Els preus i els plats processats frenen el malbaratament d’aliments
Diari de Girona. L’increment dels costos i la caiguda del consum alteren els hàbits quotidians dels ciutadans. Gairebé tres de cada deu llars espanyoles asseguren que ja no llencen menjar a les escombraries gràcies a l’ajuda de la tecnologia.
La pujada generalitzada de preus i la consegüent caiguda del consum, el fet de recórrer a més plats processats (que a més estalvien temps a la cuina), més àpats fora de casa i unes compres més ben planificades són alguns dels factors que han contribuït a reduir el malbaratament alimentari en les llars espanyoles fins a nivells mínims. Llencem menys menjar fresc a les escombraries, malgrat que hi ha famílies que encara no han pres consciència del problema ambiental, econòmic i social que suposa el malbaratament d’aliments. Així, segons les dades que des del 2017 recull el Ministeri d’Agricultura i Alimentació, els més grans de 50 anys són el grup de població que més va augmentar el seu malbaratament l’any passat, especialment aquells que conviuen amb fills ja més grans.
El pic de malbaratament d’aliments es va assolir el 2020 quan, amb el confinament que va imposar la COVID, els domicilis espanyols van malbaratar 1.364 milions de quilos de menjar i begudes. Des d’aleshores, la tornada a la presencialitat en l’àmbit laboral, sumat a tendències com la de comprar cada vegada més productes processats, preparats fora de casa, o la de consumir un sol plat únic han impulsat un descens fins als 1.170 milions de quilos del 2022, l’últim exercici complet del qual hi ha dades disponibles.
Menys quantitat
«És cert que ha disminuït el malbaratament de menjar, entre altres raons perquè, en termes globals, també s’ha reduït el consum», observa Pietro Tonini, investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que recorda així mateix que «hi ha una part important dels aliments frescos, entorn del 80% de cada producte, que per si mateix ja no és comestible, com les pells o els ossos». I les dades del ministeri, prossegueix Tonini, no tenen en compte aquesta part. «Com que en els últims temps ha augmentat la presència d’aliments processats a les llars, és lògic que aquestes llars estiguin produint menys residus orgànics perquè ja no han de separar aquestes parts no edibles», afegeix l’investigador de l’ICTA.
L’estudi del ministeri també atribueix part de la millora a l’augment de la conscienciació ciutadana i a la posada en valor que en els últims anys està tenint tot allò relacionat amb la gastronomia. Això es nota, sobretot, en el percentatge de productes frescos que ja no acaben a les escombraries, que ara representen un 78,6% del total del desaprofitament davant el 87,5% que suposaven el 2017. «Són dades positives, sens dubte, però no s’haurien de generalitzar, perquè davant aquestes famílies conscienciades encara hi ha un grup important de llars que no ho estan. L’interessant seria conèixer on viuen aquestes persones, quantes estan a casa o quins formats de productes tenen disponibles als supermercats», adverteix Raquel Díaz, directora de la Fundació Espigoladors
i investigadora sobre malbaratament alimentari.
Amb tot, i malgrat la tendència general a la baixa, encara hi va haver 125.942 llars que van malbaratar més que el 2021. De mitjana, aquestes cases van desaprofitar 5,43 quilos d’aliments per persona i any, davant els 5,33 de l’any anterior.
La tecnologia, decisiva
El 2022, un 29,2% dels 17,9 milions de llars que hi ha a Espanya (gairebé una de cada tres) asseguraven que ja no malbarataven cap aliment. Hi podria haver ajudat també la incorporació de la tecnologia, tant a l’hora de cuinar com en la de fer la compra, una realitat que ha agafat força en els últims anys i que, segons tots els indicis, creixerà en els venidors. «Hi ha congeladors que notifiquen quan un producte està en mal estat i neveres que avancen la llista de la compra», assenyalava Jordi Salvador, director de projectes en la consultora PriceWaterhous Coopers (PWC), en un recent estudi sobre les tendències d’alimentació a Catalunya.
I tot i que la presència d’aquest tipus d’electrodomèstics intel·ligents és encara reduïda (a finals del 2019 només un 3,9% de les llars mundials en tenien), «les previsions apunten que s’arribarà als 75.000 milions de dispositius el 2025», diu l’informe de PWC.
Una altra de les claus passa per calcular millor les racions: saber quant cal comprar i quant es menjarà per evitar que sobri. «Aquest és un tema cultural que cada vegada s’està ajustant millor, a la llar i als restaurants», reflexionava el ministre d’Agricultura i Alimentació, Luis Planas, en la presentació, després del Consell de Ministres, del projecte de llei per combatre el malbaratament alimentari.
Els productes frescos representaven el 2022 un 78,6% dels aliments malbaratats, davant del 87,5% del 2017.