Blog

Quedem davant de l’ajuntament, el punt més cèntric de Sant Joan de les Abadesses. Ramon Roqué és un bon venedor, sap vendre bé el seu poble. Quan li faig escollir cinc punts del municipi que li serveixin per explicar bé en què està treballant el seu equip de govern, afirma que se li fa difícil destacar-ne només aquest nombre. Matisa, no obstant, que hi ha tres línies de treball que donen coherència a tot el que estan projectant, executant i planificant per al futur.

Decideix fer-me anar fins a la colònia Llaudet, l’antiga colònia tèxtil de l’expresident del Barça del 1961 al 1968 i creador del trofeu Joan Gamper. Estem a prop de l’hora en què comença a fosquejar i ens hi desplacem en cotxe, tot i que, m’explica orgullós, des de fa pocs mesos s’hi pot anar a peu o amb bicicleta a través d’un nou tram de la via verda del Ter, que ha d’unir Setcases amb la Ruta del Ferro i del Carbó, que té un extrem a l’antiga estació del ferrocarril de Sant Joan. Vaja, que en un altre moment hi hauríem anat a peu.

Roqué explica que és un sector estratègic i que per això l’Ajuntament hi ha destinat un gruix important de recursos per urbanitzat l’àrea més nova de la Llaudet, a la dreta de la carretera general en direcció cap a Camprodon. És una important zona de promoció econòmica del municipi, on ja s’han traslladat algunes empreses i que, a curt o mitjà termini, hi ha bones perspectives, perquè se n’hi traslladin d’altres i n’hi hagi de nova implantació. “Tot això són llocs de treball”, sentencia. L’alcalde, però, diu que seria un error dedicar els esforços només a la indústria, i per això afirma que han fet una clara aposta també per contribuir al desenvolupament del comerç i per al turisme lligat a l’entorn privilegiat que tenen. Detalla que, en col·laboració amb la Unió de Botiguers de Sant Joan de les Abadesses, estan donant un cop de mà als professionals del sector per digitalitzar el comerç local, del qual destaca que té un teixit amb una bona salut. A la Llaudet antiga, a l’esquerra de la carretera ja citada, l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i el Departament de Polítiques Digitals i Territori hi estan projectant un espai museístic i d’emprenedoria vinculat al sector industrial.

Agafem una altra vegada el cotxe, ara, per pujar fins a l’ermita de Sant Antoni, un dels llocs més emblemàtics del municipi i probablement del que s’anomena el baix Ripollès, que deixa el nucli urbà als peus dels qui hi pugen. Ho fa per donar detalls de l’estratègia turística que impulsen, un sector en el qual, segons ell, tenen encara molt de recorregut.

Entrem, després de saludar dos paletes, a l’hotel que s’està habilitant a l’edifici adjunt a l’ermita. Explica que és un bon exemple de l’impuls que l’Ajuntament està donant a l’activitat econòmica d’una forma diversificada i sense descuidar cap subsector. “Serà un hotel i restaurant, amb unes vistes espectaculars, que ens fa falta per complementar l’oferta de l’alberg i dels equipaments de restauració lligats a la Ruta del Ferro i als altres equipaments”, remarca.

Després de visitar les instal·lacions, ja molt avançades, em fa baixar fins al sector de la Coromina del Bac. Per una banda, m’insisteix en la importància que tenen per al poble els nous trams de via verda, que estan executats, en execució o en fase de licitació, i que han comportat una inversió d’entre 6 i 7 milions d’euros només al seu terme municipal.

Afirma també que són una molt bona oportunitat per al poble, perquè, juntament amb la connexió també amb via verda amb la Vall de Bianya –hi ha el ramal de connexió amb la Ruta del Carrilet Olot-Girona i amb la futura via verda del Pla de l’Estany–, converteixen la Ruta del Ferro i del Carbó a Sant Joan de les Abadesses en un nus d’aquest tipus d’infraestructures. Ja a la Coromina del Bac, una zona de relativa nova urbanització situada a la sortida del nucli urbà en direcció cap als túnels de Collabós i Sant Pau de Segúries, ens situem en un punt una mica elevat que dona la perspectiva real d’aquest espai. Ho fa per parlar-me de l’educació, el segon gran eix transversal de l’actuació del seu govern. En aquest sector s’hi ha construït, i no fa pas gaire temps, la primera fase d’un dels primers instituts escola de Catalunya, el Mestre Andreu. Remarca, i s’emociona, que és l’obra i el projecte més important per a Sant Joan, perquè assegura, juntament amb la llar d’infants, una mateixa línia educativa pública i de qualitat entre els 3 i els 16 anys. “Es tracta d’un projecte en què l’Ajuntament sempre ha estat molt implicat, i ha anat en la mateixa línia de la comunitat educativa del municipi”, indica. I hi afegeix que ara està a punt de concretar-se la segona fase que farà possible el trasllat al nou centre de la resta dels alumnes que encara estan a les instal·lacions antigues.

Deixem l’institut escola per anar fins al sector de les Cinc Fonts, a l’altra banda del pont sobre el riu Ter, a la travessera urbana de l’eix pirinenc. Hi anem, perquè l’alcalde vol donar-me detalls del tercer eix transversal que guia l’actuació del seu equip de govern: l’eix ambiental. Ens enfanguem una mica, perquè hi ha moviment de màquines, que hi estan habilitant un ampli aparcament. És un aparcament ja existent, però s’hi està doblant la capacitat per compensar la pèrdua de llocs d’estacionament al centre del poble. Ho preveu un ambiciós pla de mobilitat, que inclou altres zones d’aparcament a la rodalia del centre, com per exemple a la Coromina del Bac i a la colònia Llaudet. “Treballem per un poble més sostenible en un sentit ampli i en la línia dels objectius ODS”, diu, tal com subscriurien tots els seus homòlegs en el càrrec.

I detalla que, en el marc d’aquest pla, ja s’han dut a terme millores en eficiència energètica amb calderes de biomassa en edificis públics i la instal·lació de llums de tecnologia LED, amb una aposta per l’anomenada mobilitat neta, amb carrils bici segurs, a part dels de les vies verdes, i amb la reurbanització de diversos espais del nucli històric en zona de vianants. Per això em fa anar, ara sí a peu, fins a la plaça de l’Ajuntament, al cor del nucli històric.

De fet, m’explica que volen transformar per a vianants la plaça Torres i Bages i un dels dos espais de trànsit rodat del passeig Guifré. Remarca, no obstant, que no és un projecte immediat i que fomentaran la participació dels botiguers i veïns per dur a terme un projecte consensuat. Diu que volen atreure al centre els turistes de les vies ciclables. I per això també estem al centre.

I, finalment, per avançar cap a un municipi més sostenible, explica que estan insistint en la millora del reciclatge, que ja fan la recollida porta a porta i, ara, que volen millorar les àrees d’aportació i que les tancaran i treballaran per compensar els veïns que ho facin bé. Tot plegat anirà acompanyat de l’edició d’un material de bones pràctiques ambientals. “Tots hem de contribuir a fer front a l’emergència climàtica”, sentencia.

Ja quasi fosc, encaixem i ens diem adeu. Ho fem amb el monestir romànic, un dels punts de la llegenda del comte Arnau, de teló de fons. “Estem molt vinculats a la història del nostre país; aquest patrimoni no és només pedres, és una riquesa de la qual cal remarcar el valor i que atrau moltes persones», conclou.