Una manera elegant del nou president de no donar excessiva importància al Consell de Puigdemont.

 Dins d’aquesta estratègia, Junts assumeix la taula de negociació amb l’Estat i el termini de dos anys que, ja fa tres mesos, es va acceptar fins i tot per part de la CUP. I passat aquest termini? Segons el document acordat per republicans i puigdemontistes, no es renuncia a la «confrontació democràtica», però l’únic compromís sobre el paper d’aquest nou «embat» és la reclamació a la UE, «arribat el cas», d’un «referèndum acordat i vinculant».

Per la seva banda, els grups parlamentaris al Congrés, els 13 diputats d’ERC i els quatre de JxCat, es coordinaran, apunta Esquerra, «sota el lideratge» del nou president. És a dir, que es crearan «mecanismes de coordinació, consens i direcció estratègica», però que davant votacions de pes com la dels Pressupostos de l’Estat, cada partit seguirà tenint llibertat per decidir. No en va, les estratègies de republicans i puigdemontistes són diametralment oposades a Madrid, i a més estan pilotades per persones que es professen pública animadversió.

Significativament, l’únic document que inicialment es va fer públic mentre Sànchez i Aragonès es felicitaven -després de demanar breument disculpes per la tardança de les negociacions- va ser el repartiment de conselleries. Junts guanya pes respecte el de fa tres anys. Però Esquerra destaca que, després de 83 anys, presidirà el Govern amb totes les conseqüències, manté àrees destacades com Educació i incorpora per primera vegada Interior, que no deixa de ser una patata calenta.

Junts haurà ara de dur a terme un ball intern complex, perquè la majoria dels actuals consellers volen repetir, i caldrà complir la paritat -promesa per tots dos partits- i parar atenció a l’equilibri entre famílies internes -els procedents de CDC , els puigdemontistes, els independents…- i entre els sectors moderats i els radicals.

On no semblava que hi hagués especials diferències era en el programa de govern, en un context de pandèmia i crisi socio-econòmica. Junts assumeix el preacord d’Esquerra amb la CUP, que té un evident to d’esquerres. Sànchez va tractar de canvi d’imatge aquesta tendència afirmant que Junts s’ha reunit amb la CUP per superar les diferències, que són notables en assumptes com l’estudi d’una renda garantida, la priorització del sector públic o les polítiques de seguretat o habitatge, entre d’altres.

Sectors liberals de Junts no han amagat el seu rebuig frontal als plans de republicans i «cupaires». Però Aragonès va destacar en la compareixença que aquest acord no es veu alterat pel document pactat amb Sànchez en un intens cap de setmana de converses bilaterals al Lluçanès i Alella.

Junts va celebrar l’acord sense eufòria, perquè el seu contingut va ser explicat als dirigents ahir a l’executiva. A més, durant tota la negociació hi ha hagut debats intensos sobre errors tàctics com el de prometre sí o sí els vots a Aragonès. Ara, en canvi, la consulta que avui i demà es farà als 6.424 militants de la formació no permetrà rebutjar la investidura del republicà. Només es podrà optar entre avalar el pacte i investir. O no avalar però igualment donar-li els 32 vots dels diputats del partit de Puigdemont.

La CUP és el tercer en discòrdia. Malgrat celebrar l’acord, tem que els seus compromisos quedin en paper mullat. La formació no amaga la seva preocupació pel fet que Junts es quedi amb conselleries com Salut, Territori i Economia perquè auguren un xoc constant amb el seu pla de blindatge als serveis públics. En aquest sentit, el diputat «cupaire» Xavier Pellicer va recordar que els nou vots «no són un xec en blanc».