El Punt. Els tres col·legis professionals insten a fer una governança “més àgil, eficient i sensible”. Constaten les rigideses del sistema català i proposen solucions.

Tres col·legis professionals catalans han constituït un grup de treball amb l’objectiu de “reflexionar, debatre i construir propostes per a la millora dels processos de presa de decisió a les administracions públiques a Catalunya”. Com a punt de partida, els membres impulsors de la iniciativa, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, el d’Economistes de Catalunya i el l’Advocacia de Barcelona, van presentar ahir un manifest amb dotze punts a partir dels quals insten a millorar la capacitat de les institucions de “governar un món d’una complexitat creixent” amb fórmules per a l’optimització de la gestió pública.

Andreu Ulied, coordinador d’aquest Grup de Treball d’Avaluació de Polítiques Públiques (GTAPP), va detallar els aspectes recollits en el document, començant per la constatació que “la qualitat de les administracions a Catalunya és baixa” i que, malgrat que hi ha “illes d’excel·lència”, la percepció que en tenen els ciutadans és pitjor que la d’altres regions europees.

En la presentació també van participar el degà de la junta provisional del Col·legi de l’Advocacia, Josep Maria Balcells; el degà dels economistes, Oriol Amat, i el seu homòleg per als enginyers, Oriol Altisench, que van suggerir idees clau sobre la millora i l’assoliment de l’eficiència en la governança del territori.

Entre aquestes, van lamentar la insuficiència del compromís social i van reclamar “sensibilitat i coneixement” als responsables públics. En aquest sentit, van constatar “la separació creixent entre els discursos polítics i els problemes socials concrets” i el fet que l’organització territorial de Catalunya sigui “molt rígida”, amb un nivell baix de cooperació entre administracions i també entre territoris.

Tot plegat, va subratllar Ulied, deriva en un problema d’eficiència, però també de legitimitat, ja que hi ha “desconfiança” dels ciutadans i també entre les diferents administracions.

Estancament

“No som on érem als anys vuitanta –va comentar el coordinador del GTAPP– amb els primers ajuntaments democràtics i la Generalitat restaurada”. Passada aquella etapa, va afegir l’expert, no s’ha viscut cap millora apreciable, “ni se n’espera cap després de la crisi de la Covid”. Al seu torn, Oriol Amat va denunciar “la teranyina” que posa traves a l’eficàcia dels servidors públics, tot i que “individualment tenen molta qualitat”.

Els dèficits de transparència, la substitució dels tècnics i els experts per polítics, el “presentisme” de les mesures d’aquests, sense visió de futur més enllà de la repercussió immediata, són altres errors que, a parer dels representants col·legials, cal revertir per impulsar i consolidar les bones pràctiques i els models de qualitat, amb accions que avaluïn la qualitat i la sostenibilitat econòmica de les normes que es vagin aprovant. Josep M. Balcells hi va agregar la necessitat de simplificar els procediments administratius, “en comptes de posar bastons a les rodes a l’activitat”.

Pel que fa a la imminència de la digitalització, tal com s’esdevé en altres països de l’entorn europeu, Ulied va considerar que encara és insuficient i que, si bé la seva introducció millorarà l’eficiència i la transparència del sistema, no serà suficient, ja que “certes decisions no poden dependre d’un algoritme i els cal sensibilitat humana”. Balcells, per la seva banda, va matisar que una aposta digital massiva ara com ara deixaria exclosos els ciutadans que no tinguin accés a les eines necessàries.